Traduir és fantàstic! Comencen les inscripcions al Seminari sobre la Traducció

El Seminari sobre la Traducció se celebrarà com cada any el primer dissabte de març. Aquesta XXVII edició porta per títol «Traduir és fantàstic!», i tindrà lloc dissabte 2 de març a partir de les 9.30h a l'aula 1 del CCCB de Barcelona.

Es tracta d'una de les cites més importants de l'any en l'àmbit de la traducció literària en llengua catalana. És un espai únic de debat pel fet que aplega professionals de la traducció, professors i alumnes de les facultats de traducció següents: la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona, les quals col·laboren activament cada any en la definició del programa del Seminari, conjuntament amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Aquesta XXVI edició compta, a més, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

El programa

9.30 h — Recepció i acreditació dels assistents

10.00 h — El segle primer de les traduccions fantàstiques, abans de «L’arcà» i «2001»
Conferència d’Antoni Munné-Jordà. Presenta Anna Maria Villalonga

11.00 h — Entrevista de Ricard Ruiz Garzón a Francesc Parcerisas

12.00 h — Cafè

12.30 h — Traslladar la fantasia dins dels límits de la versemblança
Amb Blanca Busquets, Anna Llisterri, Ramon Mas i Miquel Pujol. Modera Maria Llopis

14.00 h — Clausura del Seminari

Descarrega'l en PDF

Inscripció obligatòria, places exhaurides.
Inscripció gratuïta per als socis de l’AELC i per als estudiants de les facultats de Traducció. Altres participants: 10 € (s'abonaran amb transferència abans del seminari).
S'ha reservat un restaurant per a qui vulgui quedar-se a dinar després del Seminari. El preu del menú és de 21€.

Els participants

Blanca Busquets (Torredembarra, 1988) és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i viu amb un peu a Catalunya i l’altre a Noruega. És traductora i correctora per a diverses editorials. Entre les obres que ha traduït hi destaquen Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin (Raig Verd, 2018), Amor, de Hanne Ørstavik (Les Hores, 2018) i Descolonitzar la ment, de Ngũgĩ wa Thiong’o (Raig Verd, 2017).

Anna Llisterri i Boix (Barcelona, 1969) va estudiar Filologia Anglesa i Germanística a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de poc després es dedica professionalment a la traducció i la correcció. Ha treballat sobretot en el camp de la comunicació corporativa i en el sector editorial. Ha traduït al català més d’una cinquantena llibres, principalment de l’anglès, d’autors com Katherine Mansfield, George R. R. Martin, Donna Leon, Harper Lee o Vikram Seth. En el món associatiu, va ser membre de la junta directiva d’ATIC i posteriorment d’APTIC, en la creació de la qual va col·laborar.

Maria Llopis (Barcelona, 1962). Traductora literària de castellà, francès i italià. Ha traduït novel·les, assaigs i literatura infantil i juvenil. Entre els autors que ha traduït, cal destacar Stéphane Hessel, Irène Némirovsky, Katherine Pancol, Arnaldur Indridason, Elie Wiesel, Francesco Alberoni, Anna Gavalda i Frédéric Beigbeder. Des de fa un any també és editora i responsable de comunicació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Ramon Mas Baucells (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és un dels fundadors i responsables de l’editorial Males Herbes i de la desapareguda revista amb el mateix nom. Com a autor ha publicat les novel·les curtes Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017) i Estigmes (Edicions de 1984, 2019), i el poemari Òsties (AdiA Edicions, 2017). També té una llicenciatura en Filosofia.

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) des de l’inici dels anys vuitanta ha desplegat una activitat pública d’estudiós i divulgador de la ciència-ficció, com a articulista, compilador, prologuista, conferenciant, editor i autor, i ha estat present en iniciatives d’articulació del gènere, com la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia. Dins el camp de la literatura fantàstica ha publicat antologies de la ciència-ficció catalana (1985-2013) i internacional (1990-1996) i, entre d’altres, Llibre de tot (1994), la trilogia de Vilanova (1994, 1999, 2008), els relats El mirall venecià (2008) i Michelíada (2015).

Francesc Parcerisas (Begues, 1944) és poeta, traductor, crític literari i doctor en Teoria de la traducció. És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser degà del 2008 al 2011. També ha dirigit el Departament de Traducció de la mateixa universitat. Ha traduït una llarga llista d’autors, destacant La llanterna de l’arç, de Seamus Heaney, Premi Crítica Serra d’Or, i Un esborrany de XXX Cantos, d’Ezra Pound, Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, a més de la trilogia de J. R. R. Tolkien El Senyor dels Anells. És autor de diversos assaigs sobre traducció, com ara Traducció, edició, ideologia (2009) i Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció (2013), Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre. Ha publicat una quinzena de llibres de poesia, amb els quals ha rebut premis com el Carles Riba, el Ciutat de Barcelona o el Premi de la Crítica Catalana. També ha rebut el Premi Llibreter pel dietari La primavera a Pequín (2013), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2015) i el Premi Jaume Fuster de l’AELC (2018).

Miquel Pujol Tubau és professor dels estudis de Traducció a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, on imparteix docència sobre teories de la traducció i traducció audiovisual a nivell de grau i de màster. La seva tesi doctoral, presentada el 2015, tracta sobre l’ús del doblatge en la representació de personatges en pel·lícules i videojocs que formen part de projectes transmèdia. Els seus interessos d’investigació inclouen la traducció audiovisual, el multilingüisme, la intertextualitat i la localització.

Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) és escriptor, columnista i professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha publicat una dotzena de llibres i ha rebut premis com l’Edebé o el Ramon Muntaner. En la seva obra destaquen Esquizo (La Campana), la sèrie Guardians de Somnis (La Galera), Herba negra (Fanbooks, amb Salvador Macip), La Immortal (Edebé) i Mary Shelley i el Monstre de Frankenstein (Angle). També ha fet d’antòleg i ha participat en nombrosos llibres de relats. Entre el 1996 i el 2016 va exercir com a periodista i crític literari en alguns dels mitjans més importants del país.

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959) és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, investigadora literària, crítica i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. A banda dels seus treballs acadèmics, és escriptora i articulista en diferents mitjans. L’any 2013 va guanyar el Premi Arts i Lletres de narrativa a la Memòria de Valerià Pujol amb el relat «La llàgrima» i va publicar l’assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim. Ha coordinat dues antologies de relats que inclouen textos propis, Elles també maten (2013) i Noves dames del crim (2015). Amb La dona de gris (2014) va guanyar el premi a la millor novel·la en català del Festival València Negra 2015. El 2017 va publicar El somriure de Darwin i el 2018 el recull Contes per a les nits de lluna plena. Fou designada per la Generalitat de Catalunya Comissària de l’Any Pedrolo (2018), i a partir del 2019 serà l’encarregada de comissariar el festival de la novel·la negra catalana Tiana Negra.