'Tòquio blues' explicat pel seu traductor, dijous passat al Camaleons
Albert Nolla va participar dijous 8 d'abril en una nova sessió del Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir, el cicle sobre traducció literària que organitza l'AELC. Nolla es va centrar en la traducció de la novel·la més coneguda de l'escriptor japonès Haruki Murakami, Tòquio blues.
Laura Santamaria va fer una breu presentació del traductor del japonès al català i professor de traducció Albert Nolla, qui tot seguit va passar a introduir la seva xerrada explicant els diversos motius pels quals havia triat aquesta novel·la com a eix de la seva xerrada, que es podrien resumir en la importància cabdal per a la literatura japonesa i per a la recepció d'aquesta a casa nostra.
Tot seguit va exposar el que representa Haruki Murakami en general i Tòquio blues en particular per a la literatura japonesa. Murakami no té res a veure amb la tradició literària japonesa, amb autors com Kawabata o Tanizaki, i autors com ell mateix o Yoshimoto Banana exploren noves vies, amb referents plenament occidentals. Hi ha una volguda reivindicació del cosmopolitisme. Nolla va afegir que Tòquio blues, quan es publica el 1987, és un èxit immediat al Japó, amb vendes de quatre milions d'exemplars el primer any. A casa nostra la novel·la no es publica fins al 2005, i porta venuts uns 30.000 exemplars, que també és un èxit per al mercat català. La novel·la més reeixida de Murakami, Crònica de l'ocell que dóna corda al món, encara no s'ha publicat, però Nolla hi està treballant i calcula que l'any vinent la tindrem a les llibreries.
Finalment Albert Nolla va comentar alguns dels nombrosos aspectes característics a l'hora de traduir del japonès, i a l'hora de traduir Murakami, que en presenta de pròpies. Quant a aspectes generals, va esmentar per exemple la complexitat del sistema d'escriptura, ja que combina elements xinesos, japonesos i occidentals, cosa que dóna una gran irregularitat. I centrant-se en Murakami, Nolla va dir que el més difícil per traduir-lo és captar el to, que és senzill però alhora literari, planer i tanmateix líric. El japonès de Murakami no és complicat, el complicat és captar-li el to a través del qual arriba als lectors.
La xerrada, rica i profitosa, es va concloure amb la participació dels assistents, molt nombrosos, la majoria d'ells estudiants de traducció.
Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir és una sèrie de xerrades sobre traducció literària, organitzada per l'AELC i que ha passat per Barcelona, Reus, Tarragona, Banyoles, Palma i Girona, i que torna a Barcelona amb tres sessions entre març i abril.
Així, dijous 11 de març Joan Sellent va parlar sobre El rei Lear i William Shakespeare; el 18, Alfred Sargatal ho va fer al voltant de les seves adaptacions de poemes d'e. e. cummings; i la sèrie de xerrades ha finalitzat el 8 d'abril amb Albert Nolla, que va comentar la seva traducció de Tòquio Blues, de Haruki Murakami.
Totes les sessions s'han fet a les 18.30 a la Sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans (C/ Carme, 47), i han comptat amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'IEC.
Albert Nolla, Joan A. Argenter, i vista general del públic assistent.
Fotos: Carme Esteve.
Laura Santamaria va fer una breu presentació del traductor del japonès al català i professor de traducció Albert Nolla, qui tot seguit va passar a introduir la seva xerrada explicant els diversos motius pels quals havia triat aquesta novel·la com a eix de la seva xerrada, que es podrien resumir en la importància cabdal per a la literatura japonesa i per a la recepció d'aquesta a casa nostra.
Tot seguit va exposar el que representa Haruki Murakami en general i Tòquio blues en particular per a la literatura japonesa. Murakami no té res a veure amb la tradició literària japonesa, amb autors com Kawabata o Tanizaki, i autors com ell mateix o Yoshimoto Banana exploren noves vies, amb referents plenament occidentals. Hi ha una volguda reivindicació del cosmopolitisme. Nolla va afegir que Tòquio blues, quan es publica el 1987, és un èxit immediat al Japó, amb vendes de quatre milions d'exemplars el primer any. A casa nostra la novel·la no es publica fins al 2005, i porta venuts uns 30.000 exemplars, que també és un èxit per al mercat català. La novel·la més reeixida de Murakami, Crònica de l'ocell que dóna corda al món, encara no s'ha publicat, però Nolla hi està treballant i calcula que l'any vinent la tindrem a les llibreries.
Finalment Albert Nolla va comentar alguns dels nombrosos aspectes característics a l'hora de traduir del japonès, i a l'hora de traduir Murakami, que en presenta de pròpies. Quant a aspectes generals, va esmentar per exemple la complexitat del sistema d'escriptura, ja que combina elements xinesos, japonesos i occidentals, cosa que dóna una gran irregularitat. I centrant-se en Murakami, Nolla va dir que el més difícil per traduir-lo és captar el to, que és senzill però alhora literari, planer i tanmateix líric. El japonès de Murakami no és complicat, el complicat és captar-li el to a través del qual arriba als lectors.
La xerrada, rica i profitosa, es va concloure amb la participació dels assistents, molt nombrosos, la majoria d'ells estudiants de traducció.
Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir és una sèrie de xerrades sobre traducció literària, organitzada per l'AELC i que ha passat per Barcelona, Reus, Tarragona, Banyoles, Palma i Girona, i que torna a Barcelona amb tres sessions entre març i abril.
Així, dijous 11 de març Joan Sellent va parlar sobre El rei Lear i William Shakespeare; el 18, Alfred Sargatal ho va fer al voltant de les seves adaptacions de poemes d'e. e. cummings; i la sèrie de xerrades ha finalitzat el 8 d'abril amb Albert Nolla, que va comentar la seva traducció de Tòquio Blues, de Haruki Murakami.
Totes les sessions s'han fet a les 18.30 a la Sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans (C/ Carme, 47), i han comptat amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'IEC.
Albert Nolla, Joan A. Argenter, i vista general del públic assistent.
Fotos: Carme Esteve.