Toni Sala i Màrius Sampere, Premis de la Crítica Catalana 2015

L'Asociación Española de Críticos Literarios ha anunciat aquest dissabte a Pontevedra els guanyadors dels Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2014. En la modalitat en llengua catalana, han resultat guanyadors l'escriptor Toni Sala, amb la novel·la Els nois (L'Altra Ed.), una reflexió sobre els límits de la vida i la identitat; i el poeta Màrius Sampere, amb el recull de poesia Ningú més i l'ombra (Ed. Proa), que transporta el lector a l'essència de l'home, al reconeixement dels seus límits i a la seva projecció infinita.

Els Premis de la Crítica són uns guardons que atorga l'Asociación Española de Críticos Literarios des de 1956. La modalitat en llengua catalana es convoca anualment des de l'inici de la democràcia, i la secció de crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana en coordina el jurat i la difusió. Enguany, el jurat en llengua catalana ha estat format per Anna Ballbona, Àlex Broch, Anna Maria Gil, Jordi Nopca i Lluïsa Julià que els coordina.

El palmarès d'aquest premi reuneix bona part dels principals noms de les nostres narrativa i poesia actuals: Pep Coll i Carles Duarte el 2014, Jordi Coca i Jordi Llavina el 2013, Jaume Cabré i Perejaume el 2012, Jordi Puntí i Anna Montero el 2011, Francesc Serés i Carles Miralles el 2010, Joan Francesc Mira i Teresa Pascual el 2009, Manuel Baixauli i Joan Margarit el 2008, Eduard Márquez i Ponç Pons el 2007, entre més.

Els autors

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) és escriptor i professor del departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Ha escrit relats, novel·les i obra periodística i de reflexió. En narrativa destaquen obres com Entomologia (1997), Premi Documenta; Rodalies (2004), que rep els premis Sant Joan i Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya; Autoestop. Viatge per la Catalunya d'ara (2007) o Provisionalitat (2012), volum que apunta la línia temàtica d'Els nois (2014). Aquest mateix 2015 ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona per El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny (2014), volum que recull les entrades del blog de l'autor en què fa una lúcida reflexió sobre el poder i la cultura.
+ informació: www.tonisala.net

Màrius Sampere (Barcelona, 1928) és poeta. Amb el seu primer recull, L'home i el límit, guanya el Premi Carles Riba l'any 1963. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanya diversos guardons, però és sobretot a partir dels anys noranta que rep el reconeixement del públic i de les institucions, amb premis com el Crítica Serra d'Or per Subllum (2000), el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), o la Creu de Sant Jordi i el Premi Jaume Fuster a la seva trajectòria. La seva poesia tracta, de manera constant, la tragèdia humana, no necessàriament transcendent, protagonitzada per l'amor, el dolor i la mort. Al llarg de la seva producció poètica deixa entreveure les seves preocupacions metafísiques, mostra tendresa i ironia, es deixa endur pel sarcasme. El seu estil arriba a transmetre confessions personals, plenes de clarobscurs, en què la contradicció forma part de la reflexió i de la naturalesa del poema.
+ informació: www.escriptors.cat/autors/samperem

Les obres premiades

Els nois (L'Altra Editorial). És un relat esplèndid i inquietant de l'escriptor empordanès que s'acosta hàbilment a les parts més fosques i pertorbadores de l'ànima humana. La novel·la parteix de la notícia d'un accident de cotxe en què perden la vida dos germans bessons molt joves, de vint anys, a Vidreres, un poble de Girona al peu de la carretera N-II. L'autor desenvolupa la visió que tenen diversos personatges sobre el fet, i com impacta a les seves vides. Aquesta novel·la va inaugurar el catàleg de L'Altra Editorial, d'Eugènia Broggi, i ja s'espera la traducció a l'anglès.

Ningú més i l'ombra (Ed. Proa). Llegir un poema de Màrius Sampere és com mirar un dels quadres abstractes de Mark Rothko, va dir un crític. És patir un xoc de sensacions. És ser transportat a l'essència de l'home, al reconeixement dels seus límits i a la seva projecció infinita. Així de paradoxal és Màrius Sampere, un poeta per a qui l'home és la conjugació de moltes recerques i de molts perquès. Les seves últimes creacions estan entre les millors obres poètiques dels últims temps.

Què en diu la crítica

Els nois (L'Altra Editorial)

Els nois, de Toni Sala, parteix de la notícia traumàtica d'un accident de cotxe en què perden la vida dos germans bessons molt joves, de 20 anys, a Vidreres, un poble de Girona. La història narra la visió que diferents personatges tenen sobre el fet concret i de com impacten aquestes morts a les seves vides.

Partint d'un fet tan quotidià, un cotxe que sense causa aparent surt de la carretera i s'encasta contra un arbre, es debat sobre les reaccions humanes davant la mort, que és el gram tema que Sala ja ha tractat amb anterioritat, i gairebé amb fixació. «Si no ens moríssim la vida no tindria cap sentit» –ha declarat recentment a la premsa citant Borges. De fet Toni Sala s'interessa sempre per temes morals que transforma en universals. D'aquí que citi entre els autors d'una tradició que l'interessa a Herman Melville.

Són centrals l'ambigüitat i el simbolisme en traçar les actituds i reaccions dels diferents personatges que dibuixen la seva pròpia vida. Sala obliga a la reflexió del lector sobre el tema, sobre com vivim en l'actualitat. No hi ha concessions, és un relat dur, punyent, perfectament calculat per arribar a aspectes que potser no ens atrevim a dibuixar, a pronunciar. Fa mal i mostra una imatge de nosaltres mateixos que refusem.

L'obra s'estructura en 4 parts, en què cada personatge pren la paraula i explica la seva visió dels fets, les relacions amb els nois desapareguts o simplement es mostra com actuen, al marge dels fets. Una posició més aparent que real, perquè de l'estructura es pot concloure que tot està relacionat. I aquí es podria citar les road-movies. La novel·la transcorre en el no-lloc i al·ludeix de manera clara a la crisi actual.

Toni Sala és un autor gairebé preciosista, no perquè la seva prosa sigui barroca, al contrari, és el resultat d'un treball de gran depuració, i pel gust mateix del relat, de narrar i contar que es desprèn de la seva obra. En aquest sentit, ell mateix se sent deutor de narradors com Joaquim Ruyra o Josep Pla, de qui recull la visió moral sobre el paisatge. Llengua i llenguatge fets artifici, que busquen emocionar, prosa arbòria, magmàtica. [Lluïsa Julià]

Ningú més i l'ombra (Ed. Proa)

Màrius Sampere continua sorprenent-nos amb la seva escriptura radial. I amb una activitat literària frenètica. En els últims mesos, ens ha donat tres llibres: dos de poesia, el seu gènere, i un altre de prosa –però és una prosa que s'empelta, de fet, en la seva poesia. […] Una de es constants de Ningú més i l'ombra és el desig de deixar de ser, per tal com el fet de ser implica un pes excessiu de la consciència que el jo líric ja no sembla gaire disposat a continuar carregant. ¿Què té, de què és feta, la poesia de Sampere, que resulta tan reconeixedora i que, alhora, produeix un efecte tan trasbalsador en el lector? Potser és la seva ambició metafísica, sovint nihilista: quants poemes d'aquest llibre, i quants altres de llibres anteriors, no proclamen el desig de no haver nascut mai! Quants poemes seus no increpen Déu com a responsable de la Creació i de la figura, un si és no és diabòlica, de l'home!: ser és morir, podríem afirmar, parafrasejant el poeta. En I els ocells partien, Déu esdevé home, penosament home, des del moment que proclama: «Jo sóc el qui sóc». Sampere capgira la sentència continguda en l'Èxode (allò que Déu va fer conèixer a Moisès): el ser és inestable, moridor, i no serva gens ni mica d'essència. [Jordi Llavina. El Punt Avui. Cultura, 06/06/2015]

Consulteu la cronologia completa dels guanyadors del Premi de la Crítica Catalana en aquest enllaç.

Cada any l'AELC edita un volum que recull algunes de les crítiques sobre els llibres que han guanyat diversos premis que convoca o en què col·labora l'Associació: els Premis de la Crítica Catalana, els «Cavall Verd» i els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Podeu descarregar-los des d'aquest enllaç.