Rafael Escobar i Joan Oleza, Escriptors al terrat
Una nova edició del cicle organitzat per l'AELC Escriptors al terrat arriba aquest dijous 28 de gener, al seu espai de sempre, l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, a les 19.30 hores. En aquesta ocasió els protagonistes són l'escriptor valencià Rafael Escobar i el mallorquí Joan Oleza.
Les primeres obres de Rafael Escobar (Burjassot, 1942) són dues novel·les curtes, L'Estel capgirat (1992) i La dona menuda (1992), guardonades respectivament amb els premis Vila de Crevillent i L'Encobert de Xàtiva. L'any 1993 rep el premi Octubre-Andròmina de narrativa per la novel·la històrica L'últim muetzí (1994), on narra la persecució i expulsió de la població morisca a València. També publica diverses obres de narrativa breu, com ara Perversa oronella tardana (1994) i Vent de bruixes (1994), entre d'altres. Continua amb una altra novel·la històrica, Les veus de la vall (2000), on acció i personatges se situen en els anys següents a l'expulsió dels moriscos. La novel·la Els vidres entelats (2001), és la història d'un periodista que es trasllada a Roma durant la segona dècada del segle XXI. El 2003 publica el recull de narrativa breu Històries urbanes i El camí de les bardisses, una narració on l'autor recrea el paisatge rural i urbà d'un poble de l'Horta de València en la dècada de 1950. La seva última obra, Històries espectrals, es publica al 2009.
Joan Oleza (Palma, 1946) és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de València des de 1976. Ha estat Degà de la Facultat de Filologia i professor convidat en diverses universitats internacionals, com Bolonya, Chicago, La Plata, Londres, Nottingham i Roma, entre d'altres. Entre 1972 i 1974 va ser lector a la Universitat d'Odense. A la seva tornada va tenir una participació activa en la política dels darrers anys del franquisme i dels primers de la transició. És autor de nombrosos assaigs sobre literatura espanyola i catalana, de diversos relats i de les novel·les La mansión roja (1979), Tots els jocs de tots els jugadors (1981), novel·la que va rebre el Premi de la Crítica del País Valencià, Cuerpo de transición (1992), i La vida infidel d’un Arlequí (2009).
Les primeres obres de Rafael Escobar (Burjassot, 1942) són dues novel·les curtes, L'Estel capgirat (1992) i La dona menuda (1992), guardonades respectivament amb els premis Vila de Crevillent i L'Encobert de Xàtiva. L'any 1993 rep el premi Octubre-Andròmina de narrativa per la novel·la històrica L'últim muetzí (1994), on narra la persecució i expulsió de la població morisca a València. També publica diverses obres de narrativa breu, com ara Perversa oronella tardana (1994) i Vent de bruixes (1994), entre d'altres. Continua amb una altra novel·la històrica, Les veus de la vall (2000), on acció i personatges se situen en els anys següents a l'expulsió dels moriscos. La novel·la Els vidres entelats (2001), és la història d'un periodista que es trasllada a Roma durant la segona dècada del segle XXI. El 2003 publica el recull de narrativa breu Històries urbanes i El camí de les bardisses, una narració on l'autor recrea el paisatge rural i urbà d'un poble de l'Horta de València en la dècada de 1950. La seva última obra, Històries espectrals, es publica al 2009.
Joan Oleza (Palma, 1946) és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de València des de 1976. Ha estat Degà de la Facultat de Filologia i professor convidat en diverses universitats internacionals, com Bolonya, Chicago, La Plata, Londres, Nottingham i Roma, entre d'altres. Entre 1972 i 1974 va ser lector a la Universitat d'Odense. A la seva tornada va tenir una participació activa en la política dels darrers anys del franquisme i dels primers de la transició. És autor de nombrosos assaigs sobre literatura espanyola i catalana, de diversos relats i de les novel·les La mansión roja (1979), Tots els jocs de tots els jugadors (1981), novel·la que va rebre el Premi de la Crítica del País Valencià, Cuerpo de transición (1992), i La vida infidel d’un Arlequí (2009).