Premi Jaume Fuster, segona ronda amb tres finalistes

Després de tancar la primera ronda de votacions anunciem els escriptors finalistes al 19è Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana 2019. En ordre estrictament alfabètic de cognom són Antoni Munné-Jordà, Antònia Vicens i Antoni Vidal Ferrando.

El Premi Jaume Fuster és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut l'obra d'un autor, i que té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC.

Tots els socis podeu votar el guanyador fins al 24 de març per correu postal, per correu electrònic o bé a través del formulari de votació.

Formulari tancat

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és escriptor, corrector lingüístic i redactor de la revista Serra d'Or. Va estudiar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, però s'ha dedicat professionalment al món de les publicacions en català i a la seva passió literària. No obstant això, el món de l'art ha estat de vegades protagonista de les seves novel·les, com ara de Veus de boira des del pont, finalista del premi Sant Jordi el 1999.

La narrativa és el gènere que més sovint ha assajat dins la seva obra literària. Tant des del punt de vista de la novel·la per a adults, amb títols com Entre Sant Peters i Sant Pau (1999) o Tresgressions (2003), un interessant experiment sobre la possibilitat del happening a partir de la paraula impresa. Però dins d'això, no es pot deixar de banda la seva dedicació a la fantasia i la ciència-ficció, tant com a escriptor, amb la trilogia que conformen les novel·les La paciència del mar (1994), L'única mort (1999) i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), com amb la seva tasca al front d'una col·lecció temàtica dins l'Editorial Pagès de Lleida. El 2015 publica Michelíada, que és guardonada l'any següent amb el Premi Ictineu a la millor novel·la de ciència-ficció en llengua catalana.

Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941), escriptora catalana de més ferma i interessant trajectòria.

El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la novel·la 39º a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.

A més d'altres novel·les, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes(2007) o Ànima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), Premi Cavall Verd de poesia, i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993). Té obra traduïda a l'alemany i el castellà.
 

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica parteix de la seva identitat illenca per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd - Josep M. Llompart (1993), i la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d'altres. Dels seus llibres podem destacar Calvari (1992), El batec de les pedres (1995), Cap de cantó (2004) i Gebre als vidres (2012). Els últims anys han vist la llum diverses antologies poètiques, entre elles El jardí de les delícies (2005), en edició bilingüe català-castellà, i A cops de ferro i àlgebra (2005), a cura de D. Sam Abrams. El 2008 es publicà tota la seva poesia en un sol volum, Allà on crema l'herba: Obra poètica (1986-2007).

Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la i L'illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d'Or. Cal destacar també el seu dietari Amors i laberints (2010), i el seu primer recull de narrativa, Els miralls negres (2013).

Durant un temps s'ha dedicat a la història i, de resultes d'aquesta etapa han sortit alguns assaigs, el més important dels quals és La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920). Actualment viu a Santanyí, la terra dels seus somnis, on va tenir com a mestres els poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tomàs.

Consulta les BASES i la CRONOLOGIA de guanyadors del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.