Perpinyà i Aguiló reben els Premis de la Crítica Catalana
Núria Perpinyà (en narrativa) i Josep Lluís Aguiló (en poesia) van rebre els Premis de la Crítica Catalana 2005 ahir per la tarda al Palau Robert de Barcelona. Els guardons premien les millors obres de poesia i novel·la de l’any passat, escollides per l’Associació Espanyola de Crítics Literaris i concedits per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Les dues obres guanyadores han estat la novel·la Mistana (Proa), de Núria Perpinyà, i el poemari Monstres M(Proa i Moll), de Josep Lluís Aguiló.
Aguiló es va mostrar mol agraït per rebre el Premi de la Crítica i va destacar el fet que va voler escriure aquest poemari per agradar als seus lectors, ja que ”no escric per a mi”, va assenyalar. Per la seva part, Perpinyà va aclarir que no tornaria escriure una novel·la com Mistana, ja que segons l’autora, “el fet de posar-me a la pell d’uns personatges tan bojos durant tres anys, m’ha desequilibrat”.
Durant l’acte de lliurament dels guardons, també hi van intervenir Jaume Pérez Montaner, president de l’AELC, i els editors de les dues obres, Francesc de Borja Moll (Editorial Moll) i Isidor Cònsul (Proa), que van explicar la seva tasca en l’edició de les obres premiades. Cònsul, va afirmar sentir-se “com el Barça, pel gran nombre de guardons que s’ha endut Proa en els Serra d’Or i els de la Crítica”, mentre que Borja Moll es manifestava agraït pel regal d’haver pogut editar una obra com la d’Aguiló. També van ser-hi presents els crítics literaris Margalida Pons i Xavier Cortadellas, que van glossar les obres premiades.
Mistana es la tercera novel·la de Núria Perpinyà, una obra de caire fantàstic ambientada en un misteriós poble perpètuament envaït per la boira. Perpinyà és professora de teoria de la literatura a la Universitat de Lleida i experta en l’obra de Gabriel Ferrater, de qui ha publicat nombrosos assaigs, un dels quals (La poesia de Gabriel Ferrater) va obtenir el Premi Josep Vallverdú d’assaig l’any 1984.
Per la seva banda, Josep Lluís Aguiló, autor de quatre llibres de poemes ha aconseguit amb el darrer d’ells, Monstres, a més del Premi de la Crítica, el premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia 2004. Monstres és una recopilació de poemes – “mini històries”, com els qualifica Aguiló– on els monstres del títol són metàfores “de temes que la societat vol amagar”.
Aguiló es va mostrar mol agraït per rebre el Premi de la Crítica i va destacar el fet que va voler escriure aquest poemari per agradar als seus lectors, ja que ”no escric per a mi”, va assenyalar. Per la seva part, Perpinyà va aclarir que no tornaria escriure una novel·la com Mistana, ja que segons l’autora, “el fet de posar-me a la pell d’uns personatges tan bojos durant tres anys, m’ha desequilibrat”.
Durant l’acte de lliurament dels guardons, també hi van intervenir Jaume Pérez Montaner, president de l’AELC, i els editors de les dues obres, Francesc de Borja Moll (Editorial Moll) i Isidor Cònsul (Proa), que van explicar la seva tasca en l’edició de les obres premiades. Cònsul, va afirmar sentir-se “com el Barça, pel gran nombre de guardons que s’ha endut Proa en els Serra d’Or i els de la Crítica”, mentre que Borja Moll es manifestava agraït pel regal d’haver pogut editar una obra com la d’Aguiló. També van ser-hi presents els crítics literaris Margalida Pons i Xavier Cortadellas, que van glossar les obres premiades.
Mistana es la tercera novel·la de Núria Perpinyà, una obra de caire fantàstic ambientada en un misteriós poble perpètuament envaït per la boira. Perpinyà és professora de teoria de la literatura a la Universitat de Lleida i experta en l’obra de Gabriel Ferrater, de qui ha publicat nombrosos assaigs, un dels quals (La poesia de Gabriel Ferrater) va obtenir el Premi Josep Vallverdú d’assaig l’any 1984.
Per la seva banda, Josep Lluís Aguiló, autor de quatre llibres de poemes ha aconseguit amb el darrer d’ells, Monstres, a més del Premi de la Crítica, el premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia 2004. Monstres és una recopilació de poemes – “mini històries”, com els qualifica Aguiló– on els monstres del títol són metàfores “de temes que la societat vol amagar”.