L'Associació publica noves pàgines d'autors
L'AELC, amb l'objectiu de promoure i difondre els escriptors de la literatura catalana, s'encarrega de la confecció de pàgines web amb informació biogràfica i bibliogràfica, unes pàgines de consulta fàcil i amb un posicionament destacat als principals cercadors.
En el que portem d'any, s'han publicat les d'un conjunt d'autors consagrats de les nostres lletres, com són Lluís Albalate, Joan Alegret, Helena Alvarado (Nora Albert), Manuel Balasch, Josefina Caball, Carles Sindreu i Emília Sureda, alguns dels quals tenien una presència molt discreta a la xarxa.
Lluís Albalate
Vilanova i la Geltrú, 1916 – València, 2008. És escriptor, poeta i enòleg català. La seva obra arrenca públicament el 1959 i combina la poesia i la prosa, sobretot de memòries, així com el català i el castellà, tot i que té una difusió limitada pel caràcter privat de les publicacions. Destaquen el poemari Arran de mar (1992) i Cap de creu (1988, ampliat el 1993), llibre de proses que evoca la Vilanova de la seva infantesa, així com estudis com Manuel de Cabanyes. Apuntes (1987-1988). Consulta la seva pàgina
Joan Alegret i Llorens
Canet de Mar, 1941 – Calella, 2021. És crític literari, traductor, poeta i catedràtic universitari. És especialista en història de la literatura catalana, tot i que el seu interès abraça la literatura universal. Destaca pel seu estudi i traducció del tanka, a més de la seva tasca de divulgació literària, en alguns casos per mitjà d'originals lectures des de paràmetres astrològics. Així mateix, es dedica a l'escriptura d'un dietari –que resta inèdit– i de poesia, sobretot sonets i tankes. En publica una selecció, Poemes (2002). També es consagra a la traducció de poemes d'altres literatures: l'occitana, la portuguesa i la japonesa. Consulta la seva pàgina
Helena Alvarado (Nora Albert)
Lleida, 1957. És poeta, assagista i traductora. S'ha dedicat a la docència, a la recerca i a la creació i la traducció poètica. La seva extensa obra ha rebut el reconeixement de nombrosos premis. En destaca Mots i brases (2004, Premi Lambda), Tentacles de cel (2008, Premi Baladre), Punta Galera (2013, Premi Vall de Sóller), Fràgils Naufragis (2015, Premi Vila de Benissa) i Lletra menuda (2015, Premi Ciutat d’Eivissa Marià Villangómez). El 2022 guanya el Premi Rafel Jaume (Premis Cavall Verd) a la millor traducció poètica per Buidor d’amor d’Alda Merini i, el mateix any, guanya el Premi de traducció Jordi Domènech per Nits de pau occidental d’Antonella Anedda. Consulta la seva pàgina
Manuel Balasch
Cornellà de Llobregat, 1928 – 2009. És prevere, hel·lenista, traductor i poeta. De família menestral, estudia Filologia Clàssica a Barcelona i s’ordena sacerdot. Es doctora amb una tesi sobre Juvenal, primer de la llarga llista d’autors llatins, però sobretot grecs, que traduirà al llarg de la vida, al català i també al castellà. Sobretot és conegut per les dues traduccions que fa de la Ilíada. També fa algunes traduccions de l’alemany, com les Elegies de Duino de Rilke. Per altra banda, també es dedica al conreu de la poesia, amb un llibre premiat, Poemes (1971). Consulta la seva pàgina
Josefina Caball
Manresa, 1958. És traductora. Forma part del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) i és membre del consell de redacció de la revista Quaderns. Revista de traducció. Ha traduït més de 150 obres al català, principalment de l’anglès. S'inicia en la traducció professional a través de la literatura infantil i juvenil, gènere del qual ha traduït autors com Charles Dickens, Enid Blyton, Charles i Mary Lamb, Geraldine McCaughrean o Terry Deary. També és la traductora de novel·les d’autors tan destacats com Don Delillo, Richard Yates o Tom Sharpe, a més d'altres gèneres, com assaig o obres autobiogràfiques. Consulta la seva pàgina
Carles Sindreu
Barcelona, 1900 – La Garriga, 1974. És poeta, novel·lista, narrador, periodista i publicista. Connecta amb l’avantguarda artística europea i el 1928 publica Radiacions i poemes, el seu primer llibre de poesies. El 1933 apareix Darrera el vidre, un recull de poemes de caire surrealista il·lustrat per Joan Miró. Entre humorístiques i surrealistes són les narracions de La klaxon i el camí (1931) i la seva novel·la El senyor Joanet del Guinardó (1954). Passa bona part de la seva vida entre Barcelona, on fa de publicista i antiquari, i el Vallès Oriental, on col·labora en la vida cultural i en les publicacions locals i comarcals. Consulta la seva pàgina
Emília Sureda
Palma, 1865 – 1904. És una escriptora afí a l'Escola Mallorquina, que viu en un ambient culte i intel·lectual. A la seva poesia ressona la tradició popular i l'atracció pels paisatges naturals i la vida al camp. També s'hi entreveu un malestar amb l'entorn i un sentiment d'inadaptació, que la porta a desitjar ser lliure i evadir-se del món. El 1899 el és premiada als Jocs Florals de Barcelona. El 1903 publica alguns poemes a Gazeta de Mallorca, a Catalunya. Revista Literària Quinzenal i a Ilustració Catalana. El 1904, rep el segon accèssit a la flor natural dels Jocs Florals de Mallorca. Consulta la seva pàgina
També s'han publicat algunes webs encarregades per socis de l'entitat. L'Associació té un fons de més de 750 pàgines d'autors que es poden consultar en aquest cercador