Es continua ampliant el fons de pàgines d'autor

11.07.2023

L'AELC, amb l'objectiu de promoure i difondre els escriptors de la literatura catalana, s'encarrega de la confecció de pàgines web amb informació biogràfica i bibliogràfica, amb apartats de consulta fàcil i amb un posicionament destacat als principals cercadors d'Internet.

Aquest primer semestre de 2023 s'han estrenat les pàgines dels següents autors:

Cecília Alonso i Bozzo (Cecília A. Màntua)
Barcelona, 1905 - 1974. Periodista, novel·lista, dramaturga i publicista. De jove treballa a diverses revistes cinematogràfiques i col·labora amb les companyies RKO Pictures i Paramount. Aviat participa, com a escriptora, en el món radiofònic. Les seves obres de teatre i els seus guions per a les sessions de radioteatre de Ràdio Barcelona són molt populars als anys quaranta i cinquanta del segle XX. Obté un gran ressò l’estrena de La Pepa maca (1954) que de la ràdio passa als teatres comercials barcelonins com la majoria de les seves obres posteriors. Visita la seva pàgina

Josep-Ramon Bach
Sabadell, 1946 - Barcelona, 2020. Poeta, narrador i dramaturg català. La seva obra poètica arrenca durant els anys seixanta i, més endavant, es dedica també a la narrativa, a la literatura infantil i al teatre. Va ser soci de l’AELC. Visita la seva pàgina

Marisol González
València, 1962. Poeta, professora, inspectora d’educació i exacadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, resideix a Nules (la Plana Baixa). És llicenciada en Filologia per la Universitat de València el 1985. Té algunes publicacions de literatura infantil, però sobretot s’ha dedicat a la poesia, gènere en què ha obtingut diferents premis en tots els territoris de l’àmbit lingüístic. Visita la seva pàgina

Carles Grandó
Tuïr, 1889 - Perpinyà, 1975. Poeta, narrador, autor teatral, gramàtic i folklorista. Els seus inicis literaris són en francès, però aviat es decanta per la llengua catalana en la variant rossellonesa. A més dels seus treballs de dialectologia com El català al Rosselló (1917), l'interès en la recuperació de la parla de la seva terra queda reflectit en els seus textos poètics i en prosa. En poesia destaca la seva obra Fa sol i plou (1932), en narrativa, Rossellonenques (1930) i, en teatre, Aqueixa mainada (1913). Visita la seva pàgina

Francesc Lorenzo i Gàcia
Llagostera, 1911 - Barcelona, 2001. És escriptor i autor teatral. Alterna la seva professió d’agent comercial amb la de dramaturg, i arriba a comptar amb una extensa producció entre obres melodramàtiques i còmiques. A més de peces amb una mirada més moderna com Berlín, plaça Alter, núm. 2 (1954) i Guspireig d’estrelles (1956), destaquen obres de caire més popular com El millor dependent del món (1958) o Benvingut, mossèn Vidal (1965). Visita la seva pàgina

Vicenç Pagès Jordà
Figueres, 1963 - Torrella de Montgrí, 2022. Escriptor, professor i crític literari. És autor novel·les, contes i assaig. Es distingeix per l'experimentació textual i la narrativa fragmentària, motius que configuren un univers propi, juntament amb un equilibri entre la formació clàssica i una sòlida construcció de la realitat i del subjecte. Tot plegat, sempre, amb una bona dosi d'humor i d'ironia. Visita la seva pàgina

Maria Dolors Pellicer
Oliva, 1956. És professora i escriptora. Compromesa amb els Moviments de Renovació Pedagògica i promotora de la llengua valenciana, el 1986 participa en la fundació de l’Escola d’Estiu Marina-Safor, on exerceix de professora i comença a escriure com a conseqüència de la manca de recursos per a educar els infants en valencià. Ha dedicat la seva obra a la narrativa i la poesia infantil i juvenil, que consta d’una seixantena de publicacions. Visita la seva pàgina

Valerià Pujol
Premià de Dalt, 1952-1992. Poeta, narrador, professor, polític i activista. És una figura rellevant de la generació dels setanta i un renovador de la literatura catalana. Tot i que pateix els efectes de la poliomielitis i mor prematurament, és autor d'una obra extensa i reconeguda per la crítica. Visita la seva pàgina

Adela Maria Trepat i Massó
Barcelona, 1905-1964. Traductora, llatinista, epigrafista i professora. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i obté el doctorat amb una tesi sobre Lucreci. Destaca la traducció que fa, juntament amb Anna Maria de Saavedra, de les Heroides (1927) i les Metamorfosis (1929-1932) d'Ovidi per a la Col·lecció Fundació Bernat Metge. Visita la seva pàgina

Maria Verger i Ventayol
Alcúdia, 1892 - Madrid, 1983. Bibliotecària, arxivera i escriptora. És la primera dona de l'Estat que porta una biblioteca municipal. Publica tres poemaris en català: Clarors matinals (1924), Tendal d'estrelles (1930) i L'estela d'or... (1934). Visita la seva pàgina

També s'han estrenat algunes webs encarregades per socis de l'entitat.

L'Associació té un fons de gairebé 800 pàgines d'autors que es poden consultar en aquest cercador