Lletres i Memòria incorpora 6 entrevistes noves

Lletres i Memòria ha engruixit el catàleg d'autors amb la incorporació de sis entrevistes realitzades als socis M. Roser Algué, Isidre Grau, Xavier Hernàndez Ventosa, Gemma Sales Amill, Agustí Segarra i Núria Valls. Ja es poden veure els seus vídeos a la pàgina del Lletres i Memòria.

Dividides en còmodes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als nostres socis majors de setanta anys donar testimoni de les seves vicissituds biogràfiques, de la seva obra literària i, en definitiva, de la seva experiència vital. Lletres i Memòria és un projecte en actiu des d'inicis de 2010, i està impulsat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet Memoro. El banc de la Memòria.

Maria Roser Algué (Navàs, Bages, 1945) actualment viu a Esplugues de Llobregat. Ha estat mestra de primària, ara jubilada, enamorada de la seva feina, i des de sempre ha tingut una il·lusió: escriure.
 
Amb esforç aconsegueix fer realitat el seu somni, unes vegades en prosa i d'altres en forma de poesia, segons el que li dictava el cor a cada moment. La prosa sol ser per explicar records d'infantesa, contes infantils... I en els seus poemes, els sentiments en són protagonistes. En ambdós casos sempre hi trobem un llenguatge planer i entenedor, mostrant un gran amor per la natura, que els pares li van inculcar de petita. [VÉS A L'ENTREVISTA]

Isidre Grau (Sabadell, 1945) titulat en Enginyeria tècnica i química, fins al 1995 treballa com a tècnic industrial en el sector dels plàstics. Al mateix temps, des de 1975 s'ha dedicat habitualment a la literatura, a més de titular-se com a professor de català i impartir classes de tècniques de novel·la i de conte, primer a l'Aula de Lletres (1995-1997) i després a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès (1998-2011).
 
Ha publicat novel·la –Zàping (1998), Els colors de l'aigua (1986), guardonada amb el Premi Sant Jordi, El balancí negre (2001), Premi Ciutat de Palma, Groc d'Índia (2004), El punt blanc de l'horitzó (2006) o La bellesa del diable (2010), entre altres–; narrativa curta –Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986), La pell dels anys (2008) o El dia de l'incident (2013), entre altres–; narrativa infantil i juvenil –Memòries de l'Illa del Vent (1991)–, i assaig –L'arquitectura del conte (2001), La maleta de l'escriptor (2005)–. [VÉS A L'ENTREVISTA - WEB DE L'AUTOR]

Xavier Hernàndez Ventosa (Vilafranca del Penedès, 1945), llicenciat en Filologia romànica, treballa com a professor de Llengua castellana i literatura. Fins al 2006 ha estat professor de secundària de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca.
 
Durant la dècada de 1970 col·labora com a crític de cinema, teatre i literatura al desaparegut setmanari Tothom, de Vilafranca. Ha escrit una dotzena de títols de literatura infantil i juvenil, amb títols com El segrest de la Xufles (1989), El noi de massa lluny (1993), Com la terra vol la pluja (2000, Premi Columna Jove), Els vents, que els tanquin! (2002), La casa adormida (2002), Operació salvament (2006), El joc de la Guineu (2008), Pic, repic i repicó: és Festa Major! (2008) i El foc dels déus (2008), entre altres. També és coautor del Diccionari escolar (1994) publicat pel Grup Promotor Santillana i de diversos llibres de text. [VÉS A L'ENTREVISTA - WEB DE L'AUTOR]

Gemma Sales i Amill (Barcelona, 1945) és escriptora i il·lustradora. Imparteix tallers d'escriptura creativa, dibuix i pintura a infants i adults.
 
És autora de guions i dibuixos per a còmics, contes per a infants i per a adults. Ha publicat llibres infantils com ara M'agraden els monstres (1994), Quants tràfecs per un coixí (2000), Conta'm una història (2002), Adéu, adéu (2004), Dorms molt, Joana (2004), Els bons amics (2011) o Gnoms de jardí (2013). També té diversos títols traduïts a l'anglès i publicats al Japó: entre altres, Mummy's Elephant Birthday (2001) i The Scarf (2001), que són adaptats posteriorment en dibuixos animats per ensenyar l'anglès a la canalla coreana i xinesa. Com a il·lustradora ha treballat especialment per a l'editorial MSM, de França. [VÉS A L'ENTREVISTA - WEB DE L'AUTORA]

Agustí Segarra (Barcelona, 1945) titulat com a Tècnic industrial el 1964, participa en el moviment de la Nova Cançó i posteriorment s'interessa pel teatre independent com a actor i director. És doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i ha treballat de professor a la mateixa universitat i a l'ensenyament privat.
 
Comença a publicar assaig d'història del pensament: articles a la revista de filosofia Convivium, els assajos F. Urales y R. Mella teóricos del anarquismo español (1977), El pensament Anarquista a Catalunya (1980), i el treball «J. Montseny i l'arrelament de l'anarquisme a Catalunya», dins El Pensament Polític Català (l988). És un dels promotors de l'empresa Xarxa Cultural, del Premi Xarxa d'assaig (fins al 1984) i de l'editorial Edicions de la Guingueta. També escriu teatre i poesia (inèdits) i el 1989 comença a publicar narrativa: Refugi entre boires (1989), La Vall dels Forcats (1992), El bosc subterrani (1998) i La ciutat en flames (2006), guardonada amb el Premi Joaquim Amat-Piniella. [VÉS A L'ENTREVISTA]

Núria Valls (Sant Adrià de Besòs, 1945) doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació, compagina la seva tasca creativa amb la feina de professora fins a la jubilació.
 
La seva trajectòria ha esta molt vinculada a Santa Coloma de Gramenet. Ha estat corresponsal de la ciutat al diari Avui a finals de la dècada de 1970 i inicis de la següent, i ha participat en moltes revistes locals: Grama, Més Coloma, Poble, Metròpoli... Com a professora de català ha elaborat materials on-line per al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, i materials per a l'aprenentatge de la llengua catalana per a persones adultes (neolectores).
 
Ha publicat tres llibres sobre Santa Coloma –Santa Coloma autoretrat (1990), L'església de Santa Coloma (1990, amb altres autors) i Qui és qui a Santa Coloma de Gramenet (1991, amb altres autors)– i una novel·la curta sobre els ibers de les nostres contrades, Mons i somnis (2013). [VÉS A L'ENTREVISTA]