L'AELC al·lega contra la Llei Òmnibus
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, a més de signar l'al·legació que ha presentat el degà de la Institució de les Lletres Catalanes, Francesc Parcerisas, en nom propi i de les entitats representades en el seu Consell Assessor, n'ha presentat una altra directament, argumentant les raons per les quals no pot desnaturalitzar-se la ILC i manifestant-se també contra els altres retalls a aspectes i institucions culturals previstes en l'avantprojecte de llei coneguda com a òmnibus. En concret, contra la laminació del CoNCA, les característiques mercantilistes de l'Institut Català de la Creació i les Empreses Culturals o les afectacions en les entitats lligades al patrimoni cultural. L'al·legació es va presentar en un acte conjunt amb les associacions de la Plataforma No Retalleu la Cultura dilluns 20 de juny, a les 12, davant dels Serveis Jurídics de la Generalitat, carrer Jaume I, 2-4.
Guillem-Jordi Graells i Andreu, major d’edat, amb DNI 39118769R, com a President i en nom i representació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana-AELC, domiciliada a Barcelona 08002, carrer Canuda 6, 5è pis,
exposa
que l'avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica fet públic es deroga la llei 20/1987 de 12 de novembre de creació de la Institució de les Lletres Catalanes i se la converteix en un simple consell assessor, sense entitat jurídica pròpia ni capacitat executiva,
per la qual cosa al·lega
Antecedents i recorregut històric
1937-1939. La primera Institució de les Lletres Catalanes fou creada el 13 de setembre de 1937 com a culminació de la reorganització del món literari posterior a l’esclat revolucionari de juliol de 1936. En el curs de la seva breu i atzarosa existència va desenvolupar una activitat intensa amb la convocatòria dels premis literaris oficials, la publicació de la Revista de Catalunya i de diverses col·leccions, i l’endegament d’arxius literaris, espais radiofònics, biblioteques al front, bibliobús, etc. La ILC celebrà la seva darrera reunió el gener de 1939 al Mas Perxés, a Agullana (Alt Empordà), abans que els seus membres s’haguessin d’exiliar per l’avanç de les tropes franquistes.
1977-1987. En el final d’àmbit de creació literària del Congrés de Cultura Catalana s’aprovà una moció pel restabliment de la Institució de les Lletres Catalanes. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, constituïda d’immediat, va assumir la reivindicació, primer davant la Generalitat provisional i després a la formada a partir de l’Estatut del 1979. Fou una negociació llarga i atzarosa, passant per la desestimació d’un projecte presentat pel PSC al Parlament de Catalunya. Finalment, i amb l’acord i participació de la resta d’associacions i entitats de l’àmbit literari, el Parlament aprovà la Llei 20/1987 que la recreava, amb un Consell Assessor amb representants de les entitats del món de les lletres, que designava la meitat dels membres de la Junta de govern, completada per representants de l’administració, en un model de participació i corresponsabilitat entre aquesta darrera i la societat civil literària.
1987-2011. En gairebé un quart de segle d’existència, la ILC ha organitzat els ajuts a la creació literària i la traducció; a les entitats del sector, edicions d’especial interès i activitats de promoció i difusió; la presència d’escriptors a escoles, biblioteques, ateneus, festivals, presons, etc; ha dinamitzat les cases-museu d’escriptors; ha organitzat exposicions i commemoracions, arxius literaris, publicacions, i un Qui és qui? en xarxa i un llarguíssim etcètera. L’han dirigit Oriol Pi de Cabanyes, Isabel-Clara Simó i Magdalena Oliver, Francesc Parcerisas, Jaume Subirana i actualment Oriol Izquierdo. N’han estat degans Jordi Sarsanedas, Feliu Formosa, Maria Antònia Oliver, Josep M. Benet i Jornet, Josep M. Castellet i actualment Francesc Parcerisas. I tot plegat s’ha fet amb una dotació pressupostària minsa que, després d’haver crescut en els darrers anys, enguany s’està veient amenaçada sensiblement per les retallades.
La proposta de proposició de llei del 2010
Els anys 2009 i 2010 fruit d’una reflexió de la Junta de govern i el Consell assessor s’elaborà una proposta d’actualització de la ILC. L’experiència acumulada d’una banda, i de l’altra les afectacions en les seves competències per la creació successiva de l’ICIC, l’Institut Ramon Llull i el Consell Nacional de Cultura i de les Arts exigien una revisió del text legislatiu del 1987 i una redefinició dels objectius. Fruit d’aquesta reflexió fou l’elaboració d’una proposta legislativa i un pla de futur en cinc àmbits d’actuació. La proposta redefineix la personalitat jurídica de la ILC, d’acord amb el model suggerit aleshores per l’assessoria jurídica del Departament de Cultura, els objectius i funcions, dota el consell assessor i la junta de govern de més operativitat i atorga la presidència a un/a escriptor/a. La tècnicament anomenada “Proposta de proposició de Llei” fou presentada a la Comissió de Cultura del Parlament el juliol del 2010, sabent que no podia entrar a tràmit, per al coneixement dels grups parlamentaris, i durant la tardor següent fou comunicada als partits polítics per tal que n’assumissin el contingut, com a expressió consensuda de la voluntat del món literari. Tots els grups van considerar la proposta raonable, necessària i seriosa, incloent CiU, a través de Felip Puig i Carme Vidal. Semblava evident, doncs, que aquella proposta havia de ser el punt de partida per a la tramitació d’una nova llei de la ILC en la present legislatura.
L’Avantprojecte Òmnibus
La publicació de l’Avantprojecte esmentat el passat dia 1 de juny, en la seva secció 35ª, deroga la Llei del 1987 i la substitueix per un “òrgan col·legiat” del departament de Cultura, presidit pel Conseller, i amb unes funcions purament assessores, sense pressupost propi ni director i amb una vaga al·lusió a una possible “comissió permanent”. D’altres punts de l’avantprojecte es dedueix que la tramitació i l’autèntica decisió quedaria en mans d’un Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals, que defineix que “s’entén per empreses culturals les persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, la distribució o la comercialització de productes culturals. […] S’inclouen dins d’aquest concepte les persones físiques que exerceixen una activitat econòmica de creació artística o cultural.” És a dir, una visió purament mercantil i economicista de la creació, per damunt de qualsevol altra consideració d’ordre artístic, innovatiu, crític, democràtic o solidari. Una mostra claríssima de l’esperit neoliberal, no participatiu, centralitzador i autoritari que desborda pertot l’avantprojecte i molt especialment en l’àmbit de la cultura, que inclou l’intent de laminar igualment el CoNCA i manifesta iguals intencions intervencionistes i limitadores dels criteris professionals en el sector del patrimoni, per sotmetre-les a la decisió política exclusivament.
Per tot això, proposa que sigui retirada la secció 35ª de l’esmentat avantprojecte de Llei i que s’aprofiti la tramitació per vehicular la proposta de proposició de llei elaborada i aprovada pel Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes –que s’adjunta en annex- i que és el producte del consens entre totes les entitats del sector literari. Igualment, proposa que s’atenguin les al·legacions, amb les quals l’AELC se solidaritza, presentades per la Plataforma d’entitats No Retalleu la Cultura en allò que afecta tots els altres àmbits culturals, incloent la continuïtat del Consell Nacional de Cultura i les Arts sense desnaturalitzar i la limitació de l’abast centralitzador, dirigista i purament mercantil que es pretén infondre en aquest amenaçador Institut de la Creació i de les Empreses Culturals, que cal mantenir en el seu àmbit actual de suport a la indústria cultural, sense barrejar-hi el suport a la creació.
ANNEX
Proposta de proposició de Llei
Exposició de motius
L'expressió literària, oral o escrita, ha estat un dels instruments més potents amb què han comptat les persones i els pobles per comprendre i per transformar la realitat, per ser i per reconèixer-se, per desenvolupar-se i relacionar-se amb el món. Ha estat sobretot a l'entorn de l’expressivitat de la paraula, de personatges i paisatges literaris, de grans relats, de l'exploració de les possibilitats estilístiques de la llengua i de la cristal·lització de símbols i llocs comuns literaris, que l’ésser humà ha aprofundit els seus anhels personals i les societats han articulat els seus projectes col·lectius. Avui com sempre, la paraula feta imatge literària continua essent un instrument clau que permet arrelar en una tradició, inscriure’s en el present i imaginar un horitzó de futur. Avui, travessat el llindar del segle XXI i en plena construcció d’un espai tecnològic i de comunicació que transforma d’arrel la societat mateixa, es planteja un repte de primer ordre al sector literari i al conjunt de la societat: emprendre aquesta transformació des de la paraula, sense caure en el parany de renunciar-hi, servint-se’n com l’instrument immillorable que continua essent per eixamplar l’horitzó del que imaginem com a possible.
Tot i els canvis i les transformacions que ha viscut la societat, també la catalana, la importància de la lectura i el domini de la paraula continua formant part de l’espai de consens institucional. L’article 22 de l’Estatut d’Autonomia preveu que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de les capacitats creatives individuals i col·lectives. La capacitat lectora i d’expressió verbal és un dels instruments bàsics que asseguren que aquest accés sigui possible i que ho sigui des de l’esperit crític i en diàleg amb la tradició. Les formes de relació amb la paraula, en especial la lectura i més en concret la lectura literària, són condició de l’accés al coneixement, tant en els seus usos tradicionals com en els que adopta avui mediat per les noves tecnologies, i condiciona també, per tant, la incorporació activa de les persones al cos social i el ple exercici dels drets ciutadans. Alhora, cal reconèixer la inèrcia que fa que la literatura vagi deixant de ser un referent prioritari i la distorsió que provoca la força homogeneïtzadora del mercat. És responsabilitat de les institucions públiques donar resposta al repte polític que planteja la promoció de la paraula, de la literatura i de la lectura.
La llengua catalana i les propostes estètiques que s’hi expressen, amb la literatura al capdavant, són la principal aportació que el nostre país pot fer a la diversitat cultural, i per això les institucions públiques han de promoure-les. És reconeguda la capacitat de vertebració que la llengua ha tingut per a la comunitat catalana, una comunitat en primer lloc cultural, i el paper especialment significatiu en el procés de construcció nacional que per això ha tingut la literatura, disciplina artística en què la llengua és el principal element material. En el seu àmbit, a més, les lletres catalanes es ressenten d’una posició de visibilitat social reduïda, conseqüència de la competència amb altres potents imaginaris culturals, després de períodes massa llargs de persecució o subordinació, i de l’hegemonia de la cultura estàndard promoguda pel mercat. Més ençà de les esplendors medievals, s’ha de posar de relleu la centralitat de la literatura en la configuració de la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme i el recer que la cultura i en especial les lletres van esdevenir durant el franquisme per a bona part dels afanys de supervivència i progrés nacionals.
L'any 1937, en circumstàncies crítiques, va ser creada la Institució de les Lletres Catalanes, entitat que va dependre de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que va ser dirigida per alguns dels homes de lletres més il·lustres del país fins al gener del 1939, a les portes de l’exili. L’any 1987, després del parèntesi de la dictadura i a partir de la reivindicació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana en el seu programa fundacional, la Institució de les Lletres Catalanes va ser novament creada, recuperant la tradició del seu antecedent històric, amb els objectius de promoure la creació literària en llengua catalana i donar-la a conèixer i difondre-la dins i fora de Catalunya, i promoure el llibre i la lectura.
En l’exposició de motius de la Llei 20/1987, de 12 de novembre, de creació de l’Entitat Autònoma Institució de les Lletres Catalanes es constatava que la creació literària en català no havia pogut encara consolidar la posició i el reconeixement social que li corresponien dins el seu àmbit lingüístic. Amb el temps transcorregut del 1987 ençà no ha augmentat significativament la presència pública de la literatura, especialment dels escriptors catalans actuals i de la pròpia tradició literària, i no s’han incrementat de manera sensible els índexs de lectura. Consegüentment és necessari un nou impuls per promoure la presència pública de la literatura, per fer visible socialment el paper vertebrador de la tradició literària catalana en la pròpia societat i, d’acord amb la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals de la UNESCO, per assegurar, des de l’aportació específica que aquesta societat hi pot fer, la fecunda diversitat de les cultures. Aquests objectius, components indestriables de les necessàries polítiques de promoció de la literatura i de foment de la lectura de la Generalitat, justifiquen ara, com ho justificaven el 1937 quan va ser creada i com en van motivar la recuperació el 1987, l’existència i l'acció de la Institució de les Lletres Catalanes. Per la seva especificitat, per la seva història i per la seva composició, la Institució és l’organisme adequat per respondre a aquest repte.
Atès que han transcorregut més de vint-i-dos anys des de l’aprovació de la Llei 20/1987, de 12 de novembre i tenint en compte el desplegament del sector institucional de la Generalitat, es fa necessari aprovar una nova regulació de la Institució de les Lletres Catalanes, que li permeti assumir els nous reptes de present i de futur, com a espai d’interlocució per al conjunt de la societat literària, especialment les associacions d’escriptors, i amb capacitat de diàleg amb els agents públics i privats implicats en el fet literari per tot l’àmbit lingüístic.
Aquesta llei estableix que l’objecte de la Institució de les Lletres Catalanes és promoure la presència pública de la literatura i actuar com agent col·lectiu de les lletres catalanes davant la societat. També transforma la naturalesa jurídica d’aquesta entitat, que passa de ser una entitat autònoma de caràcter administratiu a configurar-se com a una entitat de dret públic que actua subjecta al dret privat, per aconseguir un funcionament més àgil i flexible i per dotar-la de les eines i els recursos adequats per respondre els reptes que es plantegen.
Així mateix aquesta llei regula el règim jurídic, les funcions, l’estructura orgànica, així com les bases del règim financer, pressupostari, patrimonial i de recursos humans de la Institució, d’acord amb la nova configuració legal d’aquesta entitat.
També es regula el contracte programa entre el departament competent en cultura i la Institució, que es fonamenta en la fixació d’objectius i en el control i l’avaluació de resultats, d’acord amb els principis d’eficàcia i eficiència. Aquests objectius s’han d’ajustar al que indiqui el Programa marc de cultura, que preveu la disposició addicional de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que aprova el Govern, i estableix els objectius i les prioritats en els diferents àmbits de la cultura.
Article 1
Naturalesa i règim jurídic
1. La Institució de les Lletres Catalanes és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica i patrimoni propi, de les regulades per l’article 1.b.1 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre.
2. La Institució ha d’ajustar la seva activitat al dret privat, si bé se sotmet al dret públic en els àmbits següents:
a) Les relacions amb el departament al qual resta adscrit.
b) La formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.
c) L’exercici de potestats públiques.
d) L’exercici de totes les actuacions que la legislació vigent estableix que s’han de sotmetre al dret públic.
3. La Institució s’adscriu al departament competent en cultura.
4. La Institució es regeix per aquesta llei, per les disposicions que la despleguen, per la llei que regula l’Estatut de l’empresa pública catalana i per la resta de normativa aplicable a les entitats de dret públic que han d’ajustar l’activitat a l’ordenament jurídic privat.
5. El règim de contractació de la Institució està subjecta al que estableix la legislació de contractes del sector públic.
Article 2
Seu social
1. La Institució té la seu social en el lloc que es determini per reglament.
2. Se n’ha de garantir la presència per mitjà de les corresponents delegacions arreu del territori de Catalunya i a la resta dels territoris del domini lingüístic català.
Article 3
Objecte
1. La Institució de les Lletres Catalanes té per objecte promoure la presència pública de la literatura i exercir d’agent col·lectiu de les lletres catalanes davant la societat.
2. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per "lletres catalanes" el conjunt de la producció literària en llengua catalana en qualsevol dels gèneres i difosa per qualsevol mitjà.
3. Per acomplir aquest objecte, la Institució ha de vetllar pels objectius següents:
a) Promoure la literatura i fomentar la lectura en general.
b) Protegir i difondre el patrimoni literari català.
c) Impulsar el reconeixement social de les lletres catalanes i donar la màxima projecció pública als escriptors catalans.
d) Donar suport als escriptors en llengua catalana i a les associacions del sector.
Article 4
Funcions
1. Les funcions de la Institució de les Lletres Catalanes són les següents:
a) Reforçar el sistema literari català en cooperació amb els agents públics i privats que actuen en el camp de les lletres catalanes o l’acció dels quals hi té alguna incidència.
b) Promoure la presència pública, el coneixement i la difusió de la literatura catalana, la clàssica i l’actual, a l'interior del seu àmbit lingüístic, en tots els sectors i estaments de la societat i per tots els mitjans de difusió possibles.
c) Coordinar les accions de foment de la lectura i accés a la literatura que impulsin els organismes de la Generalitat i col·laborar amb altres organismes públics i les iniciatives privades en aquest àmbit.
d) Fomentar l’espai d’intercanvi i la relació entre els escriptors en llengua catalana de tot el domini lingüístic i amb els escriptors en altres llengües.
e) Vetllar per la transmissió de la tradició literària catalana i la difusió del patrimoni literari català, i promoure els estudis literaris en català i sobre la literatura catalana.
f) Fomentar, en col·laboració amb els organismes corresponents, la presència de la literatura i la dels escriptors catalans en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics i privats.
2. Per complir les seves funcions la Institució pot:
a) Desenvolupar programes d’actuació exercint d’agent col·lectiu de les lletres catalanes.
b) Concedir subvencions i altres ajuts per al compliment dels seus objectius.
c) Proposar als departaments de la Generalitat iniciatives normatives per promoure la literatura i impulsar el reconeixement social de les lletres catalanes.
d) Establir convenis amb entitats de l’àmbit literari català per contribuir al seu finançament i per garantir la complementarietat dels diferents projectes.
e) Establir altres formes de col·laboració amb entitats públiques i privades.
f) En general, exercir totes les accions que siguin necessàries per al desenvolupament de les seves funcions.
Article 5
Òrgans de govern
Són òrgans de govern de la Institució de les Lletres Catalanes:
a) La Junta de Govern.
b) El Degà o Degana.
c) El Director o Directora.
d) El Consell Assessor.
Article 6
Junta de Govern
1. La Junta de Govern és l’òrgan superior de la Institució de les Lletres Catalanes i li corresponen les màximes facultats de direcció de la Institució.
2. La Junta de Govern és integrada per setze membres, segons la composició que es determini per reglament, amb els criteris següents:
a) La presideix el Degà o Degana de la Institució.
b) N’exerceix la vicepresidència la persona titular de la Direcció de la Institució.
c) Hi ha d’haver set vocalies en representació dels departaments de l’Administració de la Generalitat o d’entitats públiques que hi estiguin adscrites o vinculades.
d) Hi ha d’haver set vocalies en representació del Consell Assessor, nomenades d'entre les persones membres.
e) La persona que actuï com a secretària, que assisteix a les reunions de la Junta amb veu però sense vot, ha de ser designada per la persona titular de la Direcció entre el personal de la Institució.
3. Són funcions de la Junta de Govern:
a) Aprovar les línies bàsiques d’actuació de la Institució.
b) Aprovar la proposta de contracte programa a formalitzar amb el departament competent en cultura.
c) Aprovar l’avantprojecte de pressupost anual i elevar-lo a la persona titular del departament competent en cultura.
d) Aprovar els comptes anuals i la liquidació del pressupost de l’exercici precedent.
e) Aprovar el programa d’actuació, d’inversions i de finançament de l’exercici següent, d’acord amb el contracte programa.
f) Aprovar el reglament de règim interior, un cop escoltat el Consell Assessor.
g) Supervisar la gestió de la persona titular de la Direcció.
h) Aprovar la plantilla de personal i el règim retributiu del personal.
i) Aprovar les bases reguladores i les convocatòries d’ajuts i resoldre la concessió dels ajuts.
j) Aprovar els preus dels serveis que presti la Institució.
k) Aprovar els contractes d’un import superior al cinc per cent del pressupost de la Institució així com els que impliquin una despesa pluriennal de caràcter no recurrent, sens perjudici de l’aprovació pel Govern.
l) Qualsevol altra funció atribuïda per reglament.
3. A les reunions de la Junta de Govern poden assistir persones expertes en les matèries concretes de què tractin per tal de prestar el seu assessorament tècnic.
Article 7
Degà o Degana
1. El Degà o Degana de la Institució de les Lletres Catalanes ha de ser un escriptor o escriptora de reconegut prestigi nomenat per la persona que ostenti la Presidència de la Generalitat a proposta la persona titular del departament competent en cultura, un cop escoltat el Consell Assessor.
2. Són funcions del Degà o Degana:
a) Exercir l’alta representació de la Institució.
b) Convocar, presidir i moderar les reunions de la Junta de Govern i dirimir, amb el seu vot de qualitat, els empats que es produeixin en les votacions.
c) Autoritzar amb la seva firma les actes de les reunions de la Junta de Govern.
d) Presentar cada tres anys al Parlament, conjuntament amb la persona titular de la Direcció, el dictamen sobre la presència pública de la literatura i el reconeixement social de les lletres catalanes.
3. El Degà o Degana és nomenat per un període de tres anys improrrogables.
Article 8
Director o Directora
1. La persona titular de la Direcció de la Institució de les Lletres Catalanes és nomenada per la persona titular del departament competent en cultura, un cop escoltat el Consell Assessor.
2. La persona titular de la Direcció és la responsable màxima de la gestió ordinària de la Institució i té les funcions següents:
a) Proposar les línies bàsiques d’actuació de la Institució i el programa d’actuació, d’inversions i finançament, d’acord amb el contracte programa.
b) Elaborar l’avantprojecte de pressupostos i la proposta de comptes anuals, de liquidació del pressupost i de la plantilla de personal.
c) Executar els acords de la Junta de Govern.
d) Dirigir, coordinar i supervisar tots els serveis de la Institució.
e) Exercir l’administració dels béns i els fons que la Institució té adscrits.
f) Aprovar les despeses i ordenar els pagaments.
g) Exercir la direcció del personal, contractar-lo i acomiadar-lo.
h) Representar judicialment i extrajudicialment la Institució en les actuacions pròpies de la seva administració.
i) Subscriure convenis, concerts i contractes públics o privats i vigilar-ne el compliment i l’execució.
j) Exercir qualsevol altra funció necessària per a la direcció de l’administració de la Institució i les que li delegui la Junta de Govern.
3. La persona titular de la Direcció s’assimila, a efectes retributius, a la persona titular d’una direcció general.
Article 9
Consell Assessor
1. El Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes és integrat per un màxim de trenta membres, segons la composició que es determini per reglament, amb els criteris següents:
a) El presideix la persona titular del departament competent en cultura.
b) N’exerceix la vicepresidència el Degà o Degana de la Institució.
c) Hi ha d’haver vocalies en representació de les associacions d’escriptors, fins a un màxim de deu, i d’altres entitats culturals del sector de les lletres, fins a un màxim de cinc.
d) Hi ha d’haver vocalies en representació del sector editorial i del llibre, dels mitjans de comunicació i d’altres sectors professionals rellevants per a la difusió de les lletres, fins a un màxim de nou.
e) En són membres la darrera persona que n’hagi estat degana i tres personalitats eminents del sector de les lletres catalanes, nomenades per la persona titular del departament competent en cultura a proposta del Consell Assessor, per un període de tres anys renovable per tres més.
f) Hi actuarà com a secretària, amb veu i sense vot, la mateixa persona que ho faci a la Junta de Govern.
2. El Consell Assessor és l’òrgan consultiu de la Institució i té les funcions següents:
a) Emetre la seva opinió sobre totes les qüestions que li són sotmeses pel Degà o Degana, per la persona titular de la Direcció o per la Junta de Govern. El Consell Assessor ha de ser escoltat preceptivament abans de l'aprovació del programa d’actuació, d’inversions i de finançament i del reglament de règim interior així com abans del nomenament del Degà o Degana i de la persona titular de la Direcció.
b) Prestar el seu assessorament en la concessió d’ajuts. Amb aquesta finalitat, el Consell Assessor ha de tenir representació en les comissions assessores o jurats que elaboren les propostes de concessió de subvencions, beques i altres ajuts de la Institució.
c) Proposar les accions que consideri convenients per complir millor els objectius de la Institució.
Article 10
Contracte programa
1. El departament competent en cultura i la Institució de les Lletres Catalanes han d'establir un contracte programa que inclogui, com a mínim, els objectius estratègics i operatius de la Institució, el pla d’actuació, les aportacions de l’Administració de la Generalitat, els mecanismes de vinculació d’aquests recursos al compliment dels objectius, el sistema per avaluar aquest compliment, les funcions i la composició d’una comissió de seguiment de l’execució del contracte, el pla financer i qualsevol altre aspecte que determini la normativa. La vigència del contracte programa no pot ser inferior a tres exercicis.
2. El contracte programa s’ha d’ajustar als objectius i prioritats establerts en el Programa marc de cultura previst a la disposició addicional de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Article 11
Règim financer
Els recursos econòmics de la Institució són els següents:
a) Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
b) Els rendiments procedents de les tarifes percebudes per serveis prestats directament, que tenen la consideració de preus privats.
c) Les subvencions, les donacions, les herències, els llegats i qualsevol altra aportació que li concedeixin persones o entitats públiques i privades.
d) Els rendiments dels béns que li són adscrits i dels que adquireixi en l’exercici de les seves funcions.
e) Qualsevol altre recurs que la llei permeti.
Article 12
Règim pressupostari, comptable i de control financer
1. El règim pressupostari i comptable de la Institució és el que s’aplica a les entitats de dret públic que subjecten la seva activitat al dret privat, d’acord amb la normativa reguladora de les finances públiques de Catalunya i de l’empresa pública.
2. El control de caràcter financer de l’activitat de la Institució de les Lletres Catalanes es duu a terme per mitjà del procediment d’auditoria regulat per l’article 16 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, i l’article 71 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre.
3. La Institució gaudeix de les exempcions i els beneficis fiscals que corresponen a l’Administració de la Generalitat.
Article 13
Patrimoni
La Institució disposa dels béns i els drets que li adscrigui l’Administració de la Generalitat i és titular del patrimoni propi integrat pels béns i els drets que adquireixi per qualsevol títol.
Article 14
Recursos humans
1. El personal de la Institució es regeix pel dret laboral.
2. La selecció de personal s’ha de fer d’acord amb els principis de mèrit i capacitat i, llevat de la persona titular de la Direcció, mitjançant publicitat.
Article 15
Recursos i reclamacions
1. Els actes dictats pels òrgans de la Institució en l’exercici de les seves potestats administratives tenen la consideració d’actes administratius.
2. Els actes administratius dels òrgans de la Institució no exhaureixen la via administrativa i poden ser objecte de recurs d’alçada davant la persona titular del departament competent en cultura, tret d’aquells supòsits en què la normativa estableix que l’acte exhaureix la via administrativa o que s’hi pot interposar un recurs especial.
3. Correspon a la persona titular del departament competent en cultura la resolució de les reclamacions prèvies a la via jurisdiccional laboral i civil.
Disposició addicional
La Institució de les Lletres Catalanes ha de presentar al Parlament, en el termini d’un any, el primer dictamen sobre la presència pública de la literatura i el reconeixement social de les lletres catalanes.
Disposició transitòria
1. El personal laboral que, en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveis a la Institució de les Lletres Catalanes queda integrat en l’entitat de dret públic que es crea per aplicació del mecanisme de successió d’empresa.
2. El personal funcionari que, en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveis a la Institució de les Lletres Catalanes pot optar per:
a) Integrar-se a la Institució com a personal laboral, amb reconeixement a tots els efectes de l’antiguitat reconeguda a l’Administració de la Generalitat i restar en aquesta en situació d’excedència voluntària per incompatibilitat.
b) Mantenir la seva condició de funcionari o funcionària a la Institució i ocupar-hi un lloc a extingir. Aquest lloc quedarà extingit quan el funcionari o funcionària obtingui una altra plaça amb caràcter definitiu o quan el lloc quedi vacant per qualsevol altra causa que no comporti reserva del lloc.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei 20/1987, de 12 de novembre, de creació de l’Entitat Autònoma Institució de les Lletres Catalanes.
Disposició final
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Adhesions a la continuïtat d'una Institució de les Lletres Catalanes sense desnaturalitzar
Manifest en defensa de la Institució de les Lletres Catalanes
Altres veus
El Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes aprova el projecte de modificació de la llei Generalitat de Catalunya
Palol: 'Sobre la Institució, s'ha de ser prudent encara' Vilaweb
Cultura es fa enrere a l'hora de derogar la creació de la Institució de les Lletres Catalanes Vilaweb
La ILC aprova la llei òmnibus Avui
La Institució de les Lletres Catalanes dóna el vistiplau a la llei òmnibus Ara
La Institució de les Lletres Catalanes mantendrá su autonomía pero pierde en ayudas y territorio El País
L'atac a les Lletres Catalanes e-notícies (Víctor Alexandre)
El CoNCA presenta el dossier anual sota l'amenaça de la 'llei òmnibus' Vilaweb
El Govern tramitarà la llei òmnibus en tres avantprojectes Cultura 21
Comunicat de l'associació El Temps de les cireres
Fre a l'òmnibus cultural Avui
La 'Plataforma NO retalleu la cultura' presenta al·legacions contra l'avantprojecte de Llei Òmnibus Vilaweb
Guerra a la llei òmnibus Ara
Dos punts: desgraciada al quadrat Ara (Anna Manso)
La institució Avui (Maria Mercè Roca)
Rella pide que la nueva Ley Ómnibus no afecte a la ILC La Mañana
Mascarell diu que amb la llei òmnibus s'estalviaran 4 o 5 milions Cultura 21
Distorsions en la gestió cultural Avui (Miquel de Palol)
Adéu a la ILC? El 9 Nou, El Valenc, El 3 de Vuit (Pere Martí)
Òmnibus de Cultura (blog en defensa de la ILC)
La ILC no pot desaparèixer Ara (mitjançant PEN) (Maria Barbal)
Artur i els 134 parlamentaris valents El Periódico (Jaume Subirana)
La cultura canvia d'època Público
El CoNCA considera que l'avantprojecte de llei de simplificació és un retrocés en la gestió neutral de la cultura Vilaweb
COMUNICAT sobre l'Avantprojecte de Llei Òmnibus CoNCA
En defensa de l'ILC Diari de Balears (Miquel Àngel Llauger)
Anna Crowe: "La independència de la ILC s'hauria de protegir" Vilaweb
Prados-Llei òmnibus: "CiU no té confiança en el sector de la cultura i torna a les velles pràctiques intervencionistes i de control" Nota de premsa PSC
La Fabv crida a la ciutadania a expressar el seu rebuig a les retallades i la Llei Òmnibus FAVB
Francesc Parcerisas, degà de la ILC, indignat per la ignorància i la supèrbia de Cultura Vilaweb
Tres 'premis d'honor' defienden la Institució de les Lletres El País
Decanos y Premios de Honor piden continuidad de Institució Lletres Catalanes ABC
Cultura es nega a negociar el caràcter d'entitat autònoma de la Institució de les Lletres Catalanes Vilaweb
La Generalitat de Catalunya se propone abolir la "Institució de les Lletres Catalanes" Pensión Ulises (Albert Tugues)
L'òmnibus i les lletres catalanes Público (Lluís Anton Baulenas)
Lectura pública El 9 Nou (Josep Francesc Delgado)
¿Ómnibus gratis? La Vanguardia (Màrius Serra)
Mascarell demana comparèixer al Parlament per explicar la llei òmnibus Cultura 21
Manifiesto en defensa de la Institució de les Lletres Catalanes La Vanguardia
La biblioteca del Mas Perxés, a Agullana (Alt Empordà), on se celebrà la darrera reunió de la Institució de les Lletres Catalanes (1937-1939) abans que els seus membres haguessin d'exiliar-se per l'avanç de les tropes franquistes.