La Institució de les Lletres Catalanes, en perill
L'Avantprojecte de Llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica, fet públic el dia 1 pel Govern de la Generalitat preveu, en la seva secció 35ª, el desmantellament de la Institució de les Lletres Catalanes, que deixaria de ser un ens autònom per ser un "òrgan col·legiat" presidit pel Conseller, és a dir una simple comissió assessora sense capacitat executiva i de funcions reduïdes a "proposar" iniciatives en la política referent al món literari. Davant d'això, les entitats del sector implicades en el funcionament de la ILC d'ençà de la seva creació hem celebrat una assemblea el passat dimecres, 8 de juny, a les 19, per debatre les informacions que hi hagi i prendre les decisions oportunes.
La Institució de les Lletres Catalanes fou creada per la Generalitat de Catalunya el 1937, en plena guerra, i desenvolupà una intensa activitat al front i a la reraguarda durant l'any i mig escàs del seu funcionament, fins que fou suprimida per la força dels fets amb la victòria de les tropes franquistes. La seva recuperació fou reivindicada per l'àmbit de creació literària del Congrés de Cultura Catalana i l'AELC en va fer bandera d'ençà de la seva creació, el 1977. Trigaria, però, encara 10 anys en ser una realitat, per decisió del Parlament de Catalunya, a través de la Llei 20/87, que ara seria derogada. Al llarg d'aquests quasi 24 anys d'existència, la ILC ha estat la responsable de desenvolupar la política guvernamental en el sector de les lletres, a través d'una fórmula participativa no massa extesa en l'administració catalana, ja que en el seu Consell Assessor hi ha representants de totes les associacions i entitats del món literari, les quals designen la meitat dels membres de la Junta de govern, que té, doncs, una àmplia representació de la societat civil literària, al costat dels representants de l'administració. En aquests anys n'han estat directors Oriol Pi de Cabanyes, Francesc Parcerisas, Isabel-Clara Simó i Magdalena Oliver, Jaume Subirana i Oriol Izquierdo. Presidida pel conseller de Cultura, un dels vicepresidents ha estat un escriptor, amb el títol de Degà, havent-ne estat durant aquest quasi quart de segle Jordi Sarsanedas, Feliu Formosa, Maria Antònia Oliver, Josep M. Benet i Jornet, Josep M. Castellet i actualment Francesc Parcerisas.
L'esmentat Avantprojecte de Llei deroga la norma del 1987 i la substitueix per una minillei de només quatre articles, que defineix la ILC com un "òrgan col·legiat" del Departament de Cultura, sense cap autonomia. Les seves funcions són reduïdes a "proposar i afavorir" les actuals capacitats de decisió i actuació, que serien executades per l'entitat que crea el mateix Avantprojecte, un Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals que centralitzaria, sota el control polític directe del Conseller, tota l'activitat que havia estat descentralitzada o especialitzada en els darrers anys. Es preveu vagament la possibilitat que existeixi una "comissió permanent" i desapareix la figura del Degà. El desmantellament que afectaria la ILC es produeix en paral·lel en el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, també reduït a funcions bàsicament d'assesorament, i amb el personal, els béns i l'activitat traspassats al nou ICCEC. Precisament durant els dos darrers anys la ILC havia estat realitzant un procés intern de reflexió i anàlisi de les seves circumstàncies i entorn, ja que la creació successiva de l'Institut Ramon Llull, l'Institut Català de les Indústries Culturals i el CoNCA havien afectat les seves competències i com a culminació del procés s'havia elaborat una proposta de proposició de llei, que es va presentar a la Conselleria, a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya i, posteriorment, als partits polítics durant la campanya electoral. La proposta reforçava l'autonomia de la ILC, acabava amb l'anomalia que fos presidida per un polític i en retornava el protagonisme a un/a escriptor/a que la presidiria i redefinia fins a cinc àmbits d'actuació, a més d'ampliar la seva representativitat i vetllar per la política referent a les lletres des de tots els altres òrgans de l'administració. La proposta fou valorada positivament per tots els partits consultats, incloent CiU.
De moment, l'Avantprojecte està únicament a informació pública, i es poden presentar al·legacions fins el proper divendres. Les al·legacions es poden adreçar per escrit al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya (carrer Jaume I, 2-4, 08002 Barcelona), o per mitjans electrònics a l'adreça gbjuridic.presidencia@gencat.cat.
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, conjuntament amb l'Associació Col·legial d'Esctriptors de Catalunya i el PEN Català hem celebrat el passat dimecres 8 de juny, a les 19 hores, a la Sala Josep M. de Sagarra de l'Ateneu Barcelonès (4t pis) una assemblea informativa i per a prendre decisions. Les persones preocupades i disconformes per aquesta amenaça poden fer arribar la seva adhesió i comentaris per a la seva vehiculació.
La Institució de les Lletres Catalanes fou creada per la Generalitat de Catalunya el 1937, en plena guerra, i desenvolupà una intensa activitat al front i a la reraguarda durant l'any i mig escàs del seu funcionament, fins que fou suprimida per la força dels fets amb la victòria de les tropes franquistes. La seva recuperació fou reivindicada per l'àmbit de creació literària del Congrés de Cultura Catalana i l'AELC en va fer bandera d'ençà de la seva creació, el 1977. Trigaria, però, encara 10 anys en ser una realitat, per decisió del Parlament de Catalunya, a través de la Llei 20/87, que ara seria derogada. Al llarg d'aquests quasi 24 anys d'existència, la ILC ha estat la responsable de desenvolupar la política guvernamental en el sector de les lletres, a través d'una fórmula participativa no massa extesa en l'administració catalana, ja que en el seu Consell Assessor hi ha representants de totes les associacions i entitats del món literari, les quals designen la meitat dels membres de la Junta de govern, que té, doncs, una àmplia representació de la societat civil literària, al costat dels representants de l'administració. En aquests anys n'han estat directors Oriol Pi de Cabanyes, Francesc Parcerisas, Isabel-Clara Simó i Magdalena Oliver, Jaume Subirana i Oriol Izquierdo. Presidida pel conseller de Cultura, un dels vicepresidents ha estat un escriptor, amb el títol de Degà, havent-ne estat durant aquest quasi quart de segle Jordi Sarsanedas, Feliu Formosa, Maria Antònia Oliver, Josep M. Benet i Jornet, Josep M. Castellet i actualment Francesc Parcerisas.
L'esmentat Avantprojecte de Llei deroga la norma del 1987 i la substitueix per una minillei de només quatre articles, que defineix la ILC com un "òrgan col·legiat" del Departament de Cultura, sense cap autonomia. Les seves funcions són reduïdes a "proposar i afavorir" les actuals capacitats de decisió i actuació, que serien executades per l'entitat que crea el mateix Avantprojecte, un Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals que centralitzaria, sota el control polític directe del Conseller, tota l'activitat que havia estat descentralitzada o especialitzada en els darrers anys. Es preveu vagament la possibilitat que existeixi una "comissió permanent" i desapareix la figura del Degà. El desmantellament que afectaria la ILC es produeix en paral·lel en el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, també reduït a funcions bàsicament d'assesorament, i amb el personal, els béns i l'activitat traspassats al nou ICCEC. Precisament durant els dos darrers anys la ILC havia estat realitzant un procés intern de reflexió i anàlisi de les seves circumstàncies i entorn, ja que la creació successiva de l'Institut Ramon Llull, l'Institut Català de les Indústries Culturals i el CoNCA havien afectat les seves competències i com a culminació del procés s'havia elaborat una proposta de proposició de llei, que es va presentar a la Conselleria, a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya i, posteriorment, als partits polítics durant la campanya electoral. La proposta reforçava l'autonomia de la ILC, acabava amb l'anomalia que fos presidida per un polític i en retornava el protagonisme a un/a escriptor/a que la presidiria i redefinia fins a cinc àmbits d'actuació, a més d'ampliar la seva representativitat i vetllar per la política referent a les lletres des de tots els altres òrgans de l'administració. La proposta fou valorada positivament per tots els partits consultats, incloent CiU.
De moment, l'Avantprojecte està únicament a informació pública, i es poden presentar al·legacions fins el proper divendres. Les al·legacions es poden adreçar per escrit al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya (carrer Jaume I, 2-4, 08002 Barcelona), o per mitjans electrònics a l'adreça gbjuridic.presidencia@gencat.cat.
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, conjuntament amb l'Associació Col·legial d'Esctriptors de Catalunya i el PEN Català hem celebrat el passat dimecres 8 de juny, a les 19 hores, a la Sala Josep M. de Sagarra de l'Ateneu Barcelonès (4t pis) una assemblea informativa i per a prendre decisions. Les persones preocupades i disconformes per aquesta amenaça poden fer arribar la seva adhesió i comentaris per a la seva vehiculació.