Joan Margarit, Susanna Rafart i Eduard Escofet, guanyadors dels XXV Premis Cavall Verd
Els guardons, convocats per l’AELC, reconeixen la millor obra i la millor traducció poètica publicades en català el darrer any
El jurat dels Premis Cavall Verd, que convoca l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha atorgat els seus dos guardons –el Premi Josep M. Llompart al millor recull poètic en català publicat el 2007 i el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica publicada en català– a Joan Margarit, per l’obra Casa de Misericordia (Edicions Proa, 2007); i a Susanna Rafart i Eduard Escofet, per la seva traducció d’Obra poètica, de Salvatore Quasimodo (Edicions del Salobre, 2007), respectivament. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc divendres 4 d’abril, en el transcurs d’un sopar, al Claustre del Convent de Sant Bonaventura (carrer Fra Joan Garau, s/núm, de Llucmajor, Mallorca).
Casa de Misericòrdia, de Joan Margarit, publicat el 2007, s’inspira en una exposició sobre els orfenats de la postguerra espanyola, on els vencedors exercien la caritat. Diu l’autor a l’epíleg que, en llegir les cartes de les vídues sol·licitant l’ingrés dels seus fills, s’arriba a la conclusió que la intempèrie era encara molt més espantosa: igual que la realitat sense el contrapunt de la poesia, sense la seva ajuda per a suportar el dolor i el sentiment de pèrdua.
Obra poètica, de Salvatore Quasimodo, suposa per a Susanna Rafart (traductora de l’obra juntament amb Eduard Escofet) el segon Premi Cavall Verd, ja que l’any 2006 va aconseguir el Josep Maria Llompart de poesia per Baies.
Presidit per Miquel Bezares (vicepresident de l’AELC per les Illes), el jurat dels Cavall Verd està format per Manel Forcano, Josep Lluís Aguiló, Ponç Pons i Teresa Pascual.
La XXV edició dels Premis Cavall Verd ret, com ja és tradicional en aquests guardons, un homenatge a un escriptor. Enguany, l’autora que rep aquest tribut és Maria Antònia Salvà, amb un recital de Maria del Mar Bonet, el dia 4 d’abril, a les 20 hores al Convent de Sant Bonaventura (carrer del Convent, 19, de Llucmajor). Com els anteriors anys, també es farà un itinerari literari per alguns indrets de l’obra de Salvà. Durant la passejada, que serà el dia 5 d’abril a les 16.30 hores, es llegiran alguns poemes i fragments de prosa de l’obra de l’homenatjada.
Els Premis
Els Premis Cavall Verd els concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) des del 1984 i enguany arriben a la XXV edició. Els guardons són illencs de naixença i d’organització, però són uns premis de la crítica que abasten la totalitat dels territoris de parla catalana.
Els guanyadors de la darrera edició dels Cavall Verd van ser Hilari de Cara (Premi Josep Maria Llompart) pel poemari Absalom, i Montserrat Abelló (Premi Rafel Jaume) per la seva traducció de Sóc Vertical. Obra poètica 1960-1963.
Biografia dels guardonats
Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, ha exercit com a professora i actualment es dedica a la crítica literària. Col·labora assíduament al diari Avui i a la revista Leer.
Com a autora, Rafart ha conreat diferents gèneres literaris. En el seu vessant poètic hi destaquen obres com Olis sobre paper (1996); Reflexió de la llum (1999); Jardins d’amor advers (2000); Pou de glaç (2002), que va rebre el Premi Carles Riba de 2001, i Baies (2005), Premi Cavall Verd de 2006. En narrativa, Rafart ha publicat La pols de l’argument (2000) i La inundació (2003), i com a estudiosa de la teoria literària és la creadora d’una obra de referència per als estudiosos i amants de la poesia: El diccionari de la rima i la literatura universal.
Més informació sobre Susanna Rafart
Eduard Escofet (Poblet, Barcelona, 1979) és poeta i agitador cultural. Ha practicat diverses vessants de la poesia, sempre amb un esperit d’investigació i, darrerament, s’ha centrat en el treball poètic sonor i en el recital en directe. Ha dirigit el festival de pràctiques poètiques actuals Proposta, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre el 2000 i el 2004. També escriu crítiques i articles a diversos mitjans, generalment sobre poesia sonora.
Entre d’altres, és coautor de les obres de teatre ¡Wamba va! (2005), amb Gerard Altaió, Josep Pedrals i Martí Sales; Puaj./ecs. (2005-2006), amb Gerard Altaió i Josep Pedrals, i La Belbel Underground (2006), amb Carles Hac Mor i Gerard Altaió.
Actualment treballa en la seva tesi doctoral sobre literatura barroca a Barcelona. També ha exercit com a assessor de política cultural i ha traduït autors com Salvatore Quasimodo, J.W. Goethe i Michael Lentz.
Més informació sobre Eduard Escofet
Joan Margarit (Sanaüja, la Segarra, 1938) va estudiar Arquitectura a Barcelona i el 1961 es va instal.lar permanentment en aquesta ciutat. Des de 1968 és catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i, juntament amb Carles Buxadé, té un estudi d’arquitectura.
El 1975 es va donar a conèixer com a poeta en castellà amb Crónica, publicada a Barral Editores. El canvi de llengua literària del castellà al català, l’esdeveniment més important a la vida de Margarit com a poeta, té lloc el 1978, i es deu en gran part a la sol·lícita amistat del poeta Miquel Martí i Pol. A partir de 1987 escriu la part més important de la seva obra.
Alguns dels títols destacats, entre la vintena d’obres poètiques que ha publicat, són: Llum de pluja (1986); Els motius del llop (1993); Estació de França (1999); Joana (2002); Els primers freds (Poesia 1975-1995); Càlcul d’estructures (2004), Casa de Misericòrida (2007) i Barcelona amor final (2007).
Més informació sobre Joan Margarit