Intel·ligència Artificial (IA) i drets d’autor

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es fa ressò de la declaració d'European Writers' Council sobre intel·ligència artificial (IA). El consell d’associacions d’escriptors, del qual l’AELC forma part des de la seva fundació l’any 1977, s'ha posicionat sobre l'impacte tècnic, legal i econòmic de la IA en el sector del llibre i la cultura.

Què és?
La Intel·ligència Artificial (IA) és una disciplina informàtica basada en el desenvolupament d’algorismes que permeten que un ordinador o un sistema informàtic prengui decisions intel·ligents o que mantinguin una aparença semblant a la intel·ligència humana. Segons la Comissió Mundial d’Ètica del Coneixement Científic i la Tecnologia (COMEST) de la UNESCO, la intel·ligència artificial permet a les màquines d’imitar determinades accions pròpies dels éssers humans, com ara aprendre, raonar, resoldre problemes o interactuar lingüísticament amb un interlocutor.

Implicacions ètiques
Aquesta darrera funcionalitat, vinculada d’una manera intrínseca al llenguatge, planteja diversos interrogants ètics relacionats amb els drets d’autor, tant pel que fa a l’ofici de l’escriptura literària com al de la traducció.

Quins són els límits entre l’originalitat i el caràcter derivat d’una obra que ha comptat amb la intervenció de la intel·ligència artificial en el seu procés de creació, partint d’altres obres o materials preexistents? De quina manera es pot garantir que les dades de què parteix la IA (corpus lingüístics, obres literàries, informació presa de diverses fonts d’Internet…) han estat extretes d’una manera ètica i respectuosa amb els drets d’autor? Quines implicacions pot tenir la implementació de la IA en l’àmbit de l’escriptura i la traducció? Com identificar textos creats de manera total o parcial amb IA? Cal que les institucions legislin per regular-ne l’ús?

Un posicionament conjunt en el marc europeu
Segons una declaració recent de l’European Writers’ Council, bona part dels programaris que ofereixen les empreses d’IA actualment «són el resultat de l’ús no consentit i no remunerat de milions d’imatges, fotos privades i texts protegits per drets d’autor, i del treball de persones, escriptors i ciutadans europeus, que s’han anat minant durant més d’una dècada». És a dir, materials vinculats a una propietat intel·lectual que són usats sense el consentiment dels seus autors i, per tant, sense la remuneració adequada i proporcionada que implicaria aquest ús, cosa que suposa una «violació flagrant dels drets humans» i «perjudica la base mateixa de tot el mercat editorial i cultural d’Europa».

Davant això, aquest consell d’associacions d’escriptors, del qual l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana forma part des de la seva fundació l’any 1977, ha publicat un seguit de reivindicacions relatives, sobretot, a dos àmbits:

  • D’una banda, el tractament regulat, remunerat i transparent de les dades que fan servir els programaris d’IA, amb l’opció que la gestió dels drets d’autor que se’n deriven es dugui a terme de manera col·legiada i col·lectiva.
  • D’altra banda, la necessitat de controlar i identificar els productes que aquests programaris originen, per tal de diferenciar-los de les creacions exclusivament humanes.

Està previst que els propers dies 3, 4 i 5 de juny se celebri l’assemblea general anual de l’European Writers’ Council, i que dins aquest marc hi tingui lloc una edició especial del cicle de ponències «Burning Issues Forum» dedicat íntegrament a aquesta qüestió. L'AELC mantindrà informats els socis de qualsevol avenç o novetat en aquest sentit a partir del que sorgeixi en aquells debats.

Altres recursos
Mentrestant, es pot obtenir més informació sobre IA i drets d’autor consultant els següents enllaços:

  • Declaració de l’European Writers’ Council sobre Intel·ligència Artificial (traduïda al català per Núria Busquet Molist).

  • Declaració conjunta de diverses organitzacions d’autors i intèrprets europeus sobre Intel·ligència Artificial (en anglès).

  • Dossier sobre intel·ligència artificial al número 760 de la revista Serra d’Or (p. 22-33), amb articles d'Albert Barqué-Duran, Josep Maria Ganyet, Àlex Hinojo i Carme Torras.

  • Programa de Ciutat Maragda, presentat per David Guzmán, dedicat a la literatura i la intel·ligència artificial, amb la participació de l’especialista Julien Pelier, els editors Alberto Crespi (Valentina Edizioni) i Mireia Trius (Zahorí), el periodista Ed Nawotka (Publishers Weekly) i una conversa entre Adolf Beltran i Albert Lloreta Ribalta.

  • Secció dedicada a la IA a la pàgina web d'European Writers' Council.

Fotografia: Pexels / Airam Dato-on.