Graells: “El millor record que es pot fer a Jaume Fuster és que la seva obra estigui a l’abast de tots els lectors”
L’AELC organitza una taula rodona per homenatjar l’autor, en el desè aniversari de la seva mort
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va retre ahir, dijous 10 d’abril, un homenatge a Jaume Fuster, per recordar la seva obra i la seva figura en el desè aniversari de la seva mort. L’acte, que es va fer a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, va començar amb la inauguració d’una exposició bibliogràfica de l’obra de Fuster, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, i una lectura de textos de l’autor, seleccionats per Isidre Grau i llegits per l’actor Jaume Comes. Però l’eix central de la commemoració va ser la taula rodona que, participada per Pep Albanell, Josep Gifrau, Jaume Pérez Montaner, Joan Solà i Guillem-Jordi Graells, va va ressaltar i recordar alguns elements característics de la seva dedicació a la literatura i del conjunt de les seves activitats.
Pep Albanell, que va coincidir amb Fuster en col·lectius com Trencavel o Ofèlia Dracs, va recordar “les ganes de lluitar, d’escriure i de pertànyer als Països Catalans“ de l’autor. En aquest sentit, Albanell va assegurar que “en Jaume es movia amb una convicció i fermesa que a nosaltres ens mancava”. Un altre tret que va caracteritzar Fuster va ser la necessitat de crear una literatura popular, però de qualitat. L’autor, segons va explicar també Albanell, “va veure les possibilitats que oferien les noves tecnologies als escriptors” i va ser un gran apassionat d’aquests nous mitjans tecnològics.
Una de les múltiples activitats que va desenvolupar Jaume Fuster va ser la de guionista. Josep Gifreu va recordar ahir aquesta faceta. “Admirava el seu compromís, sempre transmetia un gran entusiasme per la reconstrucció nacional i cultural dels Països Catalans”, va dir Gifreu, abans de ressaltar la seva vocació de guionista, no només pels seus programes i treballs televisius i cinematogràfics (La Teranyina, Les claus de vidre) , sinó també a través d’obres com Tarda, sessió contínua, 3,45 o La guàrdia del rei. Aquesta última novel·la “és una mena de documental de ficció sobre el que estava passant a TV3 en aquells moments”, va explicar Gifreu.
Jaume Pérez Montaner va ser president de l’AELC després de la mort de Fuster i el va conèixer també de ben a prop. Ell va definir ahir la seva persona tal i com està definida a la biografia que l’Associació ha fet de l’autor: “Va ser un escriptor genuí, amb voluntat de ser-ho i de crear lectors per tal que la literatura catalana pogués arribar al màxim públic possible”. Pérez Montaner va voler destacar, entre totes les activitats en les quals va participar Fuster, les jornades de València “Una llengua, una cultura, un mercat”, ja que “defineix molt bé la preocupació d’en Jaume perquè els productes de cultura catalana circulessin per tot el territori”, i va afegir que “es tracte d’una assignatura encara pendent”. També va destacar el Fuster creador de novel·la negra, “el seductor amb fermesa en les seves conviccions” i l’escriptor compromès.
La intervenció de Joan Solà es va centrar en la “força de la llengua popular” i en la creativitat lingüística de l’obra de Jaume Fuster. Per fer-ho, Solà va donar tota una lliçó magistral sobre la llengua utilitzada per l’autor, agafant com a referència l’obra La corona valenciana, i destacant l’ús que feia de l’argot i el llenguatge col·loquial. Solà va instar als estudiants de filologia a fer una tesi sobre el llenguatge utilitzat per Fuster en les seves novel·les.
El president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells, va tancar l’acte recordant algunes anècdotes viscudes i compartides amb Jaume fuster. Graells va dir que “falten els ‘jaumefusteròlegs’ que facin un estudi sobre la seva obra” i va concloure l’homenatge assegurant que “el millor record que podem fer és continuar llegint-lo, rellegint-lo i procurar que la seva obra estigui a l’abast de tots els lectors”.