L'estudi professional de l'AELC rep més de 800 visites
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va presentar el passat mes de desembre la nova edició de l'estudi Escriure en català sobre la situació professional dels escriptors i els traductors, que té l’objectiu de traçar un retrat fidedigne de la situació laboral dels autors literaris en llengua catalana. Repassem a continuació algunes dades clau sobre la publicació i rebuda que ha tingut.
Rècord de participació
La darrera edició d'Escriure en català va comptar amb la participació rècord de 665 escriptors i traductors, el 38,8% de socis de l’entitat. És la resposta més alta per part dels socis en les tres edicions de l’enquesta: el 2007 es van rebre 373 respostes (36,7% de socis) i el 2014 se'n van enregistrar 239 (18,9% de socis). A més a més, es tracta de l'estudi dedicat als autors literaris amb més participació de tot l'Estat.
Recepció de l'estudi 2023
Des de la presentació del resum executiu del treball, el passat 13 de desembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, l'estudi ha rebut més de 800 consultes a través de la pàgina web de l'Associació. També se'n van fer ressò mitjans com Vilaweb, el Diari Ara, El Punt-Avui, Última Hora Mallorca, La Vanguardia, el Diari de Girona, El Nacional o Levante.
Dades del treball
Gràcies a la participació rècord s’han pogut extreure dades rellevants relatives a l’ofici de l’escriptura i la traducció que es poden comparar amb els estudis anteriors. Algunes d'aquestes són:
- El 22% dels autors literaris es dediquen a escriure o traduir de manera exclusiva. Més enllà d’aquests, el 60% escriu o tradueix de manera regular (en el cas dels menors de 41 anys la dedicació que es poden permetre majoritàriament és intermitent), i dedica a aquesta activitat entre 10 i 30 hores setmanals. El 2014 la xifra era menor (15,05%).
- Tot i que encara hi ha un 29% dels socis que no signa mai contractes editorials o només en signa de vegades, un 47% dels socis signa contractes segons els models acordats entre el Gremi d’Editors i les associacions d'autors, mentre que el 2014 només hi havia un 10% dels contractes que seguissin els models acordats.
- La mitjana de percentatge de drets d’autor per a l’edició en paper és del 9,5% per als escriptors i de l’1,6% per als traductors.
- El gènere més conreat pels escriptors en llengua catalana és la narració curta. El 62% n’escriu, i més de la meitat dels escriptors conreen novel·la, poesia i articles de premsa. L'any 2014 la novel·la es trobava per sobre de la narració curta.
- Només un 32% dels autors negocia els contractes, encara que entre el 65% i el 69% dels que sí que ho fan tenen èxit la major part de les vegades. El 2014 el percentatge d'autors que negociaven contractes amb èxit era només del 50%.
- En el 92% dels casos, el nom del traductor apareix a les traduccions publicades (un 60,6% apareix a la coberta, concretament) i un 46% dels traductors exerceixen de prescriptors davant els editors. L'any 2014 només un 78% de traductors eren citats a les traduccions que publicaven.
Compromís professional de l'AELC
Una de les dades extretes confirma que un 21% dels autors no rep cap remuneració per la seva participació en actes literaris i festivals. Arran dels resultats de l'enquesta, la junta de l'AELC ha decidit publicar una circular de bones pràctiques en activitats literàries que vol ser un referent per als escriptors i traductors a l'hora de negociar la seva participació en activitats vinculades a l'ofici. L'Associació també està treballant en el disseny de nous models de contractes editorials i escènics, ja que les dades confirmen que els models de contracte acordats són cada vegada més útils.
L’estudi Escriure en català aporta aquestes i moltes més dades, i es troba disponible a pàgina web de l’AELC, on es pot consultar el resum executiu del treball, que té 48 pàgines. Els socis de l'entitat que ho desitgin també poden demanar un exemplar d'Escriure en català 2023 en paper contactant amb l'AELC.
Coordinat per Sebastià Portell (president), Carme Ros (coordinadora) i Miquel Cabal (tresorer), l'estudi va anar a càrrec de l’empresa d’investigació social Aplica i va comptar amb el patrocini de CEDRO i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Fotografia: © Carme Esteve / AELC.