Novetats literàries a l'Espai Reverb 2022

L'edició d'enguany de l'Espai Reverb, l'escenari-altaveu per a les novetats dels socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que se celebra des de fa set anys en el marc de la Fira del Llibre va tenir lloc el passat diumenge 29 de maig al Passeig del Born de Palma. Enguany, com cada any, es va aconseguir programar una representació dels territoris de parla catalana amb autors d'Eivissa, Menorca, el Principat i Mallorca que treballen diversos gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre) i que escriuen des de perspectives i generacions diferents.

Es va presentar, doncs, una antologia vivent, malgrat lamentar que a l'escenari hi faltés el soci i company escriptor Joan Manuel Pérez Pinya, que va traspassar a començaments de mes, i a qui també s'havia convidat. És per això que es va inaugurar amb un sonet del poeta, filòleg, professor, activista cultural i investigador, que l'any 2019 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia, i que enguany acabava de publicar, amb Lleonard Muntaner, el recull titulat Fauna mutilada.

Després va ser el torn de Cecília Navarro, que va presentar La mamella de déu, un recull de poemes que ha publicat Viena Edicions, després que la poeta de Llucmajor meresqués el 45è Premi Josep Maria López-Picó que atorga l'Ajuntament de Vallirana, i el mateix llibre també ha estat reconegut amb el II Premi de Poesia Marta Pessarrodona a Terrassa. Un poemari que parla d'espiritualitat des de la joventut, perquè encara que l'edat no importi massa en qüestions de creació, Cecília Navarro només té 18 anys. També ha estat guardonada amb el Premi Art Jove Manel Marí de Poesia 2021 i finalista del Salvador Iborra, amb el poemari Una dona bruta.

Miquel Àngel Llauger també va recitar un sonet en record de Pérez Pinya i va presentar Llum de cançó, poemari guardonat amb el 59è Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia, que publica Edicions 62. Un díptic que confirma el seu mestratge com a poeta de la rima, que ja s'intuïa per la desena de llibres anteriors premiats amb guardons com el Gabriel Ferrater o el Bernat Vidal i Tomàs. És el traductor d'Edgar Lee Masters (Premi de la crítica Serra d'Or), Ted Kooser, Edward Lear o Eavan Boland, entre d'altres. Així mateix, també s'ha aventurat en la narrativa, és vicepresident a les Illes del PEN Català i editor de les revistes Veus Baixes i Anostrats.
 

Marià Victòria Secall i Patrícia Álvarez van portar Frontissa, una creació poètica concebuda a  quatre mans. Totes dues són activistes culturals i feministes. Álvarez debuta en el món literari i Secall ja ha regalat mitja dotzena de títols propis, nombroses participacions en antologies i incursions en la literatura infantil, la narrativa, la música i la performance. Editat per Finis Africae, és llibre-diàleg entre dues dones poetes amb una separació temporal de quaranta anys, que estableixen una connexió a partir de la reflexió sobre Orígens, De l'Amor, De la Natura, Del Dolor i de la Mort i De la Transcendència.

Joan Pons Joan Pons va presentar La malaltia del cor, una novel·la que parla dels lligams que hi ha entre el cor, l'amor i l'horror publicada per Univers. Filòleg, de Ferreries, Menorca, viu temporades entre l'illa i el continent. Narrador, poeta i periodista ha guanyat els premis Joaquim Ruyra, Ciutat d'Alzira o Joan Ramis i Ramis entre molts d'altres. La novel·la és fruit de l'estada al castell de Montjuïc de Barcelona en el marc d'una de les Beques Internacionals Montserrat Roig que concedeixen l'ajuntament de Barcelona i la Unesco.

Bernat Joan, acompanyat de Laia Malo, van interpretar un fragment de la Balada de la garsa vella, una peça teatral que se suma a les quinze que Bernat havia escrit fins ara, la majoria de les quals s'han representat en escenaris ben diversos amb èxit. Bernat Joan venia d'Eivissa, on també ha escrit i publicat novel·la, narrativa infantil i juvenil i nombrosos assajos sobre llengua, sociolingüística i política. La Balada de la garsa vella és un text que proposa una bonica i profunda reflexió sobre la possibilitat de tornar a viure a la manera dels joves quan el cos ja és veterà, i sobre el paper que juguen l'art, la creativitat i l'experimentació en aquesta possibilitat. Edicions Aïllades i Ibiza Editions publiquen aquesta comèdia que ja s'ha pogut gaudir als escenaris de les Pitiüsses, en un muntatge de la companyia Teatre Pedro Cañestro, dirigida per Àngels Martínez.

I finalment, la traca va anar a càrrec de Meritxell Cucurella-Jorba recitant Rareses i cares B, publicat per "Aiguaneix", col·lecció de la Universitat de Lleida. Es tracta de trenta poemes que representen les boletes precioses que perdem de cada collaret, és a dir, els poemes que van per lliure i no s'han deixat encabir en el concepte o la forma dels llibres que ha publicat fins ara, i que han estat guardonats en certàmens com el Màrius Torres de Poesia i el Premi de Pollença. Cucurella (també coneguda com el Dígraf del Desitx) és de l'Anoia, al Principat, i és activista cultural, escriptora, performer i traductora entre d'altres de Natàlia Ginzburg o Alda Merini, Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2016. Poemes travessats de dalt a baix per la música, i per una poètica i una escriptura honestament punk, que van servir de cloenda per una vesprada amb un públic atent i nombrós en el marc de la Fira del Llibre 2022.