Emili Teixidor, guanyador del Premi Jaume Fuster
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), amb votació directa dels propis escriptors/es, ha condecit el divendres 6 de maig el Premi Jaume Fuster a Emili Teixidor per la seva trajectòria de reconegut prestigi i pel conjunt de la seva obra en llengua catalana.
L’acte s’ha celebrat a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès i ha comptat amb la participació del propi Emili Teixidor, que ha rebut de mans del president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells, el diploma acreditatiu i una ploma com a símbol del premi. El director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, Jordi Muñoz, ha glossat la seva trajectòria i obra.
L'acte, breu i emotiu, ha estat presentat per Guillem-Jordi Graells, qui ha indicat que per primer el guanyador s'ha escollit mitjançant dues rondes de votacions, una primera de general i la segona per escollir entre uns pocs finalistes. Tot seguit Jordi Muñoz ha fet la glossa de la trajectòria d'Emili Teixidor, basant-se en tres aspectes fonamentals de l'autor de Roda de Ter. En primer lloc el mestratge i la vessant pedagògica i divulgadora de la seva obra; la seva tasca important de divulgador d'idees, i en tot moment la incitació a la lectura entre els infants i els joves. El segon punt que ha destacat Jordi Muñoz ha estat la seva feina amb l'art i l'ofici de l'escriptura i l'exigència que l'autor sempre té d'escriure bé. Segons Teixidor, som animals de llenguatge, i la primera funció de la novel·la és el llenguatge, seguida de l'emoció. Per això reivindica la poesia com a primigènia. Muñoz ha esmentat la memòria i l'oblit com a tercera característica de la trajectòria d'Emili Teixidor. Per Teixidor sense literatura no podem heretar res, i la tasca d'aquesta es recuperar un dels dons dels morts, la memòria. A través de la bona literatura ens podem reconciliar amb el passat.
Abans d'acabar l'acte el flamant XI Premi Jaume Fuster ha contestat les preguntes dels periodistes, tot parlant dels límits de gènere que implica la literatura infantil i juvenil, fet que provoca que amb la literatura per a adults se senti totalment lliure; de la feina diària d'escriure cada dia sense excepció, o de la qualitat de les noves generacions d'escriptors, tot reivindicant figures com la de Folch i Torres, injustament oblidades malgrat la seva tasca de pioner en literatura infantil.
Emili Teixidor, Guillem-Jordi Graells i Jordi Muñoz.
Fotos: Carme Esteve.
El nom de Teixidor se suma als anteriors guanyadors d’aquest premi, concedit mitjançant votació de tots els associats de l’AELC: Màrius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933). Escriptor, pedagog i periodista. Escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults. Inicia la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra; Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988); El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada, i en el qual s’ha basat l’exitosa pel·lícula d’Agustí Villaronga. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006) i Els convidats (2010).
També escriu guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
L’acte s’ha celebrat a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès i ha comptat amb la participació del propi Emili Teixidor, que ha rebut de mans del president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells, el diploma acreditatiu i una ploma com a símbol del premi. El director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, Jordi Muñoz, ha glossat la seva trajectòria i obra.
L'acte, breu i emotiu, ha estat presentat per Guillem-Jordi Graells, qui ha indicat que per primer el guanyador s'ha escollit mitjançant dues rondes de votacions, una primera de general i la segona per escollir entre uns pocs finalistes. Tot seguit Jordi Muñoz ha fet la glossa de la trajectòria d'Emili Teixidor, basant-se en tres aspectes fonamentals de l'autor de Roda de Ter. En primer lloc el mestratge i la vessant pedagògica i divulgadora de la seva obra; la seva tasca important de divulgador d'idees, i en tot moment la incitació a la lectura entre els infants i els joves. El segon punt que ha destacat Jordi Muñoz ha estat la seva feina amb l'art i l'ofici de l'escriptura i l'exigència que l'autor sempre té d'escriure bé. Segons Teixidor, som animals de llenguatge, i la primera funció de la novel·la és el llenguatge, seguida de l'emoció. Per això reivindica la poesia com a primigènia. Muñoz ha esmentat la memòria i l'oblit com a tercera característica de la trajectòria d'Emili Teixidor. Per Teixidor sense literatura no podem heretar res, i la tasca d'aquesta es recuperar un dels dons dels morts, la memòria. A través de la bona literatura ens podem reconciliar amb el passat.
Abans d'acabar l'acte el flamant XI Premi Jaume Fuster ha contestat les preguntes dels periodistes, tot parlant dels límits de gènere que implica la literatura infantil i juvenil, fet que provoca que amb la literatura per a adults se senti totalment lliure; de la feina diària d'escriure cada dia sense excepció, o de la qualitat de les noves generacions d'escriptors, tot reivindicant figures com la de Folch i Torres, injustament oblidades malgrat la seva tasca de pioner en literatura infantil.
Emili Teixidor, Guillem-Jordi Graells i Jordi Muñoz.
Fotos: Carme Esteve.
El nom de Teixidor se suma als anteriors guanyadors d’aquest premi, concedit mitjançant votació de tots els associats de l’AELC: Màrius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933). Escriptor, pedagog i periodista. Escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults. Inicia la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra; Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988); El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada, i en el qual s’ha basat l’exitosa pel·lícula d’Agustí Villaronga. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006) i Els convidats (2010).
També escriu guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).