Els traductors debaten sobre el llenguatge i les tècniques utilitzades en la traducció del còmic
Els participants al Seminari sobre la Traducció a Catalunya ressalten la importància d’un ús més col·loquial del català en aquest gènere
El còmic, el manga i el conte il·lustrat van ser els protagonistes de la setzena edició del Seminari sobre la Traducció a Catalunya, organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el passat 1 de març. Enguany, a causa del gran nombre de participants, la sala d'actes de la Universitat Politècnica de Vilanova i la Geltrú va acollir les diverses ponències i taules rodones, que van exposar les metodologies de treball i el llenguatge utilitzat en la traducció al català d’aquests gèneres. Les intervencions van posar un accent especial en la importància del llenguatge col·loquial i directe a l’hora de traduir els textos i van fer possible conèixer de ben a prop l’experiència de joves traductors d’un gènere emergent com el manga.
Va obrir la jornada la ponència “Adaptació del llenguatge del còmic”, a càrrec del poeta, gramàtic i traductor Albert Jané, que va introduir la secretària de l’AELC, Lluïsa Julià. Jané va establir una relació del còmic amb el guió cinematogràfic i una certa distància amb el text literari, ja que “quan es tradueix un còmic, el llenguatge ha de ser correcte, però fluid i molt directe, i evitant que sigui massa literari”. En aquest sentit, el reconegut traductor va aconsellar que “s’ha de saber desprendre’s del llenguatge original i fer servir el llenguatge català, amb les seves perífrasis i expressions, i sense caure en cultismes innecessaris”. Jané també va parlar de la importància de la tria dels personatge i l’ambientació geogràfica i va oferir tota una lliçó de l’ús del llenguatge en la traducció al català de còmics, apostant sempre per un “acostament al llenguatge col·loquial”.
La segona sessió del Seminari, la taula rodona “La traducció del manga i del conte il·lustrat, infantil i juvenil”, va despertar molt interès entre els joves estudiants que omplien la sala. Verònica Calafell i Marc Bernabé, especialitzats en la traducció del còmic japonès o manga, van explicar les dificultats a l’hora d’interpretar una llengua “complexa” com la japonesa. Calafell va ressaltar que “la naturalesa d’aquesta llengua fa que s’hagi de desintegrar cada frase i tornar-la a compondre en català”. La jove traductora va apostar també per una versemblança amb el català parlat actual, però, a diferència de Jané, va puntualitzar que “el manga té tants personatges que et permet parlar amb diferents registres, no sempre el col·loquial”. Bernabé va assegurar que “la traducció és molt creativa” i va destacar les particularitats del públic a qui s’adrecen aquestes publicacions, “un públic molt exigent, que coneix molt bé aquest món i que fa que hàgim de respectar els noms dels personatges”.
En aquesta mateixa taula també hi va intervenir Ainara Munt, traductora al català de contes il·lustrats infantils i juvenils, que va parlar sobre la importància de la “sincronització del text i la imatge” i la utilització d’un “llenguatge directe, amb frases curtes”, on s’ha de tenir molta cura en les dobles intencions.
“La traducció audiovisual de l’animació” va ser el tema de la tercera taula rodona de la jornada, que va donar una visió de la situació de la traducció en el doblatge a Catalunya, amb l’experiència d’Anna Matamala, comparada amb la del País Valencià, de la mà d’Anna Marzà. Tot i que les dues van estar d’acord en què una de les claus en la traducció audiovisual és tenir clar el destinatari del producte per saber quina estratègia seguir, Marzà va explicar que “l’únic client al País Valencià és Ràdio Televisió Valenciana, perquè la Generalitat valenciana no dóna subvencions per traduccions de pel·lícules de cinema” i que, a diferència de la TVC, “els criteris de traducció no estan tan establerts i aquest fet limita molt la feina dels traductors”. Un altre dels temes que van tractar va ser la “domesticació” i adaptació de referències culturals d’altres països; “com més petit és el destinatari, més domesticació hi haurà”, explicava Matamala. Les dues ponents van coincidir en la “lluita constant per buscar un llenguatge col·loquial i oral”, tot i que van sorgir els següent interrogants: “s’ha de transgredir la normativa per acostar-nos a l’adequació col·loquial?” i, per altra banda, “el llenguatge de carrer no acaba sent dialectal i localitzat a les grans ciutats”.
El Seminari sobre la Traducció a Catalunya es va cloure amb les intervencions de tres joves traductors, Neus González, Glòria Torralba i Roger Batalla, que van donar una sèrie de consells al futurs traductors a l’hora d’enfrontar-se al món laboral. Les seves experiències personals van servir per constatar les dificultats de la professió al país, però sempre amb “la gratificació d’estar fent una feina que ens agrada i ens fa sentir bé”. Els tres ponents van coincidir en la importància d’associar-se i participar de les activitats d’associacions com l’AELC.
La convocatòria d’enguany va tenir un gran èxit, amb més de 120 inscripcions, gràcies en part al conveni de l'AELC amb les universitats del país que imparteixen els estudis de Traducció i Interpretació: l'Autònoma de Barcelona (UAB), la Jaume I, la Pompeu Fabra i la de Vic.