El viatge com a raó d'escriure al cicle EscriViure

L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu organitza des de l'any 2016, en col·laboració amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el cicle de conferències ESCRIVIURE, que en l'edició d'enguany se centra en la temàtica dels viatges en la vida i en la literatura.

Les quatre conferències tendran lloc a la biblioteca municipal de Santa Eulària (c/ de Joan Tur Tur, 9) a les 20 h. L'entrada és gratuïta.

PROGRAMACIÓ
20 d’octubre, 20h

El 'Gran Tour' a Itàlia vist des dels escriptors catalans i europeus

Patrizio Rigobon, professor de la Universitat Ca'Foscari de Venècia, assagista i traductor.

El Grand Tour, o sigui el viatge arreu d'Europa (i sobretot Itàlia) que molts intel·lectuals i aristòcrates europeus van començar a fer a partir de l'època barroca, és el pretext de la conferència per parlar d'alguns viatgers europeus a Itàlia. L'objecte seran sobretot les obres dels viatgers procedents de la pell de brau que han visitat la península italiana, fins i tot abans de Goethe, com ara Joan Andrés. Però l'esperit del viatge goethià el trobem fins i tot en escriptors molt més recents com ara Josep Pla. El recorregut literari  es tancarà amb una obra juvenil, poc coneguda però no per això menys interessant, de Vicenç Villatoro, País d'Itàlia.

3 de novembre, 20h
Una travessia atlàntica entre ones i versos

Iolanda Bonet, escriptora i viatgera.

Iolanda Bonet ens presentarà la seva experiència vital i literària de travessar l'Atlàntic en un veler.

10 de novembre, 20h

Història d'un viatger que arribà a Eivissa per cercar escarabats

Carme Riera, escriptora i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Premi Nacional de Cultura i Premio Nacional de las Letras Españolas.

La conferència tractarà de l'arxiduc Lluís Salvador. Un Habsburg, poc convencional, que  feu del viatge una  obsessió. Per quins motius va viatjar tant? Què implicaven els seus viatges? Quin misteri amagaven?

24 de novembre, 20h
Les antipenèlopes: poètica de les escriptores nòmades.

Nora Albert, poeta i assagista

La conferència amb imatges versarà sobre les dones viatgeres, aventureres i exploradores. Aquestes dones, desafiant temps i espai, sortiren de les llars i trencaren els esquemes i els motlles atribuïts a les dones del seu temps, i traspassaren fronteres a la recerca d'altres països i, de retruc tal volta, a la recerca d'elles mateixes. Ens deixaren el llegat de les seves experiències en forma de literatura. Un recorregut des d'Egeria (finals del segle IV), una de les primeres pioneres que uní literatura i viatge, passant per Lady Mary Wortley Montegu del segle XVIII i que fou la primera occidental que tingué accés als harems de l'Imperi otomà, i tantes d'altres com Isabelle Eberhart o l'orientalista Alexandra David Néel, la primera dona que arribà a Lhasa i que als seus cent anys es renovà encara amb il·lusió  el seu passaport.

* * *

PATRIZIO RIGOBON

Patrizio Rigobon és un professor universitari i traductor (sobretot del català, però també del castellà i del llatí). Des del 2000 exerceix la docència de literatura catalana i de literatura espanyola a la Universitat Ca'Foscari de Venècia. Anteriorment, va ser professor també a les universitats de Bolonya i de Trieste. Ha col·laborat a la revista Spagna contemporanea i al Journal of Spanish Cultural Studies, és redactor de Rassegna iberistica i, amb la directiva de l'Associazione Italiana di Studi Catalani (de la qual és president des del 2008), ha fundat la Rivista Italiana di Studi Catalani, que dirigeix. Va ser guardonat l’any 2009 per la Generalitat de Catalunya amb el premi Pompeu Fabra a la projecció i difusió de la llengua catalana; l'any 2010 la seva traducció de la novel·la de Miquel de Palol Un home vulgar va ser assenyalada pel jurat del Premio Monselice per la Traduzione i l'any 2011 va ser guardonat amb el premi Josep Maria Batista i Roca, atorgat per l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), com a reconeixement de la seva tasca per mantenir la presència catalana i augmentar l’estudi de la cultura dels Països Catalans a Itàlia. És autor de nombrosos articles i assaigs de literatura i història catalanes contemporànies, publicats a Itàlia, Espanya, Estats Units, Eslovènia i França.

CARME RIERA

Carme Riera (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària. L'any 2013 és escollida Membre de la Real Academia Española (RAE). Des del juny de 2015 és presidenta de CEDRO, l'entitat que gestiona els drets dels autors, editors i periodistes.

Autora d'una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la de 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull de 1989 per Joc de miralls; el Josep Pla de 1994 per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, el Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa; el Premi Sant Jordi el 2003 per la novel·la La meitat de l'ànima, el Premi Terenci Moix el 2013 amb Temps d'innocència, o el Premi BBVA Sant Joan amb Les darreres paraules (2016), entre altres.

La seva obra assagística, escrita eminentment en castellà, se centra principalment en l'estudi de la generació de l'Escola poètica de Barcelona dels anys cinquanta: Jaime Gil de Bieda, Agustín Goytisolo i Carlos Barral, entre altres, dels quals ha tingut cura de nombroses antologies i edicions crítiques.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2005, i el Premi José Luís Giménez Frontín de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya, el 2012. El 2015 és guardonada amb el Premio Nacional de las Letras Españolas, pel conjunt de la seva trajectòria literària.

IOLANDA BONET

Escriu des que era petita. Es mou dins l'àmbit dels adults en Ombres i miralls (Premi de relat Joan Castelló Guasch), de la literatura infantil en Es peixet des riu verd i Cançoniues (Premi de la nit de Sant Joan 1996), de la poesia en el llibre 2... o morir sens ser vista i també en publicacions pedagògiques.

És col·laboradora de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera i de diverses ONG. Escriu articles a diverses publicacions com la Revista Juvenil Esquitx i El Pitiús. Entre les publicacions infantils s'hi inclouen contes amb titelles i materials manipulables que ha il·lustrat i ha dissenyat ella mateixa. Els seus llibres són creatius i no se cenyeix a una única estructura narrativa, sinó que li agrada canviar tant de format com d'estil narratiu.

Tot i que prioritza la creació inventada en els seus escrits, concedeix una importància especial a la transmissió de la literatura tradicional als infants, per la qual cosa ha adaptat contes de literatura popular principalment de les illes d'Eivissa i Formentera. Algunes de les seues obres s'han traduït també al castellà, francès i anglès.

NORA ALBERT

Filòloga, assagista i traductora,  ha escrit diversos llibres i articles dins l'àmbit de la literatura catalana i universal. Catedràtica de llengua i literatura catalanes.

Amb estudis de Belles Arts, ha fet incursions, en especial, dins del món de la imatge (fotografia, Premi Campoamor; vídeo: Tres mirades per a un quadre. Fons artístic de La Caixa).

Fruit del seu interès artístic polièdric són els treballs pictòrico-literaris amb Vicent Ferrer Guasch (Calç i memòria (Editorial Moll), i el treball  a Des de l'illa amb Carles Guasch la pintura del qual defineix com la cal·ligrafia d'un somni i també la col·laboració amb l'artista Laia Moreto Alvarado, autora de les fotografies del llibre Punta Galera. Cal també remarcar la seva participació com a gestora cultural en diverses exposicions.

Com a poeta ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaquen el premi Lambda (Mots i brases, 2004, Ed. Brosquil) i el premi Baladre, 2007 (Tentacles de cel, 2007. Institut d'Estudis Eivissencs), així com el premi Vall de Sóller, 2012 (Punta Galera), el Vila de Benissa, 2014 (Fràgils Naufragis) i el II Premi Ciutat d'Eivissa 2014 (lletra menuda).