El Tritextuals més polític

El 4 de maig, a l'Espai Mallorca de Barcelona, es va celebrar una sessió del cicle Tritextuals dedicada a les relacions entre política i literatura, que va comptar amb el polític Josep-Lluís Carod-Rovira i l'escriptor Jordi Cussà. El periodista i escriptor Francesc Orteu va presentar els participants i va dirigir la conversa; una conversa que va tenir un preàmbul en la lectura de dos textos introductoris (l'article L'independentisme com a majoria, de JL Carod-Rovira i el primer capítol de la novel·la A reveure, Espanya de Jordi Cussà) per part de l'actriu Brisa Ronda.

El diàleg, amè i ple d'anècdotes sucoses de part de Carod-Rovira, el va encetar Francesc Orteu quan va preguntar als dos participants si alguna cosa del que havien imaginat per al país als anys 70 s'havia fet realitat. Carod-Rovira va respondre que, de la mateixa manera que als 14 anys es va trobar escrivint, es va trobar fent política, no va ser una cosa premeditada, i que és optimista amb el país, tot i que li falta lideratge. El país té consciència del que és, però li manca lideratge, i arribarà a la independència quan es trobin aquells que la volen per motius sentimentals amb els que s'ho miren des de la butxaca. Jordi Cussà, de la seva banda, va dir que amb tot el que havia predit havia fallat, començant per la seva pròpia mort, ja que pensava que no arribaria als 50. En política, va assenyalar que feia anys esperava que l'Estat tindria més generositat política amb Catalunya, i com que no ha estat així, ha evolucionat des d'una mena de federalisme fins a l'independentisme.

Francesc Orteu tot seguit va treure el tema de la trobada de Carod-Rovira amb ETA a Perpinyà, i aquest últim va parlar de l'assetjament mediàtic i polític que va patir, i de la part positiva de tot plegat, que fou el vot massiu cap a ERC com a reacció per part dels catalans. Jordi Cussà va indicar que de tota aquella història se'n podria fer una novel·la, i Carod-Rovira que tot el que va passar ho té escrit, però que no tot ho pot explicar, perquè són assumptes delicats, sobretot els que fan referència a la seguretat. La seguretat interior i la representació exterior són aspectes que s'han de treballar amb molta seriositat i deixant de banda les frivolitats per preparar la independència, va afegir Carod-Rovira.

L'exvicepresident de la Generalitat va continuar explicant anècdotes sobre la seva tasca política i experiències al capdavant de la representació exterior de la Generalitat durant el període del tripartit, així com dels esforços pel reconeixement oficial de les seleccions esportives de Catalunya i les travetes que posava, que posa, l'Estat espanyol. L'acte es va allargar fins passades les 9 del vespre amb les intervencions del nombrós públic assistent.

    
Jordi Cussà, JL Carod-Rovira, Brisa Ronda i Francesc Orteu.
Fotos: Carme Esteve.
 

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és un polític i filòleg català que ha estat vicepresident de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que va presidir entre el 2004 i el 2008. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va ser Tècnic superior de planificació lingüística de la Generalitat (1981-1988) i cap de serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984. És autor dels assaigs Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1984), Marcel·lí Domingo, de l'escola a la República (1988), Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transició (1998), El futur a les mans (2003) i 2014 Que parli el poble català (2008).

Jordi Cussà (Berga, 1961) és un escriptor català que viu i treballa a la ciutat de Berga després d'haver-ho fet algunes temporades a Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Nàpols. El 1978, juntament amb tres amics, va fundar el grup Anònim Teatre, encara actiu a Berga. Des d'aleshores fins a l'actualitat, Anònim Teatre ha estrenat una dotzena de muntatges, cinc dels quals obres del propi Jordi Cussà. És autor de les novel·les A reveure, Espanya, El noi de Sarajevo, Clara i les ombres, La novel·la de les ànimes, Apocalipsi de butxaca, L'alfil sacrificat, La serp i Cavalls salvatges, i del recull de contes Contes d'anada i tornada. Col·labora ocasionalment en diversos mitjans de comunicació (Regió 7, El Periódico d'Andorra, Enderrock, Descobrir Catalunya...) i exerceix de traductor literari de l'anglès al català, professió que li ha permès traduir una quarantena de llibres.