e. e. cummings versionat per Alfred Sargatal, dijous passat al Camaleons
El dijous 18 de març ha tingut lloc, a l’Institut d’Estudis Catalans, una nova sessió del cicle Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir amb la presència d’Alfred Sargatal, qui ha parlat d’e.e. cummings i les dificultats de traduir aquest poeta avantguardista.
Sargatal ha estat presentat per Rosa Calafat, responsable de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació, qui ha fet seves les paraules que Víctor Obiols dedica al traductor en el pròleg de l’antologia poètica que recull les versions al català que Alfred Sargatal ha fet de cummings.
El traductor ha acompanyat la seva dissertació amb la reproducció, a la pantalla, d’un fragment del programa de televisió “L’hora del lector”, en què li van fer una entrevista per parlar justament d’aquesta traducció. Tot seguit, ha posat de manifest els seus inicis en el camp de la traducció girant al català les Quimeres de Nerval i altres poemes d’Eliot, Saint John Perse, etc., així com també la lectura de la poesia de Brossa, que li van servir per poder-se encarar, més tard, amb els poemes de cummings, un poeta que té uns trets molt personals tant des del punt de vista gramatical com de l’ús dels signes de puntuació, de les majúscules i minúscules, etc. Sargatal ha qualificat cummings com un escriptor a qui agrada de reorganitzar estructures gramaticals, recrear el lèxic amb sufixos i afixos, fins i tot trossejar el text, trets que fan la seva poesia molt atractiva però alhora amb una bona dosi de dificultats a l’hora d’encarar-ne la traducció.
Els assistents han tingut ocasió de seguir i discutir amb el traductor alguns dels poemes que s’han lliurat en versió bilingüe, per tal de veure’n les solucions adoptades per Sargatal. L’acte s’ha acabat amb l’audició d’un poema de cummings recitat per ell mateix.
Alfred Sargatal Plana (Hostalets d'en Bas, 1948) ha ensenyat Llengua i Literatura Catalanes a secundària. Paral·lelament a l'activitat docent ha col·laborat a la premsa, ha assessorat editorials, ha contribuït a la fundació d'empreses editorials i ha traduït diverses obres literàries, tant en prosa com en vers, d'autors com Gérard de Nerval, T.S. Eliot, Pierre-Jean Jouve, Saint-John Perse, William Faulkner, Marguerite Yourcenar, Albert Cohen, Alfred Jarry, Henry James o e.e. cummings.
Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir és una sèrie de xerrades sobre traducció literària, organitzada per l'AELC i que ha passat per Barcelona, Reus, Tarragona, Banyoles, Palma i Girona, i que torna a Barcelona amb tres sessions entre març i abril.
Així, dijous 11 de març Joan Sellent va parlar sobre El rei Lear i William Shakespeare; el 18 , com hem esmentat, Alfred Sargatal ho va fer al voltant de les seves adaptacions de poemes d'e. e. cummings, i el 8 d'abril Albert Nolla comenta la seva traducció de Tòquio Blues, de Haruki Murakami.
Totes les sessions es fan a les 18.30 a la Sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans (C/ Carme, 47), i compten amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'IEC.
Rosa Calafat i Alfred Sargatal.
Fotos: Judit Contreras.
Crònica sobre la sessió anterior: Joan Sellent i El rei Lear
Sargatal ha estat presentat per Rosa Calafat, responsable de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació, qui ha fet seves les paraules que Víctor Obiols dedica al traductor en el pròleg de l’antologia poètica que recull les versions al català que Alfred Sargatal ha fet de cummings.
El traductor ha acompanyat la seva dissertació amb la reproducció, a la pantalla, d’un fragment del programa de televisió “L’hora del lector”, en què li van fer una entrevista per parlar justament d’aquesta traducció. Tot seguit, ha posat de manifest els seus inicis en el camp de la traducció girant al català les Quimeres de Nerval i altres poemes d’Eliot, Saint John Perse, etc., així com també la lectura de la poesia de Brossa, que li van servir per poder-se encarar, més tard, amb els poemes de cummings, un poeta que té uns trets molt personals tant des del punt de vista gramatical com de l’ús dels signes de puntuació, de les majúscules i minúscules, etc. Sargatal ha qualificat cummings com un escriptor a qui agrada de reorganitzar estructures gramaticals, recrear el lèxic amb sufixos i afixos, fins i tot trossejar el text, trets que fan la seva poesia molt atractiva però alhora amb una bona dosi de dificultats a l’hora d’encarar-ne la traducció.
Els assistents han tingut ocasió de seguir i discutir amb el traductor alguns dels poemes que s’han lliurat en versió bilingüe, per tal de veure’n les solucions adoptades per Sargatal. L’acte s’ha acabat amb l’audició d’un poema de cummings recitat per ell mateix.
Alfred Sargatal Plana (Hostalets d'en Bas, 1948) ha ensenyat Llengua i Literatura Catalanes a secundària. Paral·lelament a l'activitat docent ha col·laborat a la premsa, ha assessorat editorials, ha contribuït a la fundació d'empreses editorials i ha traduït diverses obres literàries, tant en prosa com en vers, d'autors com Gérard de Nerval, T.S. Eliot, Pierre-Jean Jouve, Saint-John Perse, William Faulkner, Marguerite Yourcenar, Albert Cohen, Alfred Jarry, Henry James o e.e. cummings.
Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir és una sèrie de xerrades sobre traducció literària, organitzada per l'AELC i que ha passat per Barcelona, Reus, Tarragona, Banyoles, Palma i Girona, i que torna a Barcelona amb tres sessions entre març i abril.
Així, dijous 11 de març Joan Sellent va parlar sobre El rei Lear i William Shakespeare; el 18 , com hem esmentat, Alfred Sargatal ho va fer al voltant de les seves adaptacions de poemes d'e. e. cummings, i el 8 d'abril Albert Nolla comenta la seva traducció de Tòquio Blues, de Haruki Murakami.
Totes les sessions es fan a les 18.30 a la Sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans (C/ Carme, 47), i compten amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'IEC.
Rosa Calafat i Alfred Sargatal.
Fotos: Judit Contreras.
Crònica sobre la sessió anterior: Joan Sellent i El rei Lear