Com dialoguen les generacions de literatura catalana?
Dimarts 29 de març es va celebrar «Connexions: debat sobre el present i futur intergeneracional de la literatura catalana», una trobada moderada pel periodista Joan Safont, que va comptar amb la participació dels escriptors Llucia Ramis, Àlex Broch, Anna Ballbona i Vicenç Pagès Jordà. Va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès, que la va organitzar juntament amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Recupera l'acte en fotografies
L'acte va començar amb el recordatori de Joan Safont de les espurnes que l'han propiciat: una sèrie d'articles de Vicenç Pagès Jordà on reflexionava sobre l'absència de publicacions dels sèniors de la literatura catalana i una piulada de Llucia Ramis on es preguntava per què aquests autors no comptaven amb el reconeixement que altres literatures els atorguen. La polèmica i el ressò d'aquestes observacions justificava la idoneïtat i l'interès d'aquesta trobada.
Llucia Ramis va encetar el debat evocant els buits en la nostra literatura dels escriptors més grans, tant físics —en les llibreries— com referencials —en la manca de reconeixement per part dels joves autors de la influència en la seva obra de la generació precedent. A més, va exposar com les editorials poden considerar els autors novells un valor segur perquè, a més de no haver pogut generar decepció, els poden presentar com una promesa.
En aquesta línia, Anna Ballbona va insistir en el nou veuisme que triomfa en el sistema literari català i en com aquest ràpidament deixa de considerar atractius els escriptors emergents. Altrament, va assenyalar la necessitat d'apostar pel diàleg intergeneracional i per la solidesa de les trajectòries.
Vicenç Pagès Jordà va aprofundir en la manca de possibilitats de professionalització per poder consolidar una trajectòria literària, en la preferència de l'Acadèmia pels autors morts i en els mecanismes del sistema per menystenir les novel·les de maduresa, en un paisatge de lluita entre generacions.
Pel seu costat, Àlex Broch insistia en la boira i el soroll que envolten les novetats editorials i remetia a la necessitat de basar-se en estudis especialitzats i al poder de filtre —el cànon— que té el sistema literari, tot i els biaixos dels valors que hi operen.
Tanmateix, coincidiren en la idea que el sistema literari català privilegia les publicacions dels joves des d'una posició acomplexada. D'una banda, l'ànsia de ser considerada una cultura prou moderna, que incorpori les tendències més innovadores, porta a la convicció que cal afavorir la veu dels que comencen. De l'altra, l'elecció del català com a llengua literària desperta l'admiració en un sistema cultural que sembla que té la normalitat com una de les grans aspiracions.
El debat es pot recuperar en vídeo aquí:
Fotografia de portada: © Carme Esteve / AELC