Crònica de la tercera jornada d'assaig

Van celebrar-se dissabte 11 de juny a Can Alcover (Palma) amb dues taules rodones i amb la participació de Vicenç Altaió, Damià Rotger, Pere Antoni Pons, Laura Torres Bauzà i Gabriel Ventura i Ester Xargay.

El matí es va inaugurar amb Damià Rotger, vocal de l'Associació i coordinador de l'activitat, que va fer una presentació i introducció sobre el motiu d'organitzar, des de l'AELC, aquestes sessions dedicades al gènere de l'assaig i, concretament, a la relació entre l'escriptura assagística i l'art.

En la primera taula, Ester Xargay, Pere Antoni Pons i Gabriel Ventura, amb Laura Torres com a moderadora (que no va poder assistir per motius de salut a la trobada però va fer arribar la seva aportació per escrit) es va parlar d'interdisciplinarietat i com aquesta ha modelat el treball i la visió de cadascun dels participants. I des d'aquest inici, va aparèixer la posició en torn el treball, artístic o d'escriptura, des de la llibertat. Pere Antoni Pons, escriptor, periodista, poeta i crític d'art, va intervenir amb vessant reflexiva entorn de la crítica d'art, la crítica literària i l'escriptura d'assaig, remarcant la diferència de treballar el text per a una exposició, un catàleg d'art o una crítica literària, a on l'objectiu ha de ser cap a l'encert, efectiu, d'acompanyament i va traçar la trilogia de «mirar bé, pensar bé i escriure bé». Tríada elemental per a l'autor. Mantenint la conversa en una intensitat captivadora, Pons va valorar l'escriptura com un tot a on la mirada és fonamental per a portar contingut al pensament, a la reflexió i —amb l'ofici i el bon fer de l'escriptura— amarar el text de determinació creativa com a engranatge d'un artefacte ple d'utilitat.
L'escriptora, poeta i videoartista, Ester Xargay, va posar en dubte algunes directrius establertes tot apel·lant a l'assaig com a una escriptura creativa, de prova, en clau llibertària seguint el rastre de Montaigne. Així, des d'una visió del gènere menys acadèmica i estancada, Xargay feu una declaració a on l'art i l'escriptura comparteixen l'ingredient de la llibertat i als autors d'ambdues disciplines han de ser i sentir-se lliures per afrontar amb dignitat i força necessària el gran repte del «fet creatiu». Treball de simbiosi, projecció de la indisciplina, sense límits, d'amplada i vertigen; assaig o art, escriptura o pintura, la creació parteix de la llibertat i cap a ella i amb ella ha d'anar.
L'escriptor, poeta i creador Gabriel Ventura va reforçar la línia d'una escriptura des del dins, entrant al text i treballant a partir del dubte, de l'ignot, entremesclant l'art conceptual amb la tradició i difuminant les mitgeres entre la cosa estàtica-clàssica-immòbil i la nova experimentació i obres expansives. Ja sigui text per a cinema, per a art conceptual o com text d'exposició, cal entrar a dins i deixar que el mateix contingut, a paraules i essència, obri a l'escriptor a deixar-se fluir per les paraules. Assaig també és fluïdesa i és aquí a on el llenguatge escrit s'agermana amb l'art i totes les disciplines plàstiques i visuals, per a esdevenir un únic artefacte: pintura o fang, pedra o paraula, el fet creatiu és ADN assagístic.
 

Damià Rotger també va acompanyar Vicenç Altaió en la seva trajectòria intensa i plena. El poeta, assagista, crític d'art, articulista, agitador cultural, director de diversos museus i projectes editorials, va exposar per què i com va esdevenir «traficant d'idees». Durant la conversa va desvetllar els 11 volums del tràfic: des de les biografies, assaig d'art, ficció fotogràfica, mètodes múltiples, etc. Amb una dicció, lenta i clara, amb còmput enigmàtic i profund, Altaió intercalava les reflexions assagístiques i artístiques amb un seguici d'anècdotes històriques i humanals deixant en claredat inapel·lable, el pòsit que Altaió, com a entitat filosòfica i de pensament, és un valor en si mateix, per la feina i les vivències. Així, poesia, arquitectura, fotografia, llibres, comunicació, disseny, acabaren en un desenllaç del nou llibre del pensador, a on el marc vital i estructural abraça la guerra freda.

Finalment, la trobada va comptar amb un aperitiu de cloenda on van poder-se compartir idees i reflexions entre els ponents i els assistents de la jornada.