L'Associació recorda Maria-Antònia Oliver

22.06.2022

Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946 - 2022) és coneguda per la seva producció de narrativa, tot i que també es va dedicar a la traducció, l'assaig i la literatura infantil. Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural.
L'escriptora va ser un dels membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que li ha dedicat un homenatge aquest mes de juny a Palma i a Barcelona amb trobades per recordar la seva vida i obra.

Palma
L'homenatge va ser 1 de juny a la Fira del Llibre amb la intervenció «Per a mi escriure és viure, viure és escriure», de Pilar Arnau, un repàs de la professora a la vida i l'obra de Maria-Antònia Oliver.

Tot seguit, hi va haver una conversa entre Montserrat Bayà, coordinadora de l’Associació entre els anys 1977 i 2012, que va parlar de la vinculació d’Oliver amb el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i amb la fundació de l’AELC, així com els anys de treball conjunt per la professionalització dels escriptors; el professor i escriptor Carles Cortés, que parlà del treball conjunt que emprengueren amb l’autora per tal d’editar el volum de contes L’illa i la dona (2003); i la professora i crítica Margalida Pons, que proposà diverses claus de lectura (des dels feminismes fins a les lluites ecologista i animalista) de l’obra d’Oliver des de la contemporaneïtat, lluny, segons Pons, de la monumentalització. Moderà la trobada Toni-Lluís Reyes, director de l’adaptació de la novel·la Amor de cans (1995), d’Oliver, a IB3. A la trobada també hi va assistir el president de l'AELC, Sebastià Portell.

Barcelona
L'acte va ser el 20 de juny a la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès i va aplegar una vintena de lectors i de companys d'ofici d'Oliver. Primerament, s'hi va poder escoltar la conferència que Pilar Arnau va pronunciar a Palma, que va ser llegida pel president de l'Associació, Sebastià Portell, ja que Arnau no va poder ser a la ciutat per problemes de salut. El text va rememorar la trajectòria vital i literària de l'escriptora, des del seu desig de ser hostessa quan era jove fins a les influències de la seva literatura.

Més tard va ser el torn de la conversa entre Guillem-Jordi Graells, Lluïsa Julià, Joan Rendé i Vicenç Villatoro, moderada per Sebastià Bennàssar. Guillem-Jordi Graells, expresident de l'Associació i amic de Maria-Antònia Oliver, va recordar la seva part més associativa, havent participat en la fundació de l'AELC i en el col·lectiu Trencavel. Després, Lluïsa Julià va centrar-se en la concepció i la recepció de l'obra d'Oliver i va reivindicar que cal una relectura dels seus llibres. Per la seva banda, Vicenç Villatoro va remarcar que la seva obra és valuosa i representativa d'una actitud sòlida davant la cultura. En darrer lloc, Joan Rendé va afirmar que la literatura de Maria-Antònia Oliver, com la de gran part de la seva generació, era una literatura de necessitat i popular. També va parlar de la seva participació en el col·lectiu Ofèlia Dracs i a la revista El be negre (a partir de 1977 Amb potes rosses).

Recupera l'acte en fotografies

En totes dues activitats va quedar palès la figura de Maria-Antònia Oliver ha estat rellevant en les lletres catalanes i que encara hi ha molt a dir sobre la seva producció literària i la seva participació en el món cultural de la seva època.