Crònica del XIX Seminari sobre la Traducció a Catalunya

El tema del XIX Seminari sobre la Traducció a Catalunya s’ha centrat en la traducció de la novel·la negra. Després de la inauguració del Seminari per part del president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells i de la Directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Montserrat Comas, s’ha donat pas a la conferència de l’escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa, presentat per la professora de la Universitat Autònoma Montserrat Bacardí. Folch i Camarasa, en un ameníssim discurs, ha recordat els seus temps de traductor a l’OMS, a Ginebra, així com també les seves pròpies traduccions en una època prou difícil per al català. La conferència s’ha centrat, així mateix, en les relliscades d’alguns traductors basades, en gran part, en el que en la professió es coneix com falsos amics (paraules semblants en dues llengües però de significat totalment diferent). Ha fet un elogi de la traducció perquè el traductor, no solament ens permet arribar a altres cultures, sinó que ell mateix, en l’acte de traduir, pot aprofundir molt més en el text original i descobrir-ne els matisos que manta vegada passen desapercebuts al lector. Ha acabat la conferència reivindicant l’ús enriquidor de la llengua en les traduccions.

A la participació de Folch i Camarasa ha seguit la primera taula rodona “La novel·la negra vista pels seus traductors” en què han participat Jordi Cussà, Pau Vidal i Teresa Solana, moderats per la professora de la Universitat Jaume I de Castelló, Rosa Agost. Cussà ha manifestat que va iniciar-se en la traducció casualment, sense que hagués cursat estudis universitaris especialitzats i s’ha reivindicat com un traductor amb sentit de rigor i passió més que no professional de la traducció. Confessa que les traduccions que li han produït més plaer han estat les de les cançons de Lou Reed per la gran quantitat d’argot del món de la droga que va haver de girar al català. També ha manifestat la seva preocupació pel català que utilitzen alguns periodistes de TV3 i n’ha donat exemples concrets.

Seguidament Pau Vidal ha parlat de la pragmàtica de la traducció, és a dir els entrebancs amb què es troba el traductor en diversos àmbits: l’editorial, que li exigeix bones traduccions en terminis de realització curts; l’econòmic, que no permet ser vocacional, perquè cal traduir allò que t’encarreguen i no el que agrada, així com també la lluita amb l’editor per tal que el títol del llibre traduït sigui comercial. Aquest darrer és un inconvenient sistemàtic i Vidal n’ha donat un extens nombre d’exemples. Finalment, com que ha traduït gran quantitat de llibres d’Andrea Camilleri, aquesta pràctica li ha permès crear, en català, un recull de vocabulari de l’argot de la novel·la negra.
Teresa Solana s’ha declarat més autora de novel·la negra que no pas traductora, tot i que n’ha llegit molta. Les seves novel·les, ella mateixa les ha traduïdes al castellà. L’inconvenient que troba Solana en la traducció és la del llenguatge popular de la gent del carrer i per això ella defensa el poder utilitzar barbarismes i paraules no recollides
en els diccionaris per tal d’acostar i fer més llaminer el text al lector. Aquest punt de vista de l’escriptora ha despertat un viu debat entre el públic que s’ha manifestat contrari a les concessions.

    
Teresa Solana, Rosa Agost, Jordi Cussà i Pau Vidal.
Fotos: Carme Esteve.

Després d’una breu pausa s’ha représ l’acte amb la segona i darrera taula rodona adreçada a la formació dels traductors. Hi han participat els professors Jordi Ainaud i Xavier Pla i l’assessor lingüístic de doblatge a TV3 Ernest Russinés, moderats tots ells per la professora de la Universitat Pompeu Fabra Mercè Lorente.

Jordi Ainaud ha parlat de diversos aspectes de les traduccions del xinès al català, ja que és una de les llengües que ell ha girat a la nostra, però també de les dificultats que presenten les novel·les policíaques a l’hora d’emprar un llenguatge precís que correspongui al text original, a causa de l’ús dels diversos registres que fan servir alguns autors, per exemple Agatha Christie, i que el traductor actual ha de resoldre sense recórrer a les notes a peu de pàgina tan pròpies dels traductors de fa molts anys. Creu que el traductor de novel·la negra no ha de ser només un bon lector d’aquest gènere sinó que ha de tenir una cultura general molt àmplia ja que hi surten elements molt diversos com ara, entre altres, el llenguatge jurídic.

Xavier Pla exposa la seva passió per la novel·la detectivesca, especialment de l’autor Simenon, fins al punt que va fer un estudi de literatura comparada sobre la presència d’aquest autor a Catalunya. Això li féu prendre consciència dels traductors que transmeten altres cultures, és a dir que el traductor és un intermediari cultural, potser la baula principal d’altres intermediaris com l’editor, el corrector, el dissenyador de cobertes, etc. Tornant a Simenon, explica la relació que l’escriptor Ferran Canyameres va tenir amb aquest autor belga, a qui va arribar a conèixer i de qui va
traduir un nombre considerable d’obres que per raons de censura no van ser mai publicades. Pla conclou que el traductor ha de tenir rigor en la feina però també ha de sentir passió per la feina que fa.

Ernest Rusinés defensa la professionalitat del traductor. A TV3 les traduccions audiovisuals es fan amb molta competència, ja que hi ha uns mitjans de formació que abans no estaven tan establerts. Creu que una traducció ha de ser transparent en relació amb l’original, per exemple si el llenguatge de l’original és barroc cal que aquesta característica també hi sigui en la traducció catalana; si és un llenguatge simple, l’hem de girar a un català simple. Ni el traductor, ni el corrector, no han de deixar que l’estil propi contamini el resultat final, no hem d’adaptar el nostre model de llengua sinó que cal respectar el que té l’original. Finalment, com a corrector, opina que cal vigilar que el llenguatge col·loquial no ens porti a emprar castellanismes.

El debat que segueix la taula rodona se centra en els diccionaris d’ús que hi ha actualment, altres eines com l’ésAdir que utilizen els traductors i correctors de TV3 i, fins allà on es pugui, pouar en la tradició literària. I, sobretot, confiar amb la llengua i no veure-la com un obstacle.

Els actes han estat seguits per una assistència molt nombrosa, que depassava el centenar d’inscrits.