Crònica del Tritextuals sobre literatura i xarxes socials
Amb un Xalar Cafè de l'Espai Mallorca de Barcelona ple de públic es va fer una nova sessió del Tritextuals el 2 de febrer al vespre. El Tritextuals és un cicle organitzat per l'AELC i que amb periodicitat mensual vol tractar una temàtica des de visions o gèneres literaris diferents. En aquesta ocasió es va tractar la qüestió de les xarxes socials en concret i de la cultura digital en general, i la seva relació amb la literatura. I amb dos convidats que traspassen amb naturalitat la frontera entre el món virtual d'internet i el físic del llibre en paper: els escriptors Jordi Cervera i Jesús M. Tibau.
La també autora Cinta Arasa va presentar els dos ponents i va conduir el desenvolupament de l'acte amb les seves preguntes i comentaris. Abans de començar el diàleg, però, l'actor Àlex Mitjà va llegir Serial Chicken, novel·la de Jordi Cervera publicada a twitter -la primera a tot Europa-, i un conte de Jesús M. Tibau.
Cervera va encetar la xerrada alertant del perill que els nous formats prenguin major importància que la pròpia escriptura, o el que és el mateix, que 'el llegir no ens faci perdre l'escriure'. La part lúdica i creativa de la xarxa s'ha de combinar amb la literatura de tota la vida. Tibau va afegir que el món digital li ha canviat la seva visió de la realitat i que, per exemple, el fet d'escriure en un blog ha fet que vegi el món en forma de 'post'. Va advocar, com Cervera, per combinar els blogs i les xarxes socials amb la lectura pausada i profunda d'Incerta glòria, per posar un exemple, i que ell escriu cada dia al blog, però li falta quelcom quan passa una setmana sense haver escrit un conte.
Cinta Arasa els va preguntar tot seguit per què encara es considera la literatura en paper més profunda, més reflexiva, i en canvi la literatura que es fa a la xarxa més immediata i impulsiva. Jordi Cervera i Jesús M. Tibau van coincidir amb el diagnòstic, i van apuntar dos factors: que quan s'escriu a internet no tenim prou perspectiva del tema, i que la lectura en pantalla encara és ràpida, poc pausada i evanescent.
La següent qüestió va plantejar el fet que, a internet, tothom pot ser autor, no hi ha cap mena de filtre, i Cervera va assenyalar que la xarxa és com una casa de vanitats, on tothom hi pot abocar les seves idees, la seva vida, i poca cosa més. Amb un editor, és clar, hi ha uns filtres, i això dóna més seguretat pel que fa al valor que dóna l'autor a la pròpia obra. I a internet al final s'acaben fent colles d'autors que es segueixen els uns als altres, potser com abans amb les tertúlies literàries i les generacions d'autors. Tibau va esmentar el que de positiu té escriure en un blog, ja que incentiva l'escriptura i ajuda a ordenar els pensaments. Tot i així, va reblar, encara hi ha el prestigi del paper imprès.
I a la llengua, a la qualitat de la llengua, com li ha afectat el sorgiment de tantes noves veus virtuals? Cervera va dir que sempre l'acadèmia que fixa la llengua va molt més lenta que el llenguatge del carrer, en aquest cas el llenguatge de la xarxa, i Tibau va afegir que la llengua catalana té problemes més importants que la suposada baixa qualitat lingüística dels blogs, i que en tot cas l'important és que, tot i que de vegades incorrectament, s'escriu en català més que mai.
Finalment, abans de les intervencions del públic assistent, els dos convidats a la sessió van reflxionar al voltant de les sortides econòmiques per a la literatura que es fa a internet i per a la literatura tradicional que es comença a publicar ja en format electrònic, i van comentar que tot just estem a les beceroles, que entre tots ens hem de trencar el cap perquè els principals protagonistes de la creació literària, que no són ni els intermediaris i els editors, sinó els autors, puguin treure benefici econòmic de l'explotació dels nous formats tot reduint l'impacte de la pirateria. A Alemanya, per exemple, es paga entrada per assistir a recitals poètics, a lectures de contes i a presentacions de llibres. A casa nostra l'èxit d'iniciatives com el Festival de Poesia de Barcelona, Kosmòpolis o BCNegra, que s'està celebrant aquests dies, indica que aquesta és una nova via dintre del canvi de paradigma que suposa el món digital.
Jordi Cervera, Jesús M. Tibau, Cinta Arasa i Àlex Mitjà.
Fotos: Carme Esteve
Jordi Cervera (Reus, 1959), és periodista i escriptor de novel·la, poesia i assaig. Col·labora amb iCat FM i al diari La Vanguardia, i és autor d'un blog sobre actualitat literària i cultural, premi al Millor Blog de Cultura en els Premis Blocs de Catalunya 2008 i Premi Vila de Martorell del mateix any. És autor també de la primera novel·la europea publicada al Twitter: Serial Chicken. Entre les moltes obres publicades, destaca el premi dels lectors de la llibreria Negra y Criminal el 2005 per la novel·la Mosques i el premi Edebé 2009 de literatura infantil i juvenil per La mort a sis vint-i-cinc.
Jesús M. Tibau Tarragó (Cornudella de Montsant, 1964), estudia Batxillerat i Magisteri a Tarragona. Actualment viu a Tortosa amb la seva dona i treballa com a funcionari de l'Ajuntament. La seva afició pel relat curt s'inicia l'any 1992, quan escriu el conte A l'ombra dels ametllers. D'entre les seves obres destaquen els reculls de contes breus Tens un racó dalt del món i Postres de músic, Premi Marian Vayreda de la ciutat d'Olot 2005. El 2009 guanya el Premi Blocs Catalunya en la categoria de Premi Lletra - Literatura, pel seu blog Tens un racó dalt del món. Del mateix any és el seu darrer recull de contes, Una sortida digna.
La també autora Cinta Arasa va presentar els dos ponents i va conduir el desenvolupament de l'acte amb les seves preguntes i comentaris. Abans de començar el diàleg, però, l'actor Àlex Mitjà va llegir Serial Chicken, novel·la de Jordi Cervera publicada a twitter -la primera a tot Europa-, i un conte de Jesús M. Tibau.
Cervera va encetar la xerrada alertant del perill que els nous formats prenguin major importància que la pròpia escriptura, o el que és el mateix, que 'el llegir no ens faci perdre l'escriure'. La part lúdica i creativa de la xarxa s'ha de combinar amb la literatura de tota la vida. Tibau va afegir que el món digital li ha canviat la seva visió de la realitat i que, per exemple, el fet d'escriure en un blog ha fet que vegi el món en forma de 'post'. Va advocar, com Cervera, per combinar els blogs i les xarxes socials amb la lectura pausada i profunda d'Incerta glòria, per posar un exemple, i que ell escriu cada dia al blog, però li falta quelcom quan passa una setmana sense haver escrit un conte.
Cinta Arasa els va preguntar tot seguit per què encara es considera la literatura en paper més profunda, més reflexiva, i en canvi la literatura que es fa a la xarxa més immediata i impulsiva. Jordi Cervera i Jesús M. Tibau van coincidir amb el diagnòstic, i van apuntar dos factors: que quan s'escriu a internet no tenim prou perspectiva del tema, i que la lectura en pantalla encara és ràpida, poc pausada i evanescent.
La següent qüestió va plantejar el fet que, a internet, tothom pot ser autor, no hi ha cap mena de filtre, i Cervera va assenyalar que la xarxa és com una casa de vanitats, on tothom hi pot abocar les seves idees, la seva vida, i poca cosa més. Amb un editor, és clar, hi ha uns filtres, i això dóna més seguretat pel que fa al valor que dóna l'autor a la pròpia obra. I a internet al final s'acaben fent colles d'autors que es segueixen els uns als altres, potser com abans amb les tertúlies literàries i les generacions d'autors. Tibau va esmentar el que de positiu té escriure en un blog, ja que incentiva l'escriptura i ajuda a ordenar els pensaments. Tot i així, va reblar, encara hi ha el prestigi del paper imprès.
I a la llengua, a la qualitat de la llengua, com li ha afectat el sorgiment de tantes noves veus virtuals? Cervera va dir que sempre l'acadèmia que fixa la llengua va molt més lenta que el llenguatge del carrer, en aquest cas el llenguatge de la xarxa, i Tibau va afegir que la llengua catalana té problemes més importants que la suposada baixa qualitat lingüística dels blogs, i que en tot cas l'important és que, tot i que de vegades incorrectament, s'escriu en català més que mai.
Finalment, abans de les intervencions del públic assistent, els dos convidats a la sessió van reflxionar al voltant de les sortides econòmiques per a la literatura que es fa a internet i per a la literatura tradicional que es comença a publicar ja en format electrònic, i van comentar que tot just estem a les beceroles, que entre tots ens hem de trencar el cap perquè els principals protagonistes de la creació literària, que no són ni els intermediaris i els editors, sinó els autors, puguin treure benefici econòmic de l'explotació dels nous formats tot reduint l'impacte de la pirateria. A Alemanya, per exemple, es paga entrada per assistir a recitals poètics, a lectures de contes i a presentacions de llibres. A casa nostra l'èxit d'iniciatives com el Festival de Poesia de Barcelona, Kosmòpolis o BCNegra, que s'està celebrant aquests dies, indica que aquesta és una nova via dintre del canvi de paradigma que suposa el món digital.
Jordi Cervera, Jesús M. Tibau, Cinta Arasa i Àlex Mitjà.
Fotos: Carme Esteve
Jordi Cervera (Reus, 1959), és periodista i escriptor de novel·la, poesia i assaig. Col·labora amb iCat FM i al diari La Vanguardia, i és autor d'un blog sobre actualitat literària i cultural, premi al Millor Blog de Cultura en els Premis Blocs de Catalunya 2008 i Premi Vila de Martorell del mateix any. És autor també de la primera novel·la europea publicada al Twitter: Serial Chicken. Entre les moltes obres publicades, destaca el premi dels lectors de la llibreria Negra y Criminal el 2005 per la novel·la Mosques i el premi Edebé 2009 de literatura infantil i juvenil per La mort a sis vint-i-cinc.
Jesús M. Tibau Tarragó (Cornudella de Montsant, 1964), estudia Batxillerat i Magisteri a Tarragona. Actualment viu a Tortosa amb la seva dona i treballa com a funcionari de l'Ajuntament. La seva afició pel relat curt s'inicia l'any 1992, quan escriu el conte A l'ombra dels ametllers. D'entre les seves obres destaquen els reculls de contes breus Tens un racó dalt del món i Postres de músic, Premi Marian Vayreda de la ciutat d'Olot 2005. El 2009 guanya el Premi Blocs Catalunya en la categoria de Premi Lletra - Literatura, pel seu blog Tens un racó dalt del món. Del mateix any és el seu darrer recull de contes, Una sortida digna.