Crònica del Tritextuals sobre literatura i esport
El periodista Albert Llimós va conduir el col·loqui; després de les breus presentacions dels autors va donar pas a l'actriu Maria Roquer, qui va llegir un fragment de la novel·la Tenim un nom, de Vicenç Villatoro, i d'El futbol és així, de Jordi Portals. Aquest últim va obrir el diàleg parlant del seu llibre, la intenció del qual és desmitificar el món del fubtol, treure-li la seriositat amb la qual se'l pren molta gent. Portals creu que en fem un gra massa, sobretot de l'esport de competició, i la intenció d'El futbol és així és treure-li ferro a la qüestió, de manera irònica i sarcàstica. Villatoro no hi estava d'acord, ja que va assenyalar la importància de l'esport com a substitut de l'èpica antiga. L'esport és l'últim reducte d'aquesta èpica. Ara les guerres no estan gaire ben vistes i l'èpica de l'esport és un substitutiu d'això. D'altra banda, Villatoro va defensar la literatura en si mateixa, i es va qüestionar en veu alta el concepte de novel·la 'd'esports'. El nom de la rosa és una novel·la conventual? De la mateixa manera, Tenim un nom seria literatura, sense cognoms, on l'esport fa de paisatge, d'escenari, i on el tema de l'obra no és l'esport, sinó els conflictes entre pares i fills, o l'anar-se'n i el tornar.
Jordi Portals va afirmar que situar una novel·la en el món del futbol no és casual, perquè és un tema atractiu per al gran públic, però Villatoro el va contestar dient que és un tema atractiu, però que els lectors catalans no són gaire amics de temes 'populars' com aquest. Va afegir que aquest problema no es dóna a països anglosaxons, on no hi ha jerarquia de temes, de contextos, d'escenaris, a l'hora de situar una novel·la. Aquí, malauradament, sí.
Albert Llimós va preguntar tot seguit a Villatoro perquè va escollir el món del Barça a Tenim un nom, i aquest va respondre que el que li interessava era una institució on l'adscripció es transmetés de pares a fills. Una adscripció purament emocional, irracional, on es reflexi clarament el comportament de la tribu.
Va seguir un breu debat entre Portals i Villatoro on el primer defensava que és més fàcil escriure de derrotes, siguin del tipus que siguin, ja que són més 'literàries', donen més joc, mentre que Villatoro advocava per una literatura on hi càpiga tot, des de derrotes fins a victòries i tota la graduació de girsos entremig. La xerrada es va cloure amb un punt d'acord entre els dos protagonistes: els llibres són per ser escrits per tothom: escriptors professionals i futbolistes mediàtics. Tothom hi té dret, i tothom té el seu públic. Això sí: sempre i quan no enganyin el lector i vulguin fer passar la biografia de Gerard Piqué per Proust, o al revés.
Maria Roquer, Albert Llimós, Jordi Portals i Vicenç Villatoro.
Fotos: Carme Esteve.
Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és escriptor, periodista i director de l'Institut Ramon Llull. Fascinat per Pavese, segueix el mestratge d'aquest escriptor en les seves primeres novel·les dels anys vuitanta, protagonitzades per una joventut nostàlgica submergida en el passat (País d'Itàlia i Els anys a Ciutat). Ben aviat, però, amplia el registre i abraça estils i temes molt diversos, que van des de la novel·la històrica i el dietari fins a la novel·la juvenil. Tant en la novel·la com en l’assaig, Villatoro tracta també la qüestió jueva, que ja apareix al premiat Evangeli gris (1981). Vicenç Villatoro utilitza amb llibertat i coneixement les eines de l'art de l'escriptura; coneixedor de l'ofici, sap emmotllar-se als diferents registres periodístics i literaris. Aquest saber fer i la seva capacitat de creació i recreació és el que l'han portat a obtenir molts dels premis literaris del nostre país, com ara el Sant Jordi de novel·la (1981), el Ciutat de Barcelona (1987), el Documenta (1991), el Carlemany (2004) y el Ramon Llull (2010), amb la nove·la Tenim un nom, una obra on el sentiment barcelonista té un paper important.
Jordi Portals (Barcelona, 1972) és llicenciat en Periodisme i treballa de guionista de programes de televisió. Ha escrit guions per a prop d’una trentena de programes, sobretot de TV3 i TVE. Ha publicat també el recull de contes Regala’m un minut més (premi Vila de l’Ametlla de Mar 1998) i l’assaig humorístic El futbol és així, i ha guanyat més de vint premis de narrativa curta. Ha escrit tres obres de teatre adreçades a un públic adult (Fred, accèssit al premi de teatre Ciutat de Gandia 2011, Cercles concèntrics, premi de teatre d’humor El Castell dels Tres Dragons 1999, i Dues estrelles) i quatre obres per a un públic infantil. Amb la novel·la En temps de guerra ha guanyat l'edició d'enguany del Premi de Narrativa Frederica Montseny.