Crònica del Tritextuals amb Mercè Canela, Lola Casas i Teresa Duran

Arribat el març deixem l'hivern enrere, i com cada primer dimecres va ser el torn d’una nova sessió de Tritextuals. En aquesta ocasió el tema a debat va ser el paper de les biblioteques i les escoles com a serveis de suport a la lectura, una qüestió que van anar desgranant Lola Casas, des de la seva experiència com a mestra i autora de més  de quaranta títols de literatura infantil i juvenil, i l’escriptora Mercè Canela, que ha exercit de bibliotecària i actualment dirigeix la revista Cavall Fort. Teresa Duran conduïa el diàleg.

Després d’escoltar fragments de S’ha de ser animal! (1992) de Mercè Canela, i Llegim? (2005), de Lola Casas, llegits per l’actriu Karolina Morro, Teresa Duran va demanar-los el motiu pel qual van decidir escriure literatura per a infants. En el cas de Lola Casas, s’hi va engrescar gairebé per casualitat, pel fet de treballar com a mestra i estar en contacte amb criatures. Mercè Canela, en canvi, tenia ben clar que volia ser escriptora, i en el moment en què va començar es veia més amb cor d’escriure una història per a infants que no pas per a adults. Els escriptors, primer de tot són lectors, i del plaer per a la lectura sovint es converteix en afició per escriure. Mercè Canela va comentar que, en la seva experiència, la traducció és una bona manera d’aprendre a escriure, perquè t’obliga a “apagar la teva veu per no traïr l’obra”. Des del públic es va afegir que la reescriptura, d’una rondalla, per exemple, també és un exercici interessant.

    
Mercè Canela, Lola Casas i Teresa Duran, just abans de l'acte.                                    Les autores, escoltant els seus textos.

Les tres autores van coincidir en què la situació, quan van començar, era molt diferent d’actualment, ja que en la dècada de 1970 hi havia una gran mancança d’aquest gènere en la nostra literatura i les editorials estaven molt disposades a publicar. Actualment hi ha més autors, i la relació amb els editors és també més professional.

Per a Lola Casas, recentment retirada com a mestra d’escola, els llibres són un camp de proves on discutir sobre diversos temes amb els nens i nenes. Mercè Canela també va estar d’acord en destacar l’aportació de la lectura en l’educació, i en el fet que en el moment en què escriu pensant a publicar, ja té en ment el servei que farà el llibre.
 
    
Diversos moments de la sessió.
 

Seguidament Teresa Duran va qüestionar-les sobre el paper de la biblioteca pública, i les dues autores van coincidir en destacar la millora d’aquests equipaments, molt més dinàmics i ben preparats que fa uns anys. Tot i així Mercè Canela va comentar que caldria una millor coordinació entre les biblioteques i les editorials, ja que les primeres tenen molts problemes en trobar nous exemplars de llibres que estan descatalogats. Això, segons Teresa Duran, també és degut a què la literatura catalana encara no disposa d’un corpus fixat de literatura infantil i juvenil. Hi ha la tendència a fer una triba partint només de la “qualitat literària” quan, segons ella, seria també interessant tenir en compte la “popularitat i l’impacte públic de certs autors o llibres”. Lola Casas hi va estar d’acord, però també va afegir que això passa igualment en altres àmbits i que la creació d’aquest corpus és una tasca que els experts haurien de dur a terme.

Des del públic assistent, que va intervenir molt, es va demanar quin és el paper dels mestres en el desvetllament del plaer per la lectura. Lola Casas va destacar la importància de la lectura vivencial, per la capacitat que té de crear vincles emotius. “La lectura en veu alta, ben llegida –amb entonació, ritme, cadència–, es converteix en un plaer indescriptible per als infants, i també per a la persona que llegeix”, va dir. És un tipus de comunicació molt bo, perquè crea un vincle, una relació afectiva que després incentiva els nens a llegir.

Amb aquestes darreres consideracions va concloure una nova sessió del Cicle Tritextuals, que té la voluntat de dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents. En la següent sessió, prevista per l’11 d’abril, Jaume Benavente i Jordi Sala ens parlaran sobre el paisatge tant des de la ficció actual com des de l’estudi de la tradició literària catalana. Els presentarà Eudald Puig i Xavier Juclà llegirà alguns fragments dels autors convidats.