Crònica del Tritextuals amb Gemma Lienas i Àlex Susanna
Malgrat el temps rúfol a Barcelona, la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès va acollir, l'1 de febrer, un nombre prou elevat d'assistents durant la primera cita d'enguany del Tritextuals, un cicle literari organitzat per l'AELC que pretén dialogar sobre un determinat tema des de visions o gèneres literaris diferents. En aquesta sessió es va parlar dels dietaris, de la mal anomenada literatura del jo, tant des de la ficció com des de l’experiència viscuda, amb els escriptors Gemma Lienas i Àlex Susanna.
El crític Joan-Josep Isern va conduir l'acte, que va encetar amb una breu introducció sobre l'extensa obra dels autors convidats i tot seguit va donar pas a Rubén Pérez, qui va llegir les primeres pàgines d'El diari lila de la Carlota, de Gemma Lienas, i uns fragments del Quadern dels marges que tracten de l'escultor Arístides Maillol, el darrer dietari publicat per Àlex Susanna.
Joan-Josep Isern va iniciar la conversa preguntant als convidats què en pensaven de la definició de 'literatura del jo' del gènere dietarístic, si no era un terme limitatiu, ja que en altres gèneres el jo també hi és, explícit o més amagat, i en obres tant diferents com les de Lienas i Susanna, ja que la primera ha escrit dietaris ficticis escrits per personatges inventats i el segon el que definiríem com a dietaris convencionals. Gemma Lienas hi va coincidir tot assenyalant que tota literatura és del jo, ja sigui ficcional o no. De vegades en obres autobiogràfiques l'autor es despulla ínteriorment molt poc mentre que ho fa molt més en obres de ficció pura. De la seva banda, Àlex Susanna va afirmar que n'havia escrit, de dietaris convencionals, és a dir, aquells que s'escriuen només per a un mateix, i que d'aquests només n'ha publicat un, el primer, el Quadern de Venècia. Els que l'han seguit ja són una altra cosa, ja que s'escriuen pensats per ser publicats i amb tota la consciència de gènere. Aquests dietaris permeten l'autor de ser agraït a la vida i els scriu sempre que elll vol. En el cas de la poesia, aquesta apareix només quan ella vol.
A la qüestió de per què els autors convidats havien escollit aquells fragments per ser llegits i no uns altres hi va respondre Susanna en gran part, ja que és evident que les primeres pàgines del primer diari de la Carlota serveixen a Gemma Lienas per a introduir l'univers d'aquest personatge de literatura juvenil, el qual pot parlar dels temes que preocupen els adolescents. Així, Àlex Susanna va explicar que els seus fragments, que parlen de Maillol, de Kafka, de Pavese i dels petons, va creure prou significatius del que ell creu que són els seus dietaris, els quals volen exposar el terreny de joc que és l'art, la literatura, la música, i com dialoguen entre ells i com conformen la vida. "La voluntat de sempre amb els dietaris", va indicar Susanna, "és trasmentre entusiasme, interès i passió, i tot plegat amb un punt de candidesa, que encara no ha perdut mai". "Per exemple sóc capaç", va afegir, "de valorar artísticament l'obra d'algú que m'ha fet la guitza". En canvi l'escriptura d'un poema és molt diferent ja que adquireix plena autonomia tot i sorgir d'un "accident de vida exterior", en paraules de Carles Riba.
Tot seguit Gemma Lienas va aclarir el perquè dels diversos colors en els diaris de la Carlota. Alguns són evidents, com el lila, que simbolitza el feminisme. Però per exemple el vermell és per la sexualitat -diari que va publicar conjuntament amb el personatge del Flanagan, d'Andreu Martín-, el groc vol indicar la precaució del semàfor en àmbar per referir-se al món de les drogues, i finalment el taronja, que tracta la immigració, és així perquè Neil Harbisson, artista visual que pateix acromatòpsia (veu el món en blanc i negre) i que amb l'ajuda d'un 'ull' electrònic és capaç de convertir la llum en notes musicals, veu totes les persones, siguin de la raça que siguin, de color taronja.
Finalment i abans de donar pas a les intervencions del públic, Joan-Josep Isern va treure el tema dels blogs i de les xarxes socials. Àlex Susanna es va mostrar força contrari al fenomen, tot assenyalant que en els blogs la gent opina o informa, hi escriu i no llegeix, però que no és el mateix escriure en un blog que escriure literatura. Segons Susanna, el que interessa és que hi hagi lectors i no pas que tothom sigui 'escriptor'. I derivat d'això va denunciar el deteriorament de la llengua emprada, i que si es perd el respecte per la llengua es perd el respecte per la persona. Gemma Lienas va coincidir amb el seu company de taula excepte en l'ús de les xarxes socials, que va afirmar fer servir i que li són de servei a l'hora d'informar-se sobre un determinat tema o d'estar en contacte amb els lectors.
Gemma Lienas, Joan-Josep Isern, Àlex Susanna i Rubén Pérez.
Fotos: Carme Esteve
Gemma Lienas i Massot (Barcelona, 1951) és escriptora. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, va exercir com a professora i editora abans de començar a escriure. La seva primera obra publicada és Cul de sac, una novel·la juvenil publicada el 1986. Des de 1985, Gemma Lienas ha escrit i publicat un gran nombre d'obres literàries destinades a adults, joves i infants. Un dels seus personatges més coneguts és la Carlota, protagonista d'alguns dels seus llibres com: El diari lila de la Carlota, El diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota. Destaquen també novel·les com: El final del Joc, Atrapada al mirall, Una nit, un somni o Bitllet d'anada i tornada, centrades cadascuna en un conflicte psicològic. D'altra banda, com a activa feminista, també ha escrit assaigs sobre diferents temes lligats al món de la dona, per exemple: Rebels, ni putes ni submises o Pornografia i vestits de núvia. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.
Àlex Susanna i Nadal (Barcelona, 1957) és escriptor, poeta i promotor cultural. Llicenciat en Filologia Catalana. Conegut sobretot com a poeta i dietarista, ha estat també fundador, director i editor del segell Columna, traductor (Valéry, Eliot, Molière, Aragon, Max Roqueta, etc.), crític, articulista (Avui, El Mundo, etc.) i professor universitari a la Universitat Rovira i Virgili. Actualment dirigeix l'àrea de cultura de la Fundació Caixa Catalunya, feina des de la qual programa, entre d'altres coses, les grans exposicions que es fan a la Pedrera. També codirigeix la col·lecció de novel·la El Cercle de Viena, a Viena Edicions. Anteriorment havia fundat (1984) i dirigit el Festival Internacional de Poesia de Barcelona i dirigit, també, el departament de cultura de l'Institut Ramon Llull.Ha guanyat, entre d'altres, els premis Carles Riba de poesia i Josep Pla de narrativa. Un altre tipus de reconeixement li ha arribat amb la traducció d'alguns dels seus llibres a nombrosos idiomes, com ara al castellà, al francès, al portuguès, a l'anglès, a l'italià, al croata, al grec, o a l'hebreu entre d'altres.
El crític Joan-Josep Isern va conduir l'acte, que va encetar amb una breu introducció sobre l'extensa obra dels autors convidats i tot seguit va donar pas a Rubén Pérez, qui va llegir les primeres pàgines d'El diari lila de la Carlota, de Gemma Lienas, i uns fragments del Quadern dels marges que tracten de l'escultor Arístides Maillol, el darrer dietari publicat per Àlex Susanna.
Joan-Josep Isern va iniciar la conversa preguntant als convidats què en pensaven de la definició de 'literatura del jo' del gènere dietarístic, si no era un terme limitatiu, ja que en altres gèneres el jo també hi és, explícit o més amagat, i en obres tant diferents com les de Lienas i Susanna, ja que la primera ha escrit dietaris ficticis escrits per personatges inventats i el segon el que definiríem com a dietaris convencionals. Gemma Lienas hi va coincidir tot assenyalant que tota literatura és del jo, ja sigui ficcional o no. De vegades en obres autobiogràfiques l'autor es despulla ínteriorment molt poc mentre que ho fa molt més en obres de ficció pura. De la seva banda, Àlex Susanna va afirmar que n'havia escrit, de dietaris convencionals, és a dir, aquells que s'escriuen només per a un mateix, i que d'aquests només n'ha publicat un, el primer, el Quadern de Venècia. Els que l'han seguit ja són una altra cosa, ja que s'escriuen pensats per ser publicats i amb tota la consciència de gènere. Aquests dietaris permeten l'autor de ser agraït a la vida i els scriu sempre que elll vol. En el cas de la poesia, aquesta apareix només quan ella vol.
A la qüestió de per què els autors convidats havien escollit aquells fragments per ser llegits i no uns altres hi va respondre Susanna en gran part, ja que és evident que les primeres pàgines del primer diari de la Carlota serveixen a Gemma Lienas per a introduir l'univers d'aquest personatge de literatura juvenil, el qual pot parlar dels temes que preocupen els adolescents. Així, Àlex Susanna va explicar que els seus fragments, que parlen de Maillol, de Kafka, de Pavese i dels petons, va creure prou significatius del que ell creu que són els seus dietaris, els quals volen exposar el terreny de joc que és l'art, la literatura, la música, i com dialoguen entre ells i com conformen la vida. "La voluntat de sempre amb els dietaris", va indicar Susanna, "és trasmentre entusiasme, interès i passió, i tot plegat amb un punt de candidesa, que encara no ha perdut mai". "Per exemple sóc capaç", va afegir, "de valorar artísticament l'obra d'algú que m'ha fet la guitza". En canvi l'escriptura d'un poema és molt diferent ja que adquireix plena autonomia tot i sorgir d'un "accident de vida exterior", en paraules de Carles Riba.
Tot seguit Gemma Lienas va aclarir el perquè dels diversos colors en els diaris de la Carlota. Alguns són evidents, com el lila, que simbolitza el feminisme. Però per exemple el vermell és per la sexualitat -diari que va publicar conjuntament amb el personatge del Flanagan, d'Andreu Martín-, el groc vol indicar la precaució del semàfor en àmbar per referir-se al món de les drogues, i finalment el taronja, que tracta la immigració, és així perquè Neil Harbisson, artista visual que pateix acromatòpsia (veu el món en blanc i negre) i que amb l'ajuda d'un 'ull' electrònic és capaç de convertir la llum en notes musicals, veu totes les persones, siguin de la raça que siguin, de color taronja.
Finalment i abans de donar pas a les intervencions del públic, Joan-Josep Isern va treure el tema dels blogs i de les xarxes socials. Àlex Susanna es va mostrar força contrari al fenomen, tot assenyalant que en els blogs la gent opina o informa, hi escriu i no llegeix, però que no és el mateix escriure en un blog que escriure literatura. Segons Susanna, el que interessa és que hi hagi lectors i no pas que tothom sigui 'escriptor'. I derivat d'això va denunciar el deteriorament de la llengua emprada, i que si es perd el respecte per la llengua es perd el respecte per la persona. Gemma Lienas va coincidir amb el seu company de taula excepte en l'ús de les xarxes socials, que va afirmar fer servir i que li són de servei a l'hora d'informar-se sobre un determinat tema o d'estar en contacte amb els lectors.
Gemma Lienas, Joan-Josep Isern, Àlex Susanna i Rubén Pérez.
Fotos: Carme Esteve
Gemma Lienas i Massot (Barcelona, 1951) és escriptora. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, va exercir com a professora i editora abans de començar a escriure. La seva primera obra publicada és Cul de sac, una novel·la juvenil publicada el 1986. Des de 1985, Gemma Lienas ha escrit i publicat un gran nombre d'obres literàries destinades a adults, joves i infants. Un dels seus personatges més coneguts és la Carlota, protagonista d'alguns dels seus llibres com: El diari lila de la Carlota, El diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota. Destaquen també novel·les com: El final del Joc, Atrapada al mirall, Una nit, un somni o Bitllet d'anada i tornada, centrades cadascuna en un conflicte psicològic. D'altra banda, com a activa feminista, també ha escrit assaigs sobre diferents temes lligats al món de la dona, per exemple: Rebels, ni putes ni submises o Pornografia i vestits de núvia. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.
Àlex Susanna i Nadal (Barcelona, 1957) és escriptor, poeta i promotor cultural. Llicenciat en Filologia Catalana. Conegut sobretot com a poeta i dietarista, ha estat també fundador, director i editor del segell Columna, traductor (Valéry, Eliot, Molière, Aragon, Max Roqueta, etc.), crític, articulista (Avui, El Mundo, etc.) i professor universitari a la Universitat Rovira i Virgili. Actualment dirigeix l'àrea de cultura de la Fundació Caixa Catalunya, feina des de la qual programa, entre d'altres coses, les grans exposicions que es fan a la Pedrera. També codirigeix la col·lecció de novel·la El Cercle de Viena, a Viena Edicions. Anteriorment havia fundat (1984) i dirigit el Festival Internacional de Poesia de Barcelona i dirigit, també, el departament de cultura de l'Institut Ramon Llull.Ha guanyat, entre d'altres, els premis Carles Riba de poesia i Josep Pla de narrativa. Un altre tipus de reconeixement li ha arribat amb la traducció d'alguns dels seus llibres a nombrosos idiomes, com ara al castellà, al francès, al portuguès, a l'anglès, a l'italià, al croata, al grec, o a l'hebreu entre d'altres.