Crònica del Tritextuals amb Daniel Busquets i Marc Romera
Ahir dimecres 6 d'abril l'AELC va organitzar una nova sessió del Tritextuals, un cicle que pretén dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents. En aquesta ocasió el tema va ser la fragilitat humana i la sordidesa en la literatura, sota la mirada de la poesia i la novel·la. Es va comptar amb la participació de Daniel Busquets i Marc Romera. Miquel Àngel Parent va fer una lectura de textos dels autors convidats i Sebastià Bennassar va presentar l'acte.
Sebastià Bennassar va introduir breument els autors convidats tot destacant, a part de les obres publicades, les diverses feines i tasques a què s'han dedicat tots dos al llarg de la seva vida. Tot seguit Miquel Àngel Parent va llegir uns quants poemes de Daniel Busquets, del seu recull La trama perfecta, i un capítol de la novel·la Mala vida de Marc Romera.
La distesa i improvisada conversa entre els dos autors, el moderador i -en la part final de l'acte- el públic assistent , va girar entorn de diverses qüestions com la foscor, el fracàs o l'abjecció. Així, Daniel Busquets la va encetar parlant de la foscor en la literatura en general i en la poesia en particular, assenyalant que la foscor dels seus poemes és buscada, ja que parlant d'aquesta també ho fa de la seva antítesi, la claror. Marc Romera va insistir en el tema indicant que la nit, la foscor, és el marc on es poden obrir moltes portes que estan tancades durant el dia per falsa moral o per hipocresia. De nit hom pot ser ell mateix, és com el carnaval, on un es posa una màscara i pot deixar sortir l'abjecció que porta a dins. Després, és clar, vénen les ressaques, producte del consum de substàncies o simplement de la baixada sobtada de l'eufòria nocturna. Perquè en el fons l'abjecció és el que portem a dins i no el que es fa. I l'art permet, va reblar Daniel Busquets, de submergir-se en la pròpia abjecció sense ofegar-se.
Sebastià Bennassar va continuar la conversa llegint el final d'un conte de Marc Romera inclòs a La intimitat, on posa en solfa l'endogàmia dels poetes, la seva ànsia de lloances, ja que pràcticament és l'únic a què poden aspirar; els lectors de poesiagairebé tots són poetes, els quals es lloen o es critiquen els uns als altres. Després va preguntar a Daniel Busquets sobre la brevetat dels seus poemes. Aquest va comentar que en poesia li interessa sobretot suggerir i no pas mostrar, donar un espai més ampli al lector perquè pugui interpretar i completar el poema.
Tot seguit el diàleg es va centrar en el tema del fracàs. Un fracàs que, com va indicar Marc Romera, és relatiu: en tot el que ha fet a la vida ha fracassat i, malgrat tot, no li ha anat malament. Va afegir aquesta idea a la de la seva generació, que s'ha trobat sense motius per lluitar, ja que va arribar tard a l'antifranquisme i va arribar tard a la transició. És la famosa Generació X (terme inventat per l'escriptor Douglas Coupland) que voldria ser abjecte, provocadora i remoure les consciències, però que viu un moment en què ningú no s'escandalitza per res. Busquets va afegir sobre la qüestió la idea que el fracàs és una part important del menú de l'existència, i que vol superar-ne la idea de negativitat, ja que si hi ha fracàs vol dir que hi ha moviment, dinamisme, vitalitat, que la vida segueix el seu curs i, per exemple, en altres cultures no occidentals el fracàs no existeix. I en el seu cas, que no ha publicat fins passats els 50 però que ha escrit tota la vida, no es considera fracassat. Abans de les nombroses intervencions del públic Marc Romera va finalitzar el diàleg assenyalant que el fracàs, en el fons, moltes vegades ve imposat des de fora, i que l'important és fer el camí que fas mentre arribes, o no, al teu objectiu.
Sebastià Bennassar, Marc Romera, Daniel Busquets i Miquel Àngel Parent.
Fotos: Carme Esteve.
Daniel Busquets i Corbera (Barcelona, 1953) és bibliotecari i treballa a la Biblioteca de Catalunya des del 1992. Anteriorment ha exercit d’administratiu, agent comercial, professor d’idiomes, traductor tècnic, documentalista i d'altres professions. És autor del poemari La trama perfecta (LaBreu, 2008).
Marc Romera (Barcelona, 1966) és poeta i narrador. Ha publicat els llibres de poemes Genolls de fum (1988), Disfresses (1990), La mandra (1994), La mel (2002), La pau del cranc (2002) i L'aigua (2009). En narrativa, Mala vida (2002), Amanida d'animals (2004) i La intimitat (2008).
L'acte es va celebrar a les 19.30 hores, al Xalar Cafè de l'Espai Mallorca (Carme, 55, Barcelona).
Sebastià Bennassar va introduir breument els autors convidats tot destacant, a part de les obres publicades, les diverses feines i tasques a què s'han dedicat tots dos al llarg de la seva vida. Tot seguit Miquel Àngel Parent va llegir uns quants poemes de Daniel Busquets, del seu recull La trama perfecta, i un capítol de la novel·la Mala vida de Marc Romera.
La distesa i improvisada conversa entre els dos autors, el moderador i -en la part final de l'acte- el públic assistent , va girar entorn de diverses qüestions com la foscor, el fracàs o l'abjecció. Així, Daniel Busquets la va encetar parlant de la foscor en la literatura en general i en la poesia en particular, assenyalant que la foscor dels seus poemes és buscada, ja que parlant d'aquesta també ho fa de la seva antítesi, la claror. Marc Romera va insistir en el tema indicant que la nit, la foscor, és el marc on es poden obrir moltes portes que estan tancades durant el dia per falsa moral o per hipocresia. De nit hom pot ser ell mateix, és com el carnaval, on un es posa una màscara i pot deixar sortir l'abjecció que porta a dins. Després, és clar, vénen les ressaques, producte del consum de substàncies o simplement de la baixada sobtada de l'eufòria nocturna. Perquè en el fons l'abjecció és el que portem a dins i no el que es fa. I l'art permet, va reblar Daniel Busquets, de submergir-se en la pròpia abjecció sense ofegar-se.
Sebastià Bennassar va continuar la conversa llegint el final d'un conte de Marc Romera inclòs a La intimitat, on posa en solfa l'endogàmia dels poetes, la seva ànsia de lloances, ja que pràcticament és l'únic a què poden aspirar; els lectors de poesiagairebé tots són poetes, els quals es lloen o es critiquen els uns als altres. Després va preguntar a Daniel Busquets sobre la brevetat dels seus poemes. Aquest va comentar que en poesia li interessa sobretot suggerir i no pas mostrar, donar un espai més ampli al lector perquè pugui interpretar i completar el poema.
Tot seguit el diàleg es va centrar en el tema del fracàs. Un fracàs que, com va indicar Marc Romera, és relatiu: en tot el que ha fet a la vida ha fracassat i, malgrat tot, no li ha anat malament. Va afegir aquesta idea a la de la seva generació, que s'ha trobat sense motius per lluitar, ja que va arribar tard a l'antifranquisme i va arribar tard a la transició. És la famosa Generació X (terme inventat per l'escriptor Douglas Coupland) que voldria ser abjecte, provocadora i remoure les consciències, però que viu un moment en què ningú no s'escandalitza per res. Busquets va afegir sobre la qüestió la idea que el fracàs és una part important del menú de l'existència, i que vol superar-ne la idea de negativitat, ja que si hi ha fracàs vol dir que hi ha moviment, dinamisme, vitalitat, que la vida segueix el seu curs i, per exemple, en altres cultures no occidentals el fracàs no existeix. I en el seu cas, que no ha publicat fins passats els 50 però que ha escrit tota la vida, no es considera fracassat. Abans de les nombroses intervencions del públic Marc Romera va finalitzar el diàleg assenyalant que el fracàs, en el fons, moltes vegades ve imposat des de fora, i que l'important és fer el camí que fas mentre arribes, o no, al teu objectiu.
Sebastià Bennassar, Marc Romera, Daniel Busquets i Miquel Àngel Parent.
Fotos: Carme Esteve.
Daniel Busquets i Corbera (Barcelona, 1953) és bibliotecari i treballa a la Biblioteca de Catalunya des del 1992. Anteriorment ha exercit d’administratiu, agent comercial, professor d’idiomes, traductor tècnic, documentalista i d'altres professions. És autor del poemari La trama perfecta (LaBreu, 2008).
Marc Romera (Barcelona, 1966) és poeta i narrador. Ha publicat els llibres de poemes Genolls de fum (1988), Disfresses (1990), La mandra (1994), La mel (2002), La pau del cranc (2002) i L'aigua (2009). En narrativa, Mala vida (2002), Amanida d'animals (2004) i La intimitat (2008).
L'acte es va celebrar a les 19.30 hores, al Xalar Cafè de l'Espai Mallorca (Carme, 55, Barcelona).