Crònica de l'Escriptors al terrat amb Josep Enric Gonga i Manuel Molins
Amb una assistència molt nombrosa de públic, el dijous 25 de novembre va celebrar-se, com ja és habitual, l´encontre d'Escriptors al terrat a l'Octubre Centre de Cultura Contemporàniade València. Els escriptors convidats provenien aquesta vegada del món del teatre: Josep Enric Gonga, i Manuel Molins.
En primer lloc va prendre la paraula Josep Enric Gonga. Gonga és un autor que porta trenta-sis anys fent teatre, i des d'un principi apareix lligat al grup “Pluja Teatre”. Com va dir, no es considera un dramaturg a l'ús, perquè la seua obra sempre està destinada per a ser representada a dalt de l´escenari, perquè totes les seues creacions són escrites per al grup del qual forma part. Així, va fer un breu repàs per la història de Pluja Teatre, i va explicar-nos la seua evolució: des d´un producte destinat exclusivament a un públic adult a poc a poc va passar a fixar la seua mirada cap un públic infantil, i així, els seus espectacles alternen actualment aquests dos destinataris. També, va parlar-nos d´allò que ell va catalogar com “activitats parateatrals”, referides sobretot al món de les festes, com per exemple els moros i cristians o les falles (en especial a una representació del Tirant lo Blanc que va fer-se en les comissions falleres de Gandia). Tot i això, a una pregunta d´un assistent va respondre que no escriu pensant en el públic sino que escriu –ell i altres membres del grup- allò que els interessa en cada moment, sense pretendre en conseqüència abaixar el nivell literari de les obres.
Pel que fa a Manuel Molins d´entrada va fer una miqueta d´història en referir-se a l'Assemblea de Teatre fundada pel Grup 49, i tot seguit va passar a explicar-nos la seua concepció del teatre. Molins va en contra de la idea que el text teatral ha de ser necessàriament per a ser representat. En aquest sentit, va referir-se al fet que en l´actualitat interessa més l´espectacle que el text en si mateix: ara el text és un servidor de l´espectacle, i poc més, i ell pensa exactament el contrari. Perquè el text teatral demana un lector actiu, analític, un lector que crega en la literatura. El text, doncs, pot conduir a un espectacle, però també pot no conduir-hi, no és imprescindible. La tasca d´un dramaturg és crear noves estructures. El teatre és passió, va dir-nos amb èmfasi, cal reinventar el teatre en cada text, i sobretot treballar el món personal. Per acabar, va recordar la situació del teatre al País Valencià, que va resumir-lo amb claredat: res de res. I va coincidir en Josep Enric Gonga en què l´autor ha d´apostar fort, ha de conrear els registres elevats. Perquè abaixar el nivell, perquè el públic entenga allò que veu no crea públic, ans al contrari.
Josep Enric Gonga (Gandia, 1950) és actor, membre del grup Pluja Teatre, del qual n'és soci cooperativista. És autor de narracions curtes, teatre, assaig i novel·les. De la seva banda, Manuel Molins i Casaña (Alfara del Patriarca, 1946), és professor i dramaturg. Ha obtingut diversos premis literaris (el 2004 per quarta vegada el XIII Premi dels Escriptors Valencians per l'obra Elisa) i ha col·laborat amb estaments oficials per al suport del Teatre.
En primer lloc va prendre la paraula Josep Enric Gonga. Gonga és un autor que porta trenta-sis anys fent teatre, i des d'un principi apareix lligat al grup “Pluja Teatre”. Com va dir, no es considera un dramaturg a l'ús, perquè la seua obra sempre està destinada per a ser representada a dalt de l´escenari, perquè totes les seues creacions són escrites per al grup del qual forma part. Així, va fer un breu repàs per la història de Pluja Teatre, i va explicar-nos la seua evolució: des d´un producte destinat exclusivament a un públic adult a poc a poc va passar a fixar la seua mirada cap un públic infantil, i així, els seus espectacles alternen actualment aquests dos destinataris. També, va parlar-nos d´allò que ell va catalogar com “activitats parateatrals”, referides sobretot al món de les festes, com per exemple els moros i cristians o les falles (en especial a una representació del Tirant lo Blanc que va fer-se en les comissions falleres de Gandia). Tot i això, a una pregunta d´un assistent va respondre que no escriu pensant en el públic sino que escriu –ell i altres membres del grup- allò que els interessa en cada moment, sense pretendre en conseqüència abaixar el nivell literari de les obres.
Pel que fa a Manuel Molins d´entrada va fer una miqueta d´història en referir-se a l'Assemblea de Teatre fundada pel Grup 49, i tot seguit va passar a explicar-nos la seua concepció del teatre. Molins va en contra de la idea que el text teatral ha de ser necessàriament per a ser representat. En aquest sentit, va referir-se al fet que en l´actualitat interessa més l´espectacle que el text en si mateix: ara el text és un servidor de l´espectacle, i poc més, i ell pensa exactament el contrari. Perquè el text teatral demana un lector actiu, analític, un lector que crega en la literatura. El text, doncs, pot conduir a un espectacle, però també pot no conduir-hi, no és imprescindible. La tasca d´un dramaturg és crear noves estructures. El teatre és passió, va dir-nos amb èmfasi, cal reinventar el teatre en cada text, i sobretot treballar el món personal. Per acabar, va recordar la situació del teatre al País Valencià, que va resumir-lo amb claredat: res de res. I va coincidir en Josep Enric Gonga en què l´autor ha d´apostar fort, ha de conrear els registres elevats. Perquè abaixar el nivell, perquè el públic entenga allò que veu no crea públic, ans al contrari.
Josep Enric Gonga (Gandia, 1950) és actor, membre del grup Pluja Teatre, del qual n'és soci cooperativista. És autor de narracions curtes, teatre, assaig i novel·les. De la seva banda, Manuel Molins i Casaña (Alfara del Patriarca, 1946), és professor i dramaturg. Ha obtingut diversos premis literaris (el 2004 per quarta vegada el XIII Premi dels Escriptors Valencians per l'obra Elisa) i ha col·laborat amb estaments oficials per al suport del Teatre.