Crònica de la trobada sobre traducció amb Núria Busquet

Crònica de Laia Malo

El passat dijous 13 de maig, la Llibreria Lluna de Palma va acollir la tercera sessió del cicle Camaleons d'enguany, i ens va fer l'honor de viatjar fins a nosaltres la Núria Busquet Molist.

Escriptora amb un llibre de poemes (Arca mínima, Edicions Tremendes 2016), i dues novel·les publicades: Partícules (Lleonard Muntaner, 2017. Premi Pare Colom) i Zona Zero (LaBreu Edicions, 2019. Finalista premi Òmnium i premi Llibreter), Busquet va néixer a Cardedeu (1974) i és Llicenciada en Traducció i Interpretació (UAB, 1996) i Màster en Estudis de la Diferència Sexual (UB, 2006). Es dedica a la traducció literària i la transcreació i, com a activista cultural, organitza el Festival de Poesia de Cardedeu PAM!, dinamitza la tertúlia poètica de la biblioteca de Cardedeu; i és sòcia de l'APTIC, de l'AELC i del PEN Català. En traducció, Busquet ha treballat sobretot amb teatre i poesia. Ha traduït les peces dramatúrgiques Jerusalem, de Jezz Butterworth; Quatre minuts, dotze segons, de James Fritz; Verí, de Lot Vekemans; i Forat de conill, de David Lindsay-Abaire. Però, com que la pica s'omple de mica en mica, Roma no es va construir en un dia i les sessions del Camaleons duren una horeta com a màxim, la vam convidar perquè ens parlés de les seves traduccions de poesia de l'anglès al català i de la seva relació amb els autors que, fins ara, ha triat de traduir.

Busquet ha traduït poemes per a l’antologia Com elles (Lleonard Muntaner, 2017) i diversos Quaderns de Versàlia, concretament els dedicats a W. A. Auden, Paul Éluard, Leopold Sédar Senghor i Cecília de Meireles. I els llibres de versos Nit fidel i virtuosa, de Louise Glück (Edicions del Buc, 2017); Corb, de Ted Hughes (Lleonard Muntaner, 2018); El Colós, de Sylvia Plath (Eumo Editorial i Cafè Central, 2019, mereixedor del Premi Jordi Domènech de Traducció de poesia); i Política de poder, de Margaret Atwood (Lleonard Muntaner, 2019).

Tots aquests llibres destaquen pel fet que, malgrat ser obres imprescindibles en els cànons de la literatura nord-americana (des de fa més o menys temps), no havien despertat gaire interès entre els traductors catalans.
Tal volta el cas que explica més bé aquesta mena de «teoria» és el de Louise Glück, poeta novaiorquesa que el 1993 rebé el Pulitzer de poesia, el 2003 fou premiada per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i el 2020 va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. Amb poc més d'una dotzena de llibres publicats, només la meitat havien estat traduïts al castellà, i cap al català. Busquet va explicar-nos que s'havia comprat l'original «perquè la coberta i l'edició, en general» li van cridar l'atenció i com, de seguida, va quedar corpresa pels versos de Glück: personals i amb una llengua polida fins a l'extrem. Durant el procés de traducció, van intercanviar correus electrònics amb dubtes que Glück va respondre amb amabilitat i precisió. La Núria ens va explicar que també ha estat l'autora qui ha indicat el següent llibre que voldria que es publiqués en català, i va destacar el fet que Glück dirigeix i supervisa l'expansió de la seva obra de manera molt decidida i endreçada. Comentàrem, igualment, la importància que petites editorials (com és el cas d'Edicions del Buc) confiïn en el criteri dels traductors, a l'hora de bastir el seu catàleg.

Busquet també ha estat la primera a reivindicar un llibre importantíssim per la història de la literatura universal com ho és el Corb, de Ted Hughes (un autor que és dels pocs homes artistes notòriament eclipsats per l’obra i la figura de la seva companya). Aquest Corb encara no s'havia dit mai tot sencer en català, i la traductora ho va atribuir al fet que el llibre és fosc i volgudament desagradable, la qual cosa implica una sèrie de complexitats a l'hora de passar-lo a una altra llengua —com les cacofonies, per exemple.

Ens hi hauríem passat el vespre sencer, sentint parlar Busquet del tàndem format per Ted Hughes i Sylvia Plath. La seva traductora lamentà que s'hagi investigat i escrit més sobre la relació personal entre els dos autors, que no pas sobre la seva relació literària. Montserrat Abelló, la nostra gran traductora de Plath, no va seleccionar els versos d'El Colós, perquè és una obra anterior a les que es consideren principals en la producció de la poeta. La traducció de Busquet, que va guanyar el Xè Premi Jordi Domènech, reivindica uns versos «més joves, però igualment dignes» d'una autora que, diu la Núria, tampoc no va poder-nos deixar tanta quantitat d'obra com perquè els ignorem.

En definitiva, Busquet ens va explicar que, quan es planteja de traduir una obra nova, tendeix a insistir en llibres concrets que no han estat especialment populars. A la poesia (i poètica) de Margaret Atwood, Política de poder, hi va arribar, però, a través de l'editora Maria Muntaner, que no va dubtar d'encarregar-li'n la traducció a ella, havent llegit el llibre. Així, es palesa la importància de l'intercanvi d'idees entre editors i traductors, i de la confiança mútua.
Busquet té en marxa diverses traduccions i llibres propis que podrem llegir a partir de la tardor d'enguany.

La propera sessió del cicle Camaleons comptarà amb Miquel Àngel Llauger, per parlar de les traduccions per als lectors joves.