Com lleons llançant-se als lleons. Dia Internacional de la Traducció a Palma

Avui som dia 30 de setembre del 2015 i, un altre cop, celebrem el DIT, el Dia Internacional de la Traducció, amb una trobada de traductors literaris; i aquesta vegada en una llibreria amb el nom d'un dels primers que, des de Mallorca, van honrar la professió: Ramon Llull, traductor de les seves pròpies obres a l'àrab i al llatí.

Ens és molt útil aquesta figura, avui que gairebé fa 700 anys que va passar per la Terra, perquè la seva tasca representa un paradigma de la importància de la traducció en la història de la literatura i, més encara, de la nostra literatura ̶ la catalana, que continua havent d'anar amb rodetes a la bicicleta pel fet de ser la literatura d'una llengua minoritzada i víctima constant del bullying (l'assetjament “escolar”).

Ramon Llull, pel fet de traduir i, per tant, de poder llegir diverses llengües i conèixer-ne els significants, va vessar amb naturalitat el pensament propi que reflectien els seus escrits a diverses literatures i ciències estrangeres, i va dotar-les al mateix temps de nous significats. Perquè les traduccions serveixen, entre moltes d'altres coses, per a enfrontar el llenguatge propi a veritats (o diferents) i forçar-lo (o moure'l) envers possibilitats inexplorades.

Ho deia Walter Benjamin al seu assaig The task of the translator, del 1923, amb motiu d'una traducció de Baudelaire: “Fins i tot la millor traducció està destinada a esdevenir part del creixement de la seva pròpia llengua”. I és que, als traductors i a les traductores de literatura, se'ns encomana una gesta no gens fàcil ̶ que tanmateix emprenem amb una intrepidesa i una exultació quixotesques: convertir les grans obres de la literatura d'altres llengües en grans obres de la literatura en català. I, a més a més, sovint fer-ho gairebé mancats de recursos perquè, malgrat que a hores d'ara sigui molt més fàcil d'obtenir ajuda documental i lingüística, seguim patint per les traves de la precarietat econòmica i del petitíssim reconeixement per part del món editorial, de la crítica i sovint dels lectors. A més d'allò que ve al darrere: les guerres entre traductors... Però d'això no en parlarem, avui, en el nostre únic dia de festa!

Amb tot, cal recordar que aquesta diada se celebra per commemorar la figura de Sant Jeroni, patró dels traductors i primer traductor de la Bíblia del grec i l'hebreu al llatí. Diu la llegenda que un bon dia un lleó va entrar de sobte al monestir on ell feia feina, a Betlem. Cames ajudeu-me, tots els monjos van sortir esperitats de l'edifici, però no pas Sant Jeroni: ell s'apropà al lleó, se'l mirà de fit a fit i s'adonà que bramava perquè tenia una espina clavada a la pota i, amb cura, va arrabassar-la-hi. L'home i la bèstia esdevingueren des d'aquell moment companys inseparables. Heus aquí el traductor, aquell que analitza la situació (el text original) amb imparcialitat, com si ho hagués desaprès tot (com si desconegués el perill), actua amb lleialtat (tradueix, resol i ajuda) i aconsegueix d'incorporar “la diferència” a la seva realitat (el text d'arribada, i el nou animal de companyia). Us convido, finalment, a cercar entre les imatges de Google alguns dels quadres que retraten el nostre patró, car de ben segur que, els del gremi, us reconeixereu en les celles arronsades damunt l'escriptori, el gest de desesper a la fesomia, la “bata” i tal vegada, també, en el lleó.

Laia Martinez i Lopez, vocal de l'AELC per Mallorca,
a Pere Garau, 30 de setembre del 2015.

A continuació, mitja dotzena de traductors, alguns dels quals coneixem més com a autors i autores, ens llegiran fragments de prosa o poemes que han traduït o estan traduint, i ens n'explicaran algunes curiositats. Ho va dir Carner: “Traduir una obra és la millor manera de llegir-la; és amar-hi i pensar-hi, servir-la i dominar-la”, i és doncs (hi afegeixo), un exercici d'escriptura extraordinari. Per això vull agrair a Lluís Servera no solament la seva col·laboració en l'organització d'aquesta vetllada, sinó encara més la seva tasca en l'edició de la revista Superna, una plataforma que permet de publicar ̶ i, per tant, traslladar finalment ̶ petites traduccions vessades al català, la nostra llengua.

Hi participen:

M. Rosa LLABRÉS escenifica, amb la col·laboració d'Assumpció Ferrer, fragments de les seves traduccions d'Andròmaca i Hipòlit. EURÍPIDES. Tragèdies (vol. III). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2015. Col. Escriptors grecs.

Miquel Àngel LLAUGER llegeix una tria de textos de diversos autors anglosaxons: EMERSON, R.W. dins Llibertat! 50 poemes de revolta. Barcelona: Ara Llibres, 2015. / SASSOON, Siegfried: Tres poemes. Revista Superna. Palma, 2014, núm. 6, tardor-hivern. / ELIOTT, T.S., dins El mussol i el mixet. Palma: Editorial Documenta Balear, 2013.

Benet NADAL presenta les primeres versions de la seva traducció d'Ariel, de Sylvia Plath.

M. Antònia PERELLÓ llegeix la seva versió de tres proses de L'Spleen de París, de Baudelaire.

Gabriel de la S.T. SAMPOL ens enceta la lectura de ZWEIG, Stefan. Amerigo. Barcelona: Edicions del 1984, 2015.

Lluís SERVERA recita poemes d'una antologia pendent de publicació de l'italià Giuseppe Conte.