Carme Riera rep el Vè Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana
El concedeix l’AELC a la trajectòria d’un escriptor en català
L’escriptora Carme Riera ha rebut aquest migdia el Premi Jaume Fuster 2005 dels escriptors en llengua catalana, que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per la seva trajectòria, en el marc d’un acte realitzat a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès. El Jaume Fuster que atorga l’AELC per votació popular del seu miler de membres es dóna a un/a escriptor/a de reconegut prestigi pel conjunt de la seva obra en qualsevol gènere en llengua catalana. Els quatre anteriors guanyadors han estat Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).
Carme Riera s’ha mostrat molt agraïda per la concessió del premi, “especialment per dos motius: d’una banda, perquè el donen els escriptors en llengua catalana i, de l’altra, per portar el nom d’un gran amic com va ser el Jaume Fuster”. Lluïsa Julià, secretària general de l’AELC, ha entregat a Riera una ploma i un diploma en reconeixement del premi i ha donat fe dels premis que l’AELC ha concedit enguany.
Durant la seva intervenció, l’escriptora mallorquina ha confessat que actualment treballa en una nova novel·la “que no està gaire avançada”, a la qual s’hi dedicarà un cop finalitzin les commemoracions del IV Centenari d’El Quixot. Riera és comissària de l’exposició El Quixot i Barcelona (Museu d’Història de la Ciutat) i, com a especialista en l’obra cervantina, participa en aquests mesos en nombrosos congressos i conferències.
Carme Riera ha ressaltat que el català continuarà com la seva llengüa de creació literària, en la qual ha desenvolupat la seva obra narrativa. L’escriptora guardonada ha indicat que “el repte de la literatura catalana se situa en fer-se un lloc entre les literatures europees”, un fet que ha qualificat com una empresa d’enorme dificultat. En aquesta línia ha apuntat que la literatura catalana ha d’aprofitar les possibilitats que li ofereix la seva convicència amb la literatura castellana i ha lamentat, en aquesta línia, que, a diferència d’altres països europeus, a la resta de l’Estat espanyol el nombre de càtedres universitàries en català sigui testimonial.
L’escriptora Neus Aguado s’ha encarregat de glossar la rica i premiada trajectòria de Carme Riera. A l’acte també hi han assistit dos dels seus editors actuals: Joaquim Palau (Destino) i Isidor Cònsol (Proa), que també han coincidit a destacar el conjunt de l’obra de Riera.
Carme Riera (Palma, 1948), Creu de Sant Jordi l’any 2000, és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària a l’UAB. Autora d'una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la (1980) per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull (1989) per Joc de miralls; el Josep Pla (1994) per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d´Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa, i el Sant Jordi (2003) per La meitat de l’ànima. Especialista en El Quixot i l’obra de Cervantes, enguany ha comissariat l’exposició El Quixot i Barcelona (Museu d’Història de la Ciutat) i ha participat en nombrosos congressos i conferències.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’anglès, l’italià, el portuguès, el rus, l’eslovac, el neerlandès, el grec, l’hebreu i el romanès.
L’escriptora Carme Riera ha rebut aquest migdia el Premi Jaume Fuster 2005 dels escriptors en llengua catalana, que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per la seva trajectòria, en el marc d’un acte realitzat a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès. El Jaume Fuster que atorga l’AELC per votació popular del seu miler de membres es dóna a un/a escriptor/a de reconegut prestigi pel conjunt de la seva obra en qualsevol gènere en llengua catalana. Els quatre anteriors guanyadors han estat Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).
Carme Riera s’ha mostrat molt agraïda per la concessió del premi, “especialment per dos motius: d’una banda, perquè el donen els escriptors en llengua catalana i, de l’altra, per portar el nom d’un gran amic com va ser el Jaume Fuster”. Lluïsa Julià, secretària general de l’AELC, ha entregat a Riera una ploma i un diploma en reconeixement del premi i ha donat fe dels premis que l’AELC ha concedit enguany.
Durant la seva intervenció, l’escriptora mallorquina ha confessat que actualment treballa en una nova novel·la “que no està gaire avançada”, a la qual s’hi dedicarà un cop finalitzin les commemoracions del IV Centenari d’El Quixot. Riera és comissària de l’exposició El Quixot i Barcelona (Museu d’Història de la Ciutat) i, com a especialista en l’obra cervantina, participa en aquests mesos en nombrosos congressos i conferències.
Carme Riera ha ressaltat que el català continuarà com la seva llengüa de creació literària, en la qual ha desenvolupat la seva obra narrativa. L’escriptora guardonada ha indicat que “el repte de la literatura catalana se situa en fer-se un lloc entre les literatures europees”, un fet que ha qualificat com una empresa d’enorme dificultat. En aquesta línia ha apuntat que la literatura catalana ha d’aprofitar les possibilitats que li ofereix la seva convicència amb la literatura castellana i ha lamentat, en aquesta línia, que, a diferència d’altres països europeus, a la resta de l’Estat espanyol el nombre de càtedres universitàries en català sigui testimonial.
L’escriptora Neus Aguado s’ha encarregat de glossar la rica i premiada trajectòria de Carme Riera. A l’acte també hi han assistit dos dels seus editors actuals: Joaquim Palau (Destino) i Isidor Cònsol (Proa), que també han coincidit a destacar el conjunt de l’obra de Riera.
Carme Riera (Palma, 1948), Creu de Sant Jordi l’any 2000, és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària a l’UAB. Autora d'una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la (1980) per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull (1989) per Joc de miralls; el Josep Pla (1994) per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d´Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa, i el Sant Jordi (2003) per La meitat de l’ànima. Especialista en El Quixot i l’obra de Cervantes, enguany ha comissariat l’exposició El Quixot i Barcelona (Museu d’Història de la Ciutat) i ha participat en nombrosos congressos i conferències.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’anglès, l’italià, el portuguès, el rus, l’eslovac, el neerlandès, el grec, l’hebreu i el romanès.