Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir amb Nora Albert

El passat dijous dia 5 d'octubre, a la Llibreria Drac Màgic de Palma, se celebrà la tercera sessió del cicle Camaleons de l'AELC, reprès aquest 2017 després que es creés el 2009 i patís sis anys d'aturada per manca de suports. Aquesta sessió de tardor, titulada "Traduir com a acte d'amor", ha comptat amb la participació de la traductora, escriptora i acadèmica Nora Albert. La idea fonamental de la trobada rau en l'intercanvi d'experiències pel que fa a la traducció i lectura de poesia original en altres llengües.

Nora Albert és traductora, escriptora i catedràtica en llengua i literatura catalanes. En poesia ha traduït altres obres d'Alda Merini no publicades, i llibres de poemes de Maria Grazia Calandrone i Amelia Rosselli (en curs); ha traduït novel·les d'Àgatha Christie entre d'altres, així com nombrosos assajos i llibres d'art, de l'anglès i del francès. Com a poeta ha guanyat diversos premis literaris, com el premi Lambda (Mots i brases, 2004), el Premi Ciutat de Terrasa 2005, el premi Baladre que concedeix l’Institut d’Estudis Eivissencs (Tentacles de cel, 2007), el premi Vall de Sóller (Punta Galera, 2014), el Vila de Benissa (Fràgils Naufragis, 2015) i el II Premi Ciutat d’Eivissa 2014 per Lletra menuda. En qualitat d'investigadora, ha estudiat l'obra de Caterina Albert en profunditat i en aquest sentit ha publicat diversos escrits i assajos en publicacions de prestigi.

Alda Merini fou una gran poeta, escriptora i pensadora italiana del nostre segle. Nascuda el 1931 a Milà, va passar quasi tant de temps als carrers del seu barri de Navigli com en diversos hospitals psiquiàtrics. La seva obra és vastíssima i abarca des de poemaris fins a escrits en prosa, passant per reculls d'aforismes. Va ser guardonada amb els premis més importants de la literatura italiana i candidata al Nobel de Literatura en diverses ocasions, lloada per Passolini, Salvatore Quasimodo i Dario Fo entre molts d'altres. La Terra Santa (1984), la primera traducció de l'autora que es publica en català, és el seu llibre més aplaudit i relata els sentiments viscuts al manicomi. Ha estat possible gràcies a l'editorial Arrela, de Menorca, i a la seva escrupolosa manera de publicar.

    A continuació us transcrivim les notes preses durant la conversa entre Nora Albert i Laia Martinez, molt en resum.

LM - Dissabte passat al DIT, Joan A. Cerrato, traductor d'Anaïs Nin i Dickinson entre d'altres, va afirmar que "traduir poesia és impossible". Però, "Traduir és un acte d'amor", et va ventar la Merini quan l'entrevistares poc abans que es morís i li preguntares l'opinió sobre el conegut adagi "traduttore, traditore". Expliques al pròleg que amb aquesta afirmació "veritable", en paraules teves, la poeta et va regalar una valuosa lliçó. Per què vares començar a traduir la Merini? Podem traduir només autors i obres que ens agraden, en poesia?

NA - La Merini escrivia per amor i per amor a la poesia, li era innata en el sentit que no ho feia per prestigi ni com a exercici d'estil. Els poemes eren allò que ella, una inadaptada social, amiga dels marginats i les perifèries, podia oferir sense esforç en qualsevol acte de comunicació i relació amb els altres. Quan vaig tenir el privilegi de conèixer-la, l'havia llegit moltíssim i n'havia compilat molt material, però encara no m'havia decidit a traduir-la. Després d'aquella conversa, cap al 2004, vaig aplegar tot el meu valor i el vaig abocar en la traducció dels seus versos. Pel que fa a la darrera pregunta, em sembla imprescindible traduir algú o un llibre que ens interessi especialment, pel fet que traduir és una feina titànica.

LM - Per realitzar aquesta traducció vares sol·licitar una residència a Roma, a la Casa delle Traduzioni. Quina mena d'accions trobes importants, en aquest sentit, a l'hora de fer una traducció: els moviments geogràfics, la relació amb altres autors de l'època, la lectura de biografia de l'autor...?

NA - Després d'anys de feina a casa (a Eivissa), vaig veure molt clar que per embastar les traduccions havia de viatjar al lloc dels fets. Em calia passejar pels carrers on la Merini intercanviava poemes per cigarrets o alcohol, necessitava sentir les olors que ella devia haver sentit, veure el portal de casa seva... I gràcies a la beca de la Casa delle Traduzioni de Roma el procés va ser més fàcil. A la Casa delle Traduzioni vaig fer més recerca i vaig acabar de polir la traducció. Malgrat que avui dia disposem de totes les eines necessàries a la xarxa, la poesia engloba una part essencial de sentiments i sensacions que, in situ, són més endevinables. També em va ser útil llegir diverses biografies d'estudiosos diferents i, en aquest sentit, cal agrair la tasca de la seva curadora, Maria Corti, que ha investigat a fons en la seva vida i la ingent obra de la Merini.

LM - Quan vaig arribar a primer de Traducció a la UAB, ens van entregar un llistat amb els 5 primers llibres de referència, manuals, que ens havíem de llegir. Un d'ells era la Bíblia. I en el cas de La Terra Santa, es fa evident aquesta obligació de conèixer-la. Quins proposaries com als altres quatre, segons la teva experiència en traducció? I per traduir la Merini en concret?

NA - El que dius té molt de sentit. A mi em sembla que per traduir cal haver llegit molt en general, els grans clàssics. Cal tenir molt present tota l'obra de Shakespeare, per les referències; en aquest sentit, també, els mites greco-romans; ens ajudarà molt haver llegit en profunditat la Dickinson, perquè és capaç de dir moltes coses diferents emprant molt poques paraules i d'evocar grans sentiments a través de construccions aparentment simples; i també, per traduir la Merini i qualsevol, cal llegir Víctor Català, la qual ens va regalar, a més de la seva enorme obra, un gruix de possibilitats lingüístiques i lèxiques, un recull de veus del català immensament ric i necessari per a traslladar la poesia de qualsevol banda a la nostra llengua. Per traduir la Merini, sobretot, el que em va anar bé fou llegir els seus diaris, les correspondències, etc. per a fer-me una idea de com es vivia dins del manicomi, quines eren les circumstàncies en les quals una dona que no estava malalta de gravetat havia de conviure amb persones amb malalties mentals severes i, enmig d'aquesta circumstància i dels electroxocs i altres vexacions, escriure poemes.

Nora Albert i Laia Martinez. (fotografia de Pau Vadell)

LM - Alda Merini va estudiar piano de jove. Creus que això va influir d'alguna manera en la seva manera d'escriure? Com t'ha afectat durant la traducció, aquesta presència tan essencial/important de ritme i melodia?

NA - Sens dubte la Merini tenia, té, una música interna molt ràpidament identificable i molt pròpia. Copsar el ritme i la melodia dels seus poemes a mi em va ajudar a traduir-la, a traslladar-la al català. Alda Merini va crear els seus darrers poemes dictant-los, és a dir, que emergien directament de l'oralitat perquè els tenia interioritzats. Això fa que es llegeixin com una mena de conversa o discurs, que sonin molt naturals però alhora més punyents i directes que els poemes artificiosos d'algun altre tipus d'escriptors. Com a gran amant de la música, a mi tot això em va facilitar en certa manera les coses, perquè resultava més intuïtiu de captar l'essència del to de cada poema.

LM - Per acabar, i tornant a la primera qüestió: sabem que traduir poesia no té res a veure amb traduir altres tipus de textos, ni tan sols narrativa. Creus que només poden traduir poesia amb èxit els traductors poetes?

NA - La traducció de poesia no és cap ciència exacta. També crec que cal arribar al moll del text que volem traduir, llegir- lo en profunditat per saber què volia transmetre (tot i que sabem que la poesia és connotativa i, per tant oberta, ambigua. Fins i tot quan demanes a un poeta la significació exacta no te la pot donar).

[Text: Laia Martinez]