Antònia Vicens, XIX Premi Jaume Fuster

El col·lectiu d'escriptors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha reconegut amb els seus vots la qualitat de l'obra, la importància de la trajectòria i el compromís de l'autora.

El lliurament del premi ha tingut lloc aquest matí a la seu de l'AELC a Barcelona. Hi han intervingut Bel Olid, que ha lliurat un diploma i una ploma commemoratives a l'escriptora Antònia Vicens i l'autor Sebastià Portell, que ha dedicat una glossa a la premiada.

Bel Olid ha destacat durant el lliurament del premi que per l'Associació el Premi Jaume Fuster és un goig, perquè el donen els companys d'ofici i en aquest cas també perquè Antònia Vicens sempre ha estat molt vinculada a l'Associació, de la qual en va ser presidenta i vicepresidenta. Sebastià Portell, que és autor d'Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (2016) i curador amb Sebastià Perelló de Davant el fulgor. Per a llegir l'obra d'Antònia Vicens (2018), s'ha encarregat de fer una glossa sobre la premiada.
Entre altres, Portell ha destacat en la seva glossa que «Amb tota la seva producció, Vicens ha edificat un corpus místic com pocs autors han construït en la literatura europea contemporània, assimilable al de Blai Bonet, Maria-Mercè Marçal, Sophia de Mello o als escriptors sants, que no debades foren les seves primeres lectures.»
També ha recordat que Antònia Vicens «ha tengut molt clar que l’escriptor ha de saber posar-se tant a la pell d’un home com d’una dona, com també d’un animal o, en paraulesd’ella mateixa, del Diable» i que «si Vicens em lliga a una idea és a la de la llibertat personal, a l’escriptura radicalment lliure».
Llegeix la glossa completa aquí

Antònia Vicens ha confessat que rebre aquest premi és especialment emotiu per la seva llarga vinculació amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual n'ha estat presidenta en funcions (1998) i vicepresidenta a les Illes (1997-2004). També ha dit que el premi l'emociona perquè es tracta d'un guardó fruit dels vots de tots els escriptors.
Vicens ha agraït a Sebastià Portell la seva glossa i ha dit que li havia recordat gran part de la seva obra, perquè precisament «Quan he acabat una novel·la sempre l'he oblidada perquè no podria seguir convivint amb els personatges. Sempre estic centrada en el llibre que estic escrivint en aquell mateix moment i oblidant-me de tot. No vull pensar mai ni que som escriptora[...].». Sobre la llibertat que Portell destacava, Antònia Vicens ha remarcat: «Quan era jove, mirava les dones i no volia ser una dona. Mirava els homes, i no volia ser un home. I llavors pensava que si escrivia podria trobar una altra manera de viure, de ser un ésser més lliure que un home o una dona.»
Finalment, ha volgut destacar: «Crec que amb la paraula em vaig fer la meva llibertat. Malauradament, encara avui hi ha paraules prohibides. N'hi ha que no les podem dir, però les podem escriure. Al final, els escriptors sempre hem d'escriure amb molta autenticitat, ja que només així podem salvar no només la vida sinó també la literatura.»

El Premi Jaume Fuster
El Premi Jaume Fuster és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema és el següent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora –viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans– i en una segona ronda, la votació es fa entre els tres noms –o més, en cas d'empat–, més repetits.

Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner, Joan Margarit, Carles Hac Mor, Jordi Pàmias i Francesc Parcerisas.

L'AELC editarà, amb motiu del premi, un volum de la col·lecció «Retrats», dedicat a Antònia Vicens.

Sobre l'autora
Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941), escriptora catalana de més ferma i interessant trajectòria.

De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d'aquestes experiències que neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la novel·la 39º a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.

A més d'altres novel·les, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) o Ànima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), Premi Cavall Verd de poesia, i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993). Té obra traduïda a l'alemany i el castellà.

El 1998 és presidenta en funcions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també és vicepresidenta a les Illes de 1997 a 2004. El 2016 n'és nomenada sòcia d'honor. Aquest mateix any rep el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear.

Consulteu la seva pàgina d'autora

Fotografia de portada © Carme Esteve / AELC