Andreu Vidal, nou Retrat de l'AELC

Andreu Vidal és el protagonista del darrer Retrat publicat per l'AELC, el que en fa vint-i-dos d'aquesta sèrie de monogràfics dedicats a destacats escriptors. Aquest Retrat compta amb les contribucions de Miquel Bezares, Margalida Pons, Josep M. Sala-Valldaura, Víctor Sunyol, Karen Andrea Müller, Àngel Terron i Blanca Llum Vidal, i ve complementat per una antologia dels seus poemes i una bibliografia.

Andreu Vidal i Sastre (Palma, 1959-1998) fou poeta i delineant de professió. Als divuit anys va publicar els seus primers llibres de poesia Xicraini, Nit de portes cremades i Aixall híctic. D’entre tota la seva obra poètica cal destacar Necròpsia (premi Ciutat de Palma 1983), L’animal que no existeix (premi Carles Riba 1992) i Ad Vivum, llibre publicat pòstumament el 1999. Fou Premi de Relats breus del Diario de Mallorca el 1992, amb Mecànica celeste. Col·laborà a la premsa local (El Día de Baleares i Diario de Mallorca) amb articles i fotografies i on també, juntament amb Karen Müller, traduí quaranta-cinc poemes de Paul Celan.

Algunes de les seves poesies van ser publicades a les revistes Reduccions, Urc, Èczema Latitud 39 i Blanc d'ou. Gairebé tota la seva obra completa està publicada per Edicions del Salobre: Obra completa i altres escrits (2008).

Volgudament allunyat dels circuits habituals de la literatura Andreu Vidal declarà que estava “en estat de guerra” i va mantenir una actitud recelosa amb l'exercici periodístic. Deia que la rapidesa amb què s’escriuen les notícies impedia el necessari exercici reflexiu d’una òptima escriptura. ”Necessit sis o set anys per acabar un poema. Sempre reescric els poemes anteriors, fins i tot després de publicar-los no els don per acabats. La poesia és un art llarg, lent i laboriós. És justament el contrapunt a l’escriptura d’un diari”.