Al Tritextuals es va parlar de la vigència dels clàssics
El narrador i dramaturg Jordi Coca i la professora i experta en literatura clàssica Mariàngela Vilallonga van ser els convidats dimecres 5 de maig d'una nova sessió del Tritextuals, un cicle que s'ha endegat enguany amb l'objectiu de dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents.
Així, el tema de l'interessant diàleg va girar al voltant dels clàssics grecs i llatins, i la seva actualitat i vigència en el món d'avui en dia. L'acte va començar amb la presentació dels dos convidats per part de Lluís Hansen, i tot seguit l'actriu Berta Reixach va llegir dos textos d'aquests: un fragment d'Arbres, l'assaig de Mariàngela Vilallonga que amb la figura dels arbres com a fil conductor ens parla dels mites grecs; i les primeres línies de l'obra Antígona, actualització del clàssic del mateix nom feta per Jordi Coca.
Tot seguit aquest mateix va començar la seva breu exposició parlant de la contextualització, un concepte que considera molt important a l'hora d'apropar-nos als clàssics, i en aquest sentit va parlar d'una escena d'Aristòfanes, que a la seva època segurament la gent reia molt, però que llegit ara la recepció és molt diferent, si no coneixem bé la situació social, religiosa, política, etc., en què es va representar. I passa el mateix amb les tragèdies i la resta de gèneres.
De la seva banda Mariàngela Vilallonga va encetar la seva intervenció recitant un dels poemes més coneguts de Catul, aquell que parla de l'amant que li demana a l'estimada que li faci mil petons, i llavors cent més, i tot seguit mil més... Amb aquest poema Vilallonga explicita la vigència absoluta dels clàssics, ja que les persones de llavors i les d'ara no som diferents: ens movem per actes del cap i per sentiments del cor. Va afegir que una prova de la seva vigència és que al llarg de la història sempre hi ha hagut autors que han 'actualitzat' els clàssics (sense anar més lluny el mateix Jordi Coca), tant amb l'objectiu d'homenatjar-los com de refusar-los. En tot cas, per poder refusar-los sempre se'ls ha de conèixer. Sempre, des dels inicis, s'han pracicat els recursos de la imitació, l'emulació i la contaminació. Vilallonga va finalitzar la seva intervenció amb una sucosa i divertida història sobre el personatge de la ballarina de principis del segle XX Àurea de Sarrà, una artista molt famosa i controvertida a l'època, que amb els seus espectacles neoclàssics va demostrar l'absoluta vigència dels clàssics en els nostres dies.
L'acte, que va estar molt concorregut, interessant i amè, a resultes de la pregunta d'un assistent, va finalitzar amb les recomanacions dels convidats a l'hora d'introduir-se en els clàssics. Mariàngela Vilallonga va parlar d'Horaci i de les Metamorfosis d'Ovidi, mentre que Coca va esmentar Les tristes, també d'Ovidi, però va ressaltar la importància de perdre la por als clàssics i va recalcar novament la importància de llegir els clàssics posant-los en el seu context. Finalment, els dos convidats van coincidir a assegurar que després de llegir els clàssics, costa més de llegir altres coses, ja que en ells hi podem trobar gairebé tot.
Jordi Coca (Barcelona, 1947) és novel·lista i dramaturg. Inicia la carrera literària amb la novel·la Un d'aquells estius (Els Lluïsos) el 1971. Des d'aleshores ha publicat nombrosos llibres, tant en novel·la, com en narrativa breu, en poesia o en teatre. D'entre les seves novel·les s'han de destacar La japonesa (1992), que va merèixer el premi Josep Pla, Sota la pols, premi Sant Jordi del 1999, Lena (2002), Cara d’àngel, premi Joanot Martorell del 2003 i La nit de les papallones, premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009.
Ha publicat dues obres de teatre que han estat representades, Platja negra (1999) i Antígona (2002). També ha fet poesia, destacant les seves versions de Matsuo Basho o Maurice Maeterlinck. I no es pot oblidar la seva vessant assagística, principalment sobre temes teatrals. També ha dirigit teatre, especialment obres de Handke, Joan Brossa, Beckett i d'ell mateix. És col·laborador habitual de premsa i televisió, per a la qual n'ha fet guions com Tot art o Els museus, difosos per la Televisió de Catalunya.
Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona.
La seva tasca d'investigació està centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV, i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista. Dins la Universitat de Girona és la cap del grup de treball Studia Humanitatis i dirigeix un projecte de recerca (anomenat Historiografia llatina humanística a la Corona d'Aragó: edició de textos, estudi de fonts) sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i la resta d'Europa als segles XV i XVI. També és directora de la càtedra universitària M. Àngels Anglada, que conserva i difon el llegat de l'escriptora empordanesa. Ha publicat també nombrosos articles sobre Mercè Rodoreda, de la qual ha esdevingut especialista.
La propera sessió del Tritextuals comptarà amb Jordi Pijoan i Teresa Solana; el dia 5 de juny a les 19.30 hores a l'Espai Mallorca (Carme, 55, Barcelona.
A la primera foto i d'esquerra a dreta: Berta Reixach, Lluís Hansen, Mariàngela Vilallonga i Jordi Coca.
Fotos: Carme Esteve.
Així, el tema de l'interessant diàleg va girar al voltant dels clàssics grecs i llatins, i la seva actualitat i vigència en el món d'avui en dia. L'acte va començar amb la presentació dels dos convidats per part de Lluís Hansen, i tot seguit l'actriu Berta Reixach va llegir dos textos d'aquests: un fragment d'Arbres, l'assaig de Mariàngela Vilallonga que amb la figura dels arbres com a fil conductor ens parla dels mites grecs; i les primeres línies de l'obra Antígona, actualització del clàssic del mateix nom feta per Jordi Coca.
Tot seguit aquest mateix va començar la seva breu exposició parlant de la contextualització, un concepte que considera molt important a l'hora d'apropar-nos als clàssics, i en aquest sentit va parlar d'una escena d'Aristòfanes, que a la seva època segurament la gent reia molt, però que llegit ara la recepció és molt diferent, si no coneixem bé la situació social, religiosa, política, etc., en què es va representar. I passa el mateix amb les tragèdies i la resta de gèneres.
De la seva banda Mariàngela Vilallonga va encetar la seva intervenció recitant un dels poemes més coneguts de Catul, aquell que parla de l'amant que li demana a l'estimada que li faci mil petons, i llavors cent més, i tot seguit mil més... Amb aquest poema Vilallonga explicita la vigència absoluta dels clàssics, ja que les persones de llavors i les d'ara no som diferents: ens movem per actes del cap i per sentiments del cor. Va afegir que una prova de la seva vigència és que al llarg de la història sempre hi ha hagut autors que han 'actualitzat' els clàssics (sense anar més lluny el mateix Jordi Coca), tant amb l'objectiu d'homenatjar-los com de refusar-los. En tot cas, per poder refusar-los sempre se'ls ha de conèixer. Sempre, des dels inicis, s'han pracicat els recursos de la imitació, l'emulació i la contaminació. Vilallonga va finalitzar la seva intervenció amb una sucosa i divertida història sobre el personatge de la ballarina de principis del segle XX Àurea de Sarrà, una artista molt famosa i controvertida a l'època, que amb els seus espectacles neoclàssics va demostrar l'absoluta vigència dels clàssics en els nostres dies.
L'acte, que va estar molt concorregut, interessant i amè, a resultes de la pregunta d'un assistent, va finalitzar amb les recomanacions dels convidats a l'hora d'introduir-se en els clàssics. Mariàngela Vilallonga va parlar d'Horaci i de les Metamorfosis d'Ovidi, mentre que Coca va esmentar Les tristes, també d'Ovidi, però va ressaltar la importància de perdre la por als clàssics i va recalcar novament la importància de llegir els clàssics posant-los en el seu context. Finalment, els dos convidats van coincidir a assegurar que després de llegir els clàssics, costa més de llegir altres coses, ja que en ells hi podem trobar gairebé tot.
Jordi Coca (Barcelona, 1947) és novel·lista i dramaturg. Inicia la carrera literària amb la novel·la Un d'aquells estius (Els Lluïsos) el 1971. Des d'aleshores ha publicat nombrosos llibres, tant en novel·la, com en narrativa breu, en poesia o en teatre. D'entre les seves novel·les s'han de destacar La japonesa (1992), que va merèixer el premi Josep Pla, Sota la pols, premi Sant Jordi del 1999, Lena (2002), Cara d’àngel, premi Joanot Martorell del 2003 i La nit de les papallones, premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009.
Ha publicat dues obres de teatre que han estat representades, Platja negra (1999) i Antígona (2002). També ha fet poesia, destacant les seves versions de Matsuo Basho o Maurice Maeterlinck. I no es pot oblidar la seva vessant assagística, principalment sobre temes teatrals. També ha dirigit teatre, especialment obres de Handke, Joan Brossa, Beckett i d'ell mateix. És col·laborador habitual de premsa i televisió, per a la qual n'ha fet guions com Tot art o Els museus, difosos per la Televisió de Catalunya.
Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona.
La seva tasca d'investigació està centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV, i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista. Dins la Universitat de Girona és la cap del grup de treball Studia Humanitatis i dirigeix un projecte de recerca (anomenat Historiografia llatina humanística a la Corona d'Aragó: edició de textos, estudi de fonts) sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i la resta d'Europa als segles XV i XVI. També és directora de la càtedra universitària M. Àngels Anglada, que conserva i difon el llegat de l'escriptora empordanesa. Ha publicat també nombrosos articles sobre Mercè Rodoreda, de la qual ha esdevingut especialista.
La propera sessió del Tritextuals comptarà amb Jordi Pijoan i Teresa Solana; el dia 5 de juny a les 19.30 hores a l'Espai Mallorca (Carme, 55, Barcelona.
A la primera foto i d'esquerra a dreta: Berta Reixach, Lluís Hansen, Mariàngela Vilallonga i Jordi Coca.
Fotos: Carme Esteve.