Qui són els guanyadors dels Premis de la Crítica?

L'Asociación Española de Críticos Literarios ha anunciat aquest dissabte, 5 de juny, en una roda de premsa al Centro de Cultura Antiguo Instituto Jovellanos de Gijón, els guanyadors dels Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2020.

En la modalitat en llengua catalana han estat premiats Maria Josep Escrivà pel poemari Sempre és tard i Albert Pijuan per la novel·la Tsunami. En llengua gallega ha rebut el premi la novel·la O libro da filla de Inma López Silva i el poemari A desvértebra d'Ana Romaní. En basc han estat guardonats la novel·la Argiantza de Pello Lizarralde i el poemari Natura Berriak de Jon Gerediaga. En llengua castellana ha rebut el premi la novel·la Línea de fuego d'Arturo Pérez-Reverte i el poemari Los árboles que nos quedan de Ramón Andrés.

Enguany el jurat de la modalitat en llengua catalana ha estat format pels crítics Xavier Aliaga, Anna Ballbona, Lluïsa Julià, Jordi Nopca i Simona Škrabec. Consulta aquí tota la informació sobre el premi i la cronologia de guardonats.

Maria Josep Escrivà (Grau de Gandia, 1968) és poeta, editora i agitadora cultural. Va irrompre l'any 1992 amb el premi Senyoriu d'Ausiàs March amb el poemari Remor alè (1993), primera pedra d'una obra poètica relativament intermitent però d'indubtable fondària i capacitat expressiva. Aquell debut va tenir continuïtat amb obres com A les palpentes de vidre (1998) i Tots els noms de la pena (1998), poemaris que li valgueren un lloc entre l'anomenada generació dels “Imparables”, amb noms com els de Sebastià Alzamora, Manuel Forcano, Susanna Rafart o Lluís Calvo, L'any 2007 guanya els Jocs Florals de Barcelona amb Flors a casa i el 2016 publica un llibre que es consideraria llavors el seu zenit creatiu, Serena barca (2016), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, un volum que va tenir una excel·lent acollida crítica i lectora.

Potser per aquella rodonesa conceptual i formal, per la capacitat de colpir els lectors, ningú no s'esperava la manera de reblar el clau de Sempre és tard (Premi Miquel de Palol), el revers amarg de la serenor i bellesa de l'anterior llibre, una reflexió commovedora i esquinçada sobre «la consciència de les coses que no volem acceptar», en paraules de l'autora. Llibre colpidor, una visió escèptica amb algunes escletxes per on entra la llum. I un poemari formalment molt ric, que abasta des dels versos «en línia», composicions molt breus de dos versos, haikus o aforismes, a unes proses poètiques d'alta condensació lírica i conceptual, gairebé lapidàries. Una obra rotunda, amb un discurs molt ben cosit, que confirma l'autora entre les grans veus contemporànies de la poesia en català.

Albert Pijuan (Calafell, 1985) ha publicat El franctirador (2014), l’inclassificable Ramon Llull. Ara i aquí (2016), el llibre de relats Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà (2017) i Tsunami (Premi Ciutat de Tarragona de novel·la 2020 i Premi Finestres de novel·la 2021). També és traductor i dramaturg, amb una quinzena de peces estrenades, i és professor de l’escola d’escriptura Laboratori de Lletres de Barcelona.

Tsunami és una novel·la amb un ritme vertiginós i embolcalladora, amb una aposta formal intrèpida que acompanya perfectament una història de corrupció moral, familiar i turística. Els protagonistes són tres cosins provinents de la burgesia catalana amb hotels a Sri Lanka i Mèxic. Tres pijos consentits que viuran un tsunami sense despentinar-se, però que es trobaran amb moltes més onades fetes de bogeria, absurd, desconcert i eufòria buida. Aquests llocs turístics són una escenificació de la vacuïtat, mentre que els estira i arronsa d’aquests cosins i les seves relacions actuen com un teló de fons satíric i alhora afilat i profund sobre el cavall desbocat que és el segle XXI.

Estructurada en tres moments temporals diferents amb punts de vista canviants, permet una visió multifocal sobre els personatges ensenyant el turisme de masses convertit en un mostre, el classisme i el maltractament colonialista o les consciències torturades. Tot plegat exhibint un gran domini de l’oralitat i de la comicitat que, al servei del grotesc i de l’excessiu, mostren les vergonyes d’una societat viciada.

Enguany s'ha previst un acte amb els guanyadors dels Premis de la Crítica en llengua catalana 2020 i 2021, tenint en compte que l'any passat no es va poder fer l'acte tradicional. Com és habitual, es farà a la Biblioteca de Catalunya i es clourà amb un brindis a l'exterior. Serà dijous 17 de juny a les 19.30 h a la Sala de Llevant de la biblioteca. Per assistir-hi, cal escriure prèviament a aelc@escriptors.cat. Hi participaran l'escriptor Jordi Lara, guardonat en la categoria de narrativa del Premi de la Crítica per Sis nits d’agost (Edicions de 1984), i Dolors Miquel, que va rebre el de poesia per Ictiosaure (Edicions 62), juntament amb els premiats d'aquest 2021 i alguns membres del jurat.

Els guanyadors han participat en el programa de podcasts de l'AELC: