Una sentència emesa ahir pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sala tercera), determinarà a partir d'ara certs aspectes del préstec en línia d'obres protegides per la llei de propietat intel·lectual. Bàsicament el que fa aquesta sentència és permetre el préstec de llibres digitals a les biblioteques, i tractar-lo de la mateixa manera que el préstec de llibres en paper, sempre que es compleixin certes condicions.
La sentència del cas C-174/15, disponible en diversos idiomes aquí, resumidament, declara que:
· El concepte de «préstec» cobreix també el préstec d'una còpia d'un llibre en format digital, quan aquest préstec es realitza a través del servidor d'una biblioteca pública, que permet a l'usuari descarregar i reproduir el llibre en el seu aparell lector. S'entén que l'usuari només ha de poder descarregar una còpia i, quan el període del préstec acabi, la còpia deixa de ser utilitzable. Aquesta còpia no podrà ser descarregada en lectors d'altres usuaris durant el període de préstec.
· La còpia digital del llibre que la biblioteca pública posa a disposició de l'usuari ha de provenir d'una primera venda, o de qualsevol altra forma de transmissió legal de propietat a la Unió Europea, pel titular del dret de distribució al públic o amb el seu consentiment.
· En cap cas es pot posar en préstec una còpia digital que provingui d'una font il·legal (còpia pirata). Acceptar que una còpia prestada per una bilioteca pública pugui obtenir-se d'una font il·lícita equivaldria a tolerar i a fomentar la circulació d'obres falsificades o piratejades.
El marc d'aquesta sentència és el litigi entre la Vereniging Openbare Bibliotheken (Associació de de Biblioteques Públiques dels Països Baixos, VOB), i la Stichting Leenrecht (Fundació del dret del préstec dels Països Baixos), sobre la possible infracció del dret exclusiu de préstec previst a l'article 1, apartat 1, de la Directiva 2006/115.
Aquesta sentència aplica un límit o excepció als drets d'autor, en una circumstància en què ja hi havia en funcionament un sistema de «préstec digital», basat en llicències, que funciona a l'Estat espanyol i a la resta de països, entre els quals Holanda. Així doncs es podria considerar que la interpretació extensiva del TJUE de l'excepció de préstec va en contra de les normes internacionals, entre les quals el Conveni de Berna, perquè afecta l'explotació normal de les obres.