La pirateria digital a l'Estat espanyol ha experimentat, per segon any consecutiu, un descens en les xifres absolutes, tot i que el percentatge de persones que accedeixen a contingut piratejat es manté com un dels més alts dels països occidentals. L'any 2017 hi va haver 4.005 milions d'accessos digitals il·legals a continguts per valor de 21.899 milions d'euros. El lucre cessant causat per la pirateria es calcula en uns 1.857 milions. En línies generals, l'any passat el nombre d'accessos il·legals va disminuir un 3% i el valor del contingut il·lícit es va reduir un 6%, si comparem les estadístiques del 2017 amb les del 2016. Això no va ser així en els sectors del llibre i del videojoc. En el cas del llibre, en el darrer any la pirateria va augmentar, en quantitat d'usuaris i d'accessos il·lícits.
Aquestes són algunes de les dades que recull l'Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals 2017, elaborat per la consultora independent GfK i presentat per la Coalición de creadores e industrias de contenidos i la lliga de futbol professional.
Accessos a contingut piratejat a l'Estat espanyol el 2017.
REPERCUSSIÓ DE LA PIRATERIA EN EL LLIBRE DIGITAL
El sector del llibre continua sense beneficiar-se d'aquest canvi de paradigma en els hàbits de la pirateria. L'any passat, el global de la pirateria disminuïa un 4,2%, la primera baixada després d'una dècada de creixement de la pirateria, mentre que en el sector del llibre augmentava un 1%. Enguany, el global de la pirateria ha disminuït un 6%, però la pirateria del llibre electrònic ha augmentat un 2%.
L'estudi indica que els internautes que van descarregar llibres de forma il·legal van passar del 22% el 2016 al 24% el 2017. En aquest període també es va incrementar en un 12% el nombre d'accessos il·legals, que va passar de 379 a 419 milions. Les novetats continuen sent els títols més piratejats: el 41% dels accessos il·legals van ser de continguts amb menys d'un any d'antiguitat. L'estudi ha calculat que el valor de mercat dels llibres piratejats ascendeix a 3.609 milions d'euros, un 16,3% més que en l'exercici anterior.
Càlcul del lucre cessant causat per la pirateria a l'Estat espanyol el 2017.
ACCESSOS IL·LEGALS, BENEFICIS I ACTITUDS
El percentatge de persones que accedeixen a continguts il·lícits segons el tipus de contingut són: pel·lícules 33%, sèries 30%, llibres 24%, música 22%, videojocs 11% i futbol 10%.
El lucre cessant causat per la pirateria ascendeix a 1.857 milions d'euros, que es desglossa de la següent manera:
Música 507M€ (488M€ online i 19 M€ físic)
Pel·lícules 453M€ (140M€ online i 313M€ salas de cine y físico)
Sèries 167M€
Llibres 203M€ (96M€ online i 107M€ físico)
Videojocs 242M€ (52M€ online i 189 M€ físico)
Futbol 285M€
El 51% dels consumidors que accedeixen a continguts il·legals ho justifiquen argumentant que "els continguts originals són molt cars". A més, entre els motius exposats destaquen la "rapidesa i facilitat d'accés" (43%) o "ja pago la meva connexió a internet" (50%). Tots aquests percentatges són superiors als recollits el 2016. També augmenta el pes de les justificacions "no estic fent mal a ningú" i "no hi ha conseqüències legals", que aquest any arriben fins al 25% en tots dos casos. Aquestes justificacions evidencien que segueixen sent fonamentals els missatges clars per part de l'Administració i les polítiques d'informació, conscienciació i prevenció.
EL NEGOCI DE LA PIRATERIA
L'informe sobre la pirateria recull també dades que confirmen una situació que les associacions de creadors fa temps que denunciem: les persones que tenen les pàgines il·legals no ho fan desinteressadament, sinó que estan fent negoci amb el treball d'artistes i creadors. Les companyies de telecomunicacions també guanyen més diners a costa de la pirateria, perquè els usuaris volen tenir una connexió més potent, i cercadors com Google també se'n beneficien a través de l'entramat d'anuncis i publicitat.
L'Observatori recull que el 95% de les pàgines de descàrregues compta amb anuncis, el 81% dels usuaris s'hi ha registrat, donant dades personals com ara el correu electrònic o el telèfon, amb les quals després fan negoci, i que un 8% d'usuaris fins i tot ha pagat per aquests continguts il·legals.
MESURES EFICIENTS
En la presentació d'aquest estudi, es va posar de manifest que per millorar els resultats de la lluita contra la pirateria cal continuar agilitzant els procediments civil, penal i administratiu. El director general d'Indústries Culturals i del Llibre, Óscar Sáenz de Santa María Gómez-Mampaso, que va presidir aquest acte, va recordar que la pirateria només genera «empobriment cultural» per a tota la societat.
Sobre aquest tema també es van pronunciar els enquestats d'aquest estudi que consideren que bloquejar l'accés al lloc web que ofereix els continguts il·lícits, sancionar els proveïdors d'internet i desenvolupar campanyes de conscienciació social són les mesures més eficients per acabar amb aquesta activitat il·legal.
El Ministeri de Cultura del Govern espanyol ha tret pit d'aquest descens global de la pirateria, destacant que el temps de tramitació d'una denúncia per pirateria s'ha reduït un 60%, gràcies al reforç de personal i mitjans a la Secció Segona de la Comissió de Propietat Intel·lectual, encarregada de combatre la pirateria. Sáenz de Santa María també va anunciar la creació d'un codi de conducta voluntari que impulsi la col·laboració entre titulars de drets, operadors d'Internet com Google i publicistes, per "ofegar econòmicament" els proveïdors de contingut piratejat, per impedir almenys que els webs amb contingut pirata es financin a través de publicitat.