Fa uns dies el Parlament Europeu va aprovar l'«informe Reda», sobre l'actualització de la Directiva 2001/29 europea de drets d'autor (InfoSoc Directive), elaborat per la parlamentària del Partit Pirata alemany Julia Reda. Amb l'aprovació d'aquest informe, que ha passat per un procés important d'esmenes, el Parlament Europeu espera ara que la Comissió Europea elabori una proposta legislativa, que en principi s'haurà de concretar abans de final d'any.
El Parlament Europeu dóna, amb això, un pas important cap al mercat únic digital, i envia un clar senyal de la importància de l'harmonització del marc europeu de propietat intel·lectual. L'informe aprovat es tracta d'un «INI» (Own-Iniciative report), un informe no vinculant que té per objectiu avaluar noves propostes legislatives, i que hauria de servir com a document de suport perquè la Comissió Europea redacti les noves lleis. És, de fet, una versió de l'informe de Julia Reda [veg. notícia], sorgida de les esmenes incloses després de nombroses audiències, reunions i convencions organitzades des del mes de gener passat entre els diferents actors polítics, econòmics i socials europeus. Una gran coalició informal d'organitzacions europees pertanyents al sector creatiu han participat en el procés d'esmenes per a millorar l'informe. Entre d'altres, EWC (European Writers' Council), CEATL (European Council of Literary Translators' Associations), IFFRO (International Federation of Reproduction Rights Organitzations), EIBF (European and International Booksellers Federation) i FEP (Federation of European Publishers).
Precisament aquestes organitzacions –l'AELC forma part de l'EWC i CEATL– van fer públic un comunicat en què donen les gràcies als parlamentaris europeus: «volem donar les gràcies a tots membres del Parlament Europeu que han treballat per a millorar l'Own Initiative Report sobre la implementació de la InfoSoc Directive (informe Reda). Tot i que no tots els elements inclosos són ideals, agraïm el fet que aquest informe no vinculant ara destaqui la necessitat d'obtenir dades econòmiques i anàlisis legals objectius abans d'iniciar cap reforma legislativa dels drets d'autor» [veg. comunicat].
L'informe aprovat destaca explícitament el valor de la creació, de les indústries culturals i dels drets de propietat intel·lectual com a mecanismes per a garantir una justa remuneració. Fins i tot reconeix que «les obres creatives són una de les principals fonts d'ingressos de l'economia digital i dels agents del sector de les tecnologies de la informació, com ara els motors de cerca, les xarxes socials i les plataformes de contingut general per usuaris, però la pràctica totalitat del valor generat per les obres creatives es transfereix als intermediaris digitals, que es neguen a remunerar els autors o negocien remuneracions extremadament baixes».
CEATL ha elaborat una taula comparativa que explica de manera molt clara les diferències entre el redactat inicial de l'«informe Reda», que va encendre les alarmes de tot el sector creatiu, i el text que s'ha acabat aprovant després de les esmenes introduïdes. En aquest sentit, el Parlament Europeu ha reconegut la importància d'incloure mesures basades en estudis concrets, que tinguin en compte entre altres la diversitat cultural i els principis de proporcionalitat i subsidiarietat. Podeu llegir el document de CEATL en aquest enllaç.
Una llei de propietat intel·lectual moderna, que sigui apta per a regular la realitat social i tecnològica d'avui en dia, s'ha de basar en conceptes clars i específics. En aquest sentit, l'informe proposa reduir les pràctiques de geoblocking, controlar l'ús de la mineria de dades (Text and Data Mining TDM), concretar normes per afavorir la digitalització d'arxius i biblioteques i eliminar la compensació a editors de notícies per a l'explotació dels seus continguts per part d'agregadors de notícies –el comitè d'Afers Legals va votar en contra d'incloure aquesta compensació, que s'aplica a Alemanya i a l'Estat espanyol.
Tanmateix segueixen latents els problemes més importants que poden afectar el sector del llibre en aquest procés de reforma, especialment les excepcions en l'àmbit educatiu i en el bibliotecari.
Pel que fa a l'àmbit educatiu, l'informe sol·licita l'excepció dels drets d'autor per a fins d'investigació i educació, en benefici dels centres educatius i de qualsevol organització acreditada d'investigació o educació. Aquesta excepció afectaria les activitats presencials i en línia. En l'àmbit bibliotecari, es recomana que s'ofereixi als autors una compensació justa pel préstec electrònic, que ja s'aplica en molts països.