XX Seminari sobre la Traducció a Catalunya. Crònica
El XX Seminari sobre la Traducció a Catalunya s’ha celebrat a Vilanova i la Geltrú el 3 de març de 2012. El president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana Guillem-Jordi Graells ha recordat, en la inauguració, els 20 anys consecutius en què s’ha celebrat aquesta activitat organitzada per l’AELC amb la col·laboració de les Facultats de Traducció de les Universitats Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i Vic, i el patrocini de Cedro i la Institució de les Lletres Catalanes. Ha recordat, així mateix, la desinteressada col·laboració que des de l’inici ha propiciat la Biblioteca Museu Víctor Balaguer acollint, al llarg de tants anys, les diverses temàtiques que han conformat aquesta celebració anual dels seminaris.
A continuació Miquel Desclot ha celebrat el primer acte sobre traducció poètica amb la conferència que ha titulat “De traducció poètica, encara” en la qual, després de fer un repàs històric dels primers traductors catalans, citant com a primer mestre Andreu Febrer, i altres com Fra Francesc Oliver, Enric Villena, etc i els models que han anat expandint els traductors per tot Europa, hem arribat fins als nostres dies en què els nostres traductors tenen, ja, uns models per seguir la tradició traductològica. Així, Andreu Febrer i Enric Villena definien dos models de traducció: el primer poètic i el segon narratiu. Hi haurà encara un tercer model que seria de traducció creativa, que seria més treballat, en què el poeta traductor actua com a poeta, ja que està menys preocupat per saber què diu l’original sinó per dir-ho en la seva pròpia poesia. Aquest és el model que prefereix Miquel Desclot tot i que considera que tots tres models poden adquirir el grau de l’excel·lència si estan treballats a partir de la feina ben feta.
Després d’un animat col·loqui han continuat els actes amb la conversa que el poeta i professor Francesc Parcerisas ha establert amb Montserrat Abelló i Feliu Formosa, també poetes i traductors de diverses autores angleses i nord-americanes la primera, i de sobretot Brecht i Trakl el segon. En aquesta conversa els dos poetes han parlat de la seva formació com a traductors: en el cas de Montserrat Abelló l’anglès va ser, per raons de residència familiar a Anglaterra, la llengua de l’escola des de ben menuda; en el de Feliu Formosa, la fascinació de Brecht el va portar a aprendre alemany i a diverses estades a Alemanya per perfeccionar la llengua. L’entrevista s’ha estès cap a aspectes de mètode literari a l’hora de traduir i de les influències, o no, sobre la pròpia obra dels autors que han traduït.
Montserrat Abelló, Francesc Parcerisas i Feliu Formosa. Pau Sif, Joan Navarro, Heike Van Lawick, Lucia Pietrelli i Enric Casasses.
Fotos: Carme Esteve.
La jornada ha acabat amb la taula rodona “Poetes que tradueixen poetes”, moderada per la professora de la Universitat Jaume I, Heike Van Lawick, amb la participació dels poetes Joan Navarro, Pau Sif, Lucia Pietrelli i Enric Casasses. Joan Navarro ha fet una síntesi del valor de la paraula com a expressió del pensament i de la dificultat que comporta, en alguns casos, transmetre els pensaments d’una llengua a una altra perquè els pensaments són el propi llenguatge. Per això, en comparar diverses traduccions d’un mateix poema podem trobar la mateixa essència però amb paraules diferents, i per a il·lustrar-ho ha partit d’uns versos de Rilke traduïts per Balasch, Medina i Valverde entre altres. La participació de Pau Sif s’ha centrat en el sentit de metàfora aplicat a la traducció i ha definit el traductor com un explorador i com l’inici d’una aventura apassionant, a la vegada que també en un aprenentatge. Aquesta ha estat la seva experiència en traduir poetes croats. Per Lucia Pietrelli la traducció és, en gran mesura, un diàleg que s’estableix entre el traductor i l’autor del poema i ha conclòs que la seva experiència, per la seva condició d’italiana que viu a Catalunya i té dues llengües incorporades --l’italià i el català-- s’ha basat més en la traducció en equip. Enric Casasses ha anat enfilant el seu discurs a partir de les frases i opinions que altres escriptors tenen tant de la traducció com del fet literari, citant entre altres Stevenson, Jacob, Joubert., etc. En definir com entén la poesia, Casasses ha reivindicat com a poesia tota la literatura que és obra d’art, sigui novel·la, assaig, prosa…
Amb aquesta taula rodona s’ha conclòs aquest XX Seminari que ha comptat amb una assistència de més de cent persones, entre estudiants de traducció, escriptors i traductors.