Lliçó sobre com traduir Shakespeare, per Joan Sellent
El dia 11 de març el traductor Joan Sellent va reprendre una nova tanda de tres sessions a Barcelona del cicle organitzat per l'AELC Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir amb una conferència sobre El rei Lear, de William Shakespeare.
Anna Casasses en va fer la breu presentació, tant del cicle com del ponent, de qui va dir que era un mestre de traductors, i dels més importants que tenim al país, amb una obra plena de quantitat però sobretot de qualitat.
Joan Sellent tot seguit va començar la seva intervenció situant breument la recepció de William Shakespeare, esmentant per exemple que molts anglesos ja no el llegeixen en l'anglès original sinó en versions d'anglès modern. Pel que fa a El rei Lear, va dir que aquesta obra es considera com de les més crues, més dures (durant segles a Anglaterra se'n va representar una versió molt més ensucrada i rebaixada que l'original) i més complexes del dramaturg anglès, amb tot de trames, subtrames, etc.; com un cal·lidoscopi amb un fons molt negre. És una obra que retrata amb tota la seva riquesa la condició humana, i per això és tan popular, i fins i tot es pot dir que podria ser precursora pel teatre de l'absurd.
En la segona meitat de la conferència Joan Sellent es va centrar en la seva feina de traductor. Primerament va dir que en general les obre de teatre que tradueix són encàrrecs de les companyies que representaran l'obra, en principi no són per se publicades, i que per tant treballa en la traducció juntament amb el director i els actors. Però en el cas d'El rei Lear excepcionalment l'encàrrec sí que va venir de l'editorial, i per tant la forma de treballar ha estat del tot individual. Sellent va explicar que la seva prioritat era la intel·ligibilitat. Una intel·ligibilitat, això sí, perfectament compatible amb una llengua rigorosa i que permeti jugar-hi amb canvis de registre, per exemple. Fugint sempre de l'arcaïtzació, perquè un traductor contemporani escriu en el català del segle XXI per fer arribar una obra del XVII a la gent del segle XXI, i intentar de versionar en un català a imitació de l'antic seria impostar la llengua.
Finalment, Joan Sellent va donar tota una sèrie d'exemples de la seva versió d'El rei Lear que exemplificaven les diverses solucions lingüístiques que s'havia anat trobant mentre hi treballava. Per exemple, el problema amb les síl·labes: en anglès hi ha moltes més paraules monosil·làbiques que en català, i això és un problema a l'hora de traslladar versos anglesos a versos catalans. O les rimes: William Shakespeare en general no rima els seus versos, són versos blancs, i Joan Sellent ha optat per fer rimar en català només alguns dels que sí que rima Shakespeare.
La rica i completa xerrada de Joan Sellent va finalitzar amb nombroses intervencions del públic assistent (que omplia la petita sala de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans), el qual va preguntar per les solucions que el traductor havia trobat amb aspectes com al·literacions, segons sentits, etc.
Joan Sellent (Castellar del Vallès, 1948) és traductor de l'anglès al català i al castellà per a diverses editorials i institucions, com Bruguera, Proa, Destino o Quaderns Crema des del 1979. També ha estat traductor i adaptador de guions cinematogràfics i televisius per a TV3 i diversos estudis de doblatge. Com a docent, ha estat lector d'espanyol a la Universitat de Manchester i des de 1993 és professor de Traducció Anglès–Català a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
'Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir és una sèrie de xerrades sobre traducció literària que es va iniciar al 2009, en la qual participa l'AELC i que ha passat per Barcelona, Reus, Tarragona, Banyoles, Palma i Girona, torna a Barcelona amb tres sessions entre març i abril.
Totes les sessions es fan a les 18.30 a la Sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans (C/ Carme, 47), i compten amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'IEC.
Joan Sellent i Anna Casasses.
Fotos: Judit Contreras.
Anna Casasses en va fer la breu presentació, tant del cicle com del ponent, de qui va dir que era un mestre de traductors, i dels més importants que tenim al país, amb una obra plena de quantitat però sobretot de qualitat.
Joan Sellent tot seguit va començar la seva intervenció situant breument la recepció de William Shakespeare, esmentant per exemple que molts anglesos ja no el llegeixen en l'anglès original sinó en versions d'anglès modern. Pel que fa a El rei Lear, va dir que aquesta obra es considera com de les més crues, més dures (durant segles a Anglaterra se'n va representar una versió molt més ensucrada i rebaixada que l'original) i més complexes del dramaturg anglès, amb tot de trames, subtrames, etc.; com un cal·lidoscopi amb un fons molt negre. És una obra que retrata amb tota la seva riquesa la condició humana, i per això és tan popular, i fins i tot es pot dir que podria ser precursora pel teatre de l'absurd.
En la segona meitat de la conferència Joan Sellent es va centrar en la seva feina de traductor. Primerament va dir que en general les obre de teatre que tradueix són encàrrecs de les companyies que representaran l'obra, en principi no són per se publicades, i que per tant treballa en la traducció juntament amb el director i els actors. Però en el cas d'El rei Lear excepcionalment l'encàrrec sí que va venir de l'editorial, i per tant la forma de treballar ha estat del tot individual. Sellent va explicar que la seva prioritat era la intel·ligibilitat. Una intel·ligibilitat, això sí, perfectament compatible amb una llengua rigorosa i que permeti jugar-hi amb canvis de registre, per exemple. Fugint sempre de l'arcaïtzació, perquè un traductor contemporani escriu en el català del segle XXI per fer arribar una obra del XVII a la gent del segle XXI, i intentar de versionar en un català a imitació de l'antic seria impostar la llengua.
Finalment, Joan Sellent va donar tota una sèrie d'exemples de la seva versió d'El rei Lear que exemplificaven les diverses solucions lingüístiques que s'havia anat trobant mentre hi treballava. Per exemple, el problema amb les síl·labes: en anglès hi ha moltes més paraules monosil·làbiques que en català, i això és un problema a l'hora de traslladar versos anglesos a versos catalans. O les rimes: William Shakespeare en general no rima els seus versos, són versos blancs, i Joan Sellent ha optat per fer rimar en català només alguns dels que sí que rima Shakespeare.
La rica i completa xerrada de Joan Sellent va finalitzar amb nombroses intervencions del públic assistent (que omplia la petita sala de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans), el qual va preguntar per les solucions que el traductor havia trobat amb aspectes com al·literacions, segons sentits, etc.
Joan Sellent (Castellar del Vallès, 1948) és traductor de l'anglès al català i al castellà per a diverses editorials i institucions, com Bruguera, Proa, Destino o Quaderns Crema des del 1979. També ha estat traductor i adaptador de guions cinematogràfics i televisius per a TV3 i diversos estudis de doblatge. Com a docent, ha estat lector d'espanyol a la Universitat de Manchester i des de 1993 és professor de Traducció Anglès–Català a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
'Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir és una sèrie de xerrades sobre traducció literària que es va iniciar al 2009, en la qual participa l'AELC i que ha passat per Barcelona, Reus, Tarragona, Banyoles, Palma i Girona, torna a Barcelona amb tres sessions entre març i abril.
Totes les sessions es fan a les 18.30 a la Sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans (C/ Carme, 47), i compten amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'IEC.
Joan Sellent i Anna Casasses.
Fotos: Judit Contreras.