L'AELC s'adhereix al manifest per la llibertat de Hamza Yalçin

La Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha acordat adherir-se al manifest impulsat pel PEN Català i el Col·legi de Periodistes de Catalunya que reclama l'alliberament del periodista suec d’origen turc Hamza Yalçin.

El text demana l'alliberament immediat i sense condicions del periodista Hamza Yalçin, i la denegació d'extradició a Turquia, així com el cessament immediat del col·laboracionisme de l'Estat espanyol amb el Govern turc, mancat de garanties democràtiques i de respecte als Drets Humans. Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes, i Carme Arenas, presidenta del PEN Català, han presentat el manifest aquest matí.
 

SIGNEU EL MANIFEST A TRAVÉS D'AQUEST ENLLAÇ

LLIBERTAT PER A HAMZA YALÇIN
QUE RES NO ENS FACI CÒMPLICES DEL RÈGIM DICTATORIAL DE RECEP TAYYIP ERDOGAN

L’escriptor i periodista suec d’origen turc Hamza Yalçin va ser detingut, el proppassat dia 3 d’agost, a l’aeroport del Prat, i des d’aleshores està empresonat a Can Brians. La policia espanyola el va detenir executant una ordre de recerca dictada per Recep Tayyip Erdogan, que acusava l’escriptor de pertànyer a una organització terrorista, la qual no existeix, i d’injuriar el president turc a través d’algun dels seus articles. El passat 24 d'agost l'Audiència Nacional va desestimar la petició de llibertat de Hamza fins a la resolució de la causa d'extradició.

Les organitzacions i entitats sotasignats, profundament sorpreses i preocupades per la detenció i empresonament de Hamza, demanem el seu alliberament immediat i la no extradició pels motius que ressenyem:

— Hamza Yalçin és un periodista de llarga i fructífera trajectòria, que va haver d'abandonar Turquia per la seva lluita en defensa dels drets civils i polítics. Va ser perseguit per la seva militància i ideologia, i va obtenir l'asil polític i la nacionalitat sueca. Ara és perseguit fora del seu país per exercir la seva feina: explicar la realitat de Turquia, on cada vegada hi ha menys drets i menys garanties per a la població que no combrega amb el règim d'Erdogan. Com amb tots els professionals del periodisme i de l’escriptura, cal garantir sempre el seu dret a la llibertat ideològica i d’expressió. Així com també cal preservar la llibertat de premsa i el dret a la informació de tots els ciutadans. Quan un periodista no es pot expressar lliurement, és tota la societat qui hi surt perdent.

— Entenem que aquesta detenció s’emmarca dins la campanya repressiva del president turc Erdogan que, sobretot des del cop estat fallit de juliol de 2016, ha empresonat jutges, advocats, fiscals, membres d'organitzacions en defensa dels Drets Humans, periodistes i escriptors sota falses acusacions de terrorisme, amb el propòsit d’emmudir aquelles veus incòmodes per al seu govern. I continua exercint la repressió sobre tots aquells estaments que no contribueixin al missatge que ell dicta. En aquest sentit, un dels col·lectius més perjudicats ha estat el de la premsa i els professionals de la informació, els quals han vist com han empresonat més de doscentenars de periodistes en poc temps, que estan a l’espera de judicis que mai no arriben. També han assistit al tancament continu de mitjans de comunicació, sota l'emparament legal de la legislació antiterrorista. L’altre col·lectiu que ha patit aquesta repressió ha estat el dels professors. Avui són milers els empresonats a Turquia de manera arbitrària i sense cap garantia, esperant judici. Turquia ha estat definida pel també periodista turc Can Dündar com “la presó més gran d’Europa”.

— Ens preocupa que l'Estat espanyol estigui assumint el paper de còmplice en la repressió de la premsa lliure i en l'empresonament de les veus dissidents envers el règim turc. És greu que un estat democràtic pugui estar jugant una perillosa complicitat amb les autoritats turques, executant una ordre de la Interpol que no tenia obligació d'executar. Altres estats europeus no han fet cas de les peticions de Turquia i s’han negant a col·laborar amb les seves autoritats en l’empresonament i repressió a la dissidència política.

— Volem denunciar la manca d’independència del Ministeri Fiscal, el qual hauria de vetllar pel rigorós compliment dels Drets Humans i no sota criteris polítics i corporatius. La seva representació no ha posat en evidència els greus perills que subsisteixen en el present procediment tant per a Hamza Yalçin com per a la llibertat de premsa i d’expressió. En tot moment ha tingut un paper absolutament contrari a la llibertat de Hamza, mantenint l'ingrés a presó fins a la resolució de l'extradició i oposant-se sistemàticament a la petició de llibertat feta per la defensa.

— Sol·licitem, per tant, a l’Audiència Nacional, que actuï de forma independent als interessos polítics del govern espanyol i vetlli per l’estricte respecte als Drets Humans, acordant la immediata posada en llibertat de Yalçin i denegant-ne l'extradició.

— Així mateix demanem que el govern de l'Estat espanyol, de qui depèn en darrera instància la resolució de l'extradició de Yalçin, denegui l'extradició del periodista suec, amb un clar i inequívoc compromís en la defensa dels Drets Humans, drets que Turquia vulnera sistemàticament.

— Finalment, cal recordar que Hamza Yalçin és ciutadà europeu, que va tenir la condició de refugiat polític l'any 1987, fins que va aconseguir la nacionalitat sueca el 2006. La protecció internacional brindada per Suècia va respondre al fet d'haver estat una persona perseguida al seu país d'origen per les seves idees i la seva lluita política i haver estattorturat durant el període de captiveri a Turquia, així com haver estat condemnat a mort a Turquia.

— Demanem a les autoritats espanyoles que de cap manera contemplin la possibilitat d’extradir-lo a Turquia. En primer lloc perquè no s’escau, ja que les acusacions es fonamenten en falses atribucions emmarcades en una campanya de repressió a la premsa lliure. Acceptar com a certa la farsa judicial iniciada per les autoritats de Turquia, representaria establir un greu precedent per a aquelles persones que han escollit les lletres per lluitar per la llibertat en els seus països d’origen. Totes aquelles persones que volen explicar el món a través de la paraula, les quals es veuen obligades a buscar refugi en els nostres països. En segon lloc, perquè no hi ha cap mena de garantia que la seva integritat física i moral sigui respectada. Turquia ha suspès l'aplicació del Conveni Europeu dels Drets Humans i existeixen denúncies de múltiples organismes internacionals sobre l'existència de tortures i execucions extrajudicials. Havent estat Yalçin condemnat a mort a Turquia, res no garanteix que les seves autoritats no executin aquesta condemna, ja que l’executiu turc s'està replantejant restaurar la pena de mort.

Per tot l’exposat, demanem l’alliberament immediat i sense condicions de Hamza Yalçin, i la denegació d'extradició a Turquia, així com el cessament immediat del col·laboracionisme de l'Estat espanyol amb el Govern Turc, mancat de garanties democràtiques i de respecte als Drets Humans.

CONSULTEU la llista actualitzada d'entitats adherides al web del PEN Català.