Joan Francesc Mira guanya el VII Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana
El concedeix l’AELC a la trajectòria d’un escriptor en català
L’escriptor valencià Joan-Francesc Mira va rebre el passat divendres, 27 d’abril, el Premi Jaume Fuster 2007 dels escriptors en llengua catalana, que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per la seva trajectòria. El Jaume Fuster que atorga l’AELC per votació popular del seu miler de membres es dóna a un/a escriptor/a de reconegut prestigi pel conjunt de la seva obra en qualsevol gènere en llengua catalana. Els sis anteriors guanyadors han estat Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005) Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).
Joan-Francesc Mira es va mostrar mot agraït per la concessió del premi ja que, tal i com va assenyalar l’autor valencià, “es tracta d’un premi que atorguen els propis escriptors i no hi ha interessos comercials pel mig”. El president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells, va entregar a Mira una ploma i un diploma en reconeixement del premi.
Durant la seva intervenció, l’escriptor valencià va confirmar que està treballant en la tercera part de la trilogia “que passa a València” i que tindrà com a tema central un referent clàssic –com en Els treballs perduts i Purgatori–, en aquest cas, el Faust, de Goethe. L’escenari de la propera obra de Mira serà la “València marciana, aquesta no-ciutat que és la Ciutat de les Art i les Ciències” i, segons va assenyalar irònicament l’autor, “veient el meu ritme de treball, estarà enllestida d’aquí a 3, 4 o 5 anys”.
El crític literari Joan-Josep Isern va encarregar-se de glossar la figura de Mira, del qual va assenyalar que es tracta d’un escriptor que “sense baixar un graó en el rigor, és capaç de fer llibres amens, entenedors, recomanables i interessants de llegir”. Isern també va plasmar la vessant d’antropòleg de Mira i la de traductor, on va destacar la magnífica traducció de la Divina Comèdia de Dante, de la que ja s’han venut 10.000 exemplars.
Segons Isidor Cònsul, editor de Proa, on Mira ha publicat les seves darreres obres, “un dels grans encerts de la meva carrera com a editor ha estat potenciar la figura de Joan-Francesc Mira”.
Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000).
És autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984); Els treballs perduts (1989); Borja Papa (1996), novel·la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori, que va merèixer també el premi de la Crítica.
A més de la seva faceta creativa s'ha de ressenyar la seva tasca com a traductor, per la qual ha rebut diversos premis. Destaquen especialment les versions de la Divina Comèdia (2001), de Dante Alighieri; la dels Evangelis (2004), i la d'El tramvia, de Claude Simon. Per la seva dedicació cívica ha rebut la Creu de Sant Jordi (1991) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2004) i és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
La seva trajectòria professional està vinculada a la difusió cultural i, especialment, a l’àmbit universitari. Des del 1991 és professor de la Universitat Jaume I de Castelló, però anteriorment ho havia estat de la Universitat de València. Entre 1980 i 1984 va dirigit l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social. El 1982 va fundar el Museu d’Etnologia de València, que va dirigir fins el 1984. ha ocupat diversos càrrecs: president d’Acció Cultural del País Valencià entre 1992 i 1999, membre del consell i de la comissió executiva de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions (1991-97); membre del patronat de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana; vicepresident del Centre Català del Pen Club Internacional.
L’escriptor valencià Joan-Francesc Mira va rebre el passat divendres, 27 d’abril, el Premi Jaume Fuster 2007 dels escriptors en llengua catalana, que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per la seva trajectòria. El Jaume Fuster que atorga l’AELC per votació popular del seu miler de membres es dóna a un/a escriptor/a de reconegut prestigi pel conjunt de la seva obra en qualsevol gènere en llengua catalana. Els sis anteriors guanyadors han estat Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005) Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).
Joan-Francesc Mira es va mostrar mot agraït per la concessió del premi ja que, tal i com va assenyalar l’autor valencià, “es tracta d’un premi que atorguen els propis escriptors i no hi ha interessos comercials pel mig”. El president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells, va entregar a Mira una ploma i un diploma en reconeixement del premi.
Durant la seva intervenció, l’escriptor valencià va confirmar que està treballant en la tercera part de la trilogia “que passa a València” i que tindrà com a tema central un referent clàssic –com en Els treballs perduts i Purgatori–, en aquest cas, el Faust, de Goethe. L’escenari de la propera obra de Mira serà la “València marciana, aquesta no-ciutat que és la Ciutat de les Art i les Ciències” i, segons va assenyalar irònicament l’autor, “veient el meu ritme de treball, estarà enllestida d’aquí a 3, 4 o 5 anys”.
El crític literari Joan-Josep Isern va encarregar-se de glossar la figura de Mira, del qual va assenyalar que es tracta d’un escriptor que “sense baixar un graó en el rigor, és capaç de fer llibres amens, entenedors, recomanables i interessants de llegir”. Isern també va plasmar la vessant d’antropòleg de Mira i la de traductor, on va destacar la magnífica traducció de la Divina Comèdia de Dante, de la que ja s’han venut 10.000 exemplars.
Segons Isidor Cònsul, editor de Proa, on Mira ha publicat les seves darreres obres, “un dels grans encerts de la meva carrera com a editor ha estat potenciar la figura de Joan-Francesc Mira”.
Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000).
És autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984); Els treballs perduts (1989); Borja Papa (1996), novel·la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori, que va merèixer també el premi de la Crítica.
A més de la seva faceta creativa s'ha de ressenyar la seva tasca com a traductor, per la qual ha rebut diversos premis. Destaquen especialment les versions de la Divina Comèdia (2001), de Dante Alighieri; la dels Evangelis (2004), i la d'El tramvia, de Claude Simon. Per la seva dedicació cívica ha rebut la Creu de Sant Jordi (1991) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2004) i és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
La seva trajectòria professional està vinculada a la difusió cultural i, especialment, a l’àmbit universitari. Des del 1991 és professor de la Universitat Jaume I de Castelló, però anteriorment ho havia estat de la Universitat de València. Entre 1980 i 1984 va dirigit l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social. El 1982 va fundar el Museu d’Etnologia de València, que va dirigir fins el 1984. ha ocupat diversos càrrecs: president d’Acció Cultural del País Valencià entre 1992 i 1999, membre del consell i de la comissió executiva de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions (1991-97); membre del patronat de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana; vicepresident del Centre Català del Pen Club Internacional.