Francesc Serés, Miquel Cabal i la passió per la literatura russa al Tritextuals
Dimecres 7 d'abril l'AELC va organitzar una nova sessió del Tritextuals, el nou cicle que preténs dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents. En aquesta ocasió el tema va girar al voltant de la literatura russa sota el prisma del narrador i el traductor.
Jaume C. Pons Alorda va conduir l'acte, que va començar amb la presentació dels dos participants: Miquel Cabal ha traduït tota una sèrie d’autors molts potents i provinents de Rússia (Serguei Dovlàtov, Andrei Platónov o Iàkov Braun) mentre que Francesc Serés ha creat una falsa antologia de narradors russos amb el seu nou Contes russos. Gràcies a aquesta feliç coincidència, ambdós autors debateren entre ells, i amb un nombrós públic molt participatiu, sobre les fronteres entre realitat i ficció dels universos russos, sobre la construcció mítica del relat i de la traducció, sobre el “drama inacabable” de la literatura russa i les esperances disposades en la literatura catalana. La lectura que féu l’actor Josep Puig dels textos de cada autor convidà, encara més, a què tothom pogués entrar dins aquesta mateixa passió russa. Aquest va llegir dos contes 'russos' de Serés, La vida petita a l'M-18 i Els genets, seguits de dos fragments de la novel·la Txevengur d'Andrei Platonov, traduïda per Cabal.
Després de la lectura es va iniciar una animada conversa entre els dos autors i amb el públic, que en tot moment va participar amb aportacions, preguntes i dubtes. Cabal i Serés van començar explicant de quina manera es va despertar la seva passió per Rússia i la literatura russa; el primer va dir que va començar a estudiar rus als 13 anys, mentre que el segon va explicar que, fruit de l'avorriment al seu poble, Saidí a principis dels anys vuitanta, va començar a enviar cartes a les ambaixades de diversos països; la que més propaganda li va enviar fou la soviètica, i a partir d'aquí va començar el seu interès per Rússia. Un interès que ha restat latent fins fa poc, quan va començar a redactar els Contes russos. Serés va afegir que després d'un estil característic de frases llargues, de morositat, volia fer un canvi, i que Contes russos és una mena d'exercicis d'estil, els quals en un principi no estaven destinats a ser publicats, i que Rússia li va permetre jugar amb un imaginari immens i gairebé inversemblant.
Aleshores els dos autors i el públic van conversar sobre els autors russos silenciats pel comunisme, sobretot a les dècades dels 20 i 30, exemplificat en Iàkov Braun. Cabal va dir que El gambit del diable, els tres contes que acaba de traduir i publicar, és l'únic que ha quedat d'aquest autor assassinat per l'estalinisme, i encara no ha estat publicat en la llengua original i que només ha sortit en francès i ara en català. V aafegir que hi ha molts autors perseguits i silenciats i que a poc a poc s'estan traduint al català, com el mateix Platonov. Serés, per la seva banda, va comentar les possibles coincidències amb la literatura catalana, i va esmentar precisament que aquí també hi ha hagut autors silenciats i perseguits.
Una assistent va preguntar si el rus presenta característiques especials a l'hora de traduir-lo, però Miquel Cabal va respondre que totes les llengües són bones per traduir, i totes serveixen per expressar el que es vol expressar. Va afegir que la llengua de Txevengur és un rus 'a part', un rus que no és ben bé rus, i que per això s'hi ha estat dos anys per traduir-lo.
L'animada i amena conversa a tres bandes -assistents, Miquel Cabal i Francesc Serés-, va finalitzar comentant les problemàtiques de les editorials catalanes amb la literatura russa, especialment quan se'n comença a traduir, a principis del segle XX, ja que amb comptades excepcions, com les d'Andreu Nin, es fan a partir del francès. Ara ja no es fa, però el problema actual més aviat és que sempre es reediten les mateixes obres dels clàssics però es deixen de banda d'altres molt interesssants que mai no han estat portades al català.
La propera sessió del Tritextuals comptarà amb Jordi Coca i Mariàngela Vilallonga i es farà el 5 de maig, a les 19.30 hores, a l'Espai Mallorca.
Francesc Serés, Miquel Cabal i Josep Puig. A la dreta, acompanyats de Jaume C. Pons Alorda.
Fotos: Carme Esteve.
Jaume C. Pons Alorda va conduir l'acte, que va començar amb la presentació dels dos participants: Miquel Cabal ha traduït tota una sèrie d’autors molts potents i provinents de Rússia (Serguei Dovlàtov, Andrei Platónov o Iàkov Braun) mentre que Francesc Serés ha creat una falsa antologia de narradors russos amb el seu nou Contes russos. Gràcies a aquesta feliç coincidència, ambdós autors debateren entre ells, i amb un nombrós públic molt participatiu, sobre les fronteres entre realitat i ficció dels universos russos, sobre la construcció mítica del relat i de la traducció, sobre el “drama inacabable” de la literatura russa i les esperances disposades en la literatura catalana. La lectura que féu l’actor Josep Puig dels textos de cada autor convidà, encara més, a què tothom pogués entrar dins aquesta mateixa passió russa. Aquest va llegir dos contes 'russos' de Serés, La vida petita a l'M-18 i Els genets, seguits de dos fragments de la novel·la Txevengur d'Andrei Platonov, traduïda per Cabal.
Després de la lectura es va iniciar una animada conversa entre els dos autors i amb el públic, que en tot moment va participar amb aportacions, preguntes i dubtes. Cabal i Serés van començar explicant de quina manera es va despertar la seva passió per Rússia i la literatura russa; el primer va dir que va començar a estudiar rus als 13 anys, mentre que el segon va explicar que, fruit de l'avorriment al seu poble, Saidí a principis dels anys vuitanta, va començar a enviar cartes a les ambaixades de diversos països; la que més propaganda li va enviar fou la soviètica, i a partir d'aquí va començar el seu interès per Rússia. Un interès que ha restat latent fins fa poc, quan va començar a redactar els Contes russos. Serés va afegir que després d'un estil característic de frases llargues, de morositat, volia fer un canvi, i que Contes russos és una mena d'exercicis d'estil, els quals en un principi no estaven destinats a ser publicats, i que Rússia li va permetre jugar amb un imaginari immens i gairebé inversemblant.
Aleshores els dos autors i el públic van conversar sobre els autors russos silenciats pel comunisme, sobretot a les dècades dels 20 i 30, exemplificat en Iàkov Braun. Cabal va dir que El gambit del diable, els tres contes que acaba de traduir i publicar, és l'únic que ha quedat d'aquest autor assassinat per l'estalinisme, i encara no ha estat publicat en la llengua original i que només ha sortit en francès i ara en català. V aafegir que hi ha molts autors perseguits i silenciats i que a poc a poc s'estan traduint al català, com el mateix Platonov. Serés, per la seva banda, va comentar les possibles coincidències amb la literatura catalana, i va esmentar precisament que aquí també hi ha hagut autors silenciats i perseguits.
Una assistent va preguntar si el rus presenta característiques especials a l'hora de traduir-lo, però Miquel Cabal va respondre que totes les llengües són bones per traduir, i totes serveixen per expressar el que es vol expressar. Va afegir que la llengua de Txevengur és un rus 'a part', un rus que no és ben bé rus, i que per això s'hi ha estat dos anys per traduir-lo.
L'animada i amena conversa a tres bandes -assistents, Miquel Cabal i Francesc Serés-, va finalitzar comentant les problemàtiques de les editorials catalanes amb la literatura russa, especialment quan se'n comença a traduir, a principis del segle XX, ja que amb comptades excepcions, com les d'Andreu Nin, es fan a partir del francès. Ara ja no es fa, però el problema actual més aviat és que sempre es reediten les mateixes obres dels clàssics però es deixen de banda d'altres molt interesssants que mai no han estat portades al català.
La propera sessió del Tritextuals comptarà amb Jordi Coca i Mariàngela Vilallonga i es farà el 5 de maig, a les 19.30 hores, a l'Espai Mallorca.
Francesc Serés, Miquel Cabal i Josep Puig. A la dreta, acompanyats de Jaume C. Pons Alorda.
Fotos: Carme Esteve.