Francesc Bodí, en narrativa, i Manel Garcia Grau, en poesia, guanyen els XVII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians
És el premi anual de la secció del País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Francesc Bodí (en narrativa), Manel Garcia Grau (poesia), Manuel Molins (teatre) i Francesc Bayarri (assaig) han guanyat els XVII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians de 2007, que concedeix la secció del País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Bodí ha obtingut el guardó per la novel·la Havanera (Bromera); Manel Garcia Grau pel poemari pòstum Constants vitals (Bromera); Molins per l’obra teatral Combat (Arola Editors) i Bayarri per l’assaig Cita a Sarajevo (L’Eixam). Aquests premis reconeixen la producció literària dels escriptors valencians del darrer any.
La Junta de l’AELC al País Valencià també ha atorgat el Premi Difusió de la Literatura al País Valencià a la revista Saó.
Havanera (Bromera), de Francesc Bodí, és la història de Josep Martí a Cuba poc abans de la guerra de la Independència, una història d´amor i erotisme, un cant a les passions, a través d´un llenguatge sensual i expressiu, d´una prosa d´un dels millors narradors valencians. Havanera també va aconseguir el Premi Alfons el Magnànim 2005.
Constants vitals (Bromera), és el llibre pòstum de Manel Garcia Grau que, anteriorment, havia guanyat el premi Ciutat de València. Llibre contundent, d´altíssima qualitat humana i de fe en la paraula: allò que li dóna sentit a l´existència. Poemes profunds contra les hores incertes: d´una força i emoció que produeix calfred en el lector. Segurament, el millor llibre de Garcia Grau.
Cita a Sarajevo (L´Eixam), de Francesc Bayarri, és el fruit d´una investigació periodística per a trobar el possible culpable de l´assassinat del general Vjekoslav Luburic a Carcaixent l´any 1969. Lubric era el responsable dels camps de concentració a la Croàcia aliada amb el nazisme durant els anys 1941-1943. Bayarri va localitzar l´assassí de Luburic a Sarajevo, Ilija Stanic, i el resultat és una narració àgil i ben construïda. Un llibre que conjuga perfectament la investigació periodística i la narrativa.
Combat (Arola), de Manuel Molins, és una obra que analitza la vida de la cantant Maria Callas com un combat interior de l´artista modern: la lluita entre la vida pròpia (Maria) i l´artística (Callas). Una visió calidoscòpica i múltiple del propi jo mitjançant un estil acurat i que proposa una gran diversitat d´escriptures.
El jurat dels XVII Premis dels Escriptors Valencians ha estat format per Antoni Defez, Antoni Martí, Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner i Ramon Rosselló.
L’acte de lliurament dels premis se celebrarà a València el pròxim 25 de maig. En l’acte es retrà homentage a l’escriptora Isabel-Clara Simó.
En l’anterior edició d’aquests premis els guardonats van ser, en narrativa, Joaquim González Caturla, per L’home de l’estació (Bromera); en poesia, Josep Ballester, per L’odi (Bromera); en assaig, exaequo, Josep Iborra, per Inflexions (Bromera) i Enric Sòria, per La Lentitud del mar (Proa), i en teatre, Rodolf Sirera, per Raccord (Proa).
Biografia dels guardonats:
Francesc Bayarri (Almàssera, L'Horta, València, 1961) és periodista i escriptor. Ha escrit les novel·les L'avió del migdia, premi València de Literatura 2001; Febrer i Cita a Sarajevo, premi dels Escriptors Valencians de 2007. També ha participat en el llibre col·lectiu Nosaltres, exvalencians.
Com a periodista ha treballat en els diaris El País (entre 1990-1996), Levante-EMV (1986) i Noticias al Día (1982-1983). Va ser el primer cap d'informatius de Ràdio 9, la ràdio autonòmica valenciana, l'any 1989. També ha col·laborat en revistes com El Temps, Serra d'Or i Caràcters.
Manel Garcia Grau (Benicarló,1962 – Castelló de la Plana, 2006). Poeta i novel·lista, a més de doctor en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I de Castelló. El seu primer llibre de poemes va ser Quadern d'estances (1988) al qual van seguir vora una dotzena de títols dels quals s'han de destacar Llibre de les figuracions (1993); Al fons de vies desertes (2002) o el més recent, La mordassa (2003). Amb la seva obra poètica ha guanyat premis com el Vicent Andrés Estellés (1990), l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997) o l'Ausiàs March (2000).
A més d'una sòlida trajectòria com a assagista, amb temes literaris i lingüístics com a principals interessos, Garcia Grau va provar el camí de la novel·la amb El Papa maleït (Planeta, 2003), una intriga novel·lística sobre el Papa Luna. També col·laborava en diaris i revistes, com ara Serra d'Or, Levante, Avui, Mediterráneo o Heraldo de Castellón, entre altres, amb articles d'opinió i crítica literària.
Francesc Bodí (Agres, El Comtat, Alacant, 1963) és profesor de Filosofia a Alcoi (Alacant) i en el camp de la novel·la ha publicat Volves i Olives (Ed. del Bullent, 1995. Premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya, 1994); Passions apòcrifes (Ed. del Bullent, 1996); Guerres perdudes (Edicions 62, 1997. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 1998); L'infidel (Bromera, 2000. Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant, 2000 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 2001), i Havanera (Bromera, 2006. Premi Alfons el Magnànim, 2005 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 2007).
Manuel Molins (Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1956), és professor i dramaturg. Es va llicenciar a les universitats de Santo Tommasso de Roma i de València, però la seva formació teatral és producte d´una activitat personal intensa, continuada i independent. Va fundar el Grup 49 de teatre amb el qual va participar en el moviment de Teatre Independent que intentava als anys 70 la recuperació de la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Tant amb el Grup 49 com amb altres companyies ha participat a nombrosos festivals i encontres de teatre independent.
La seva activitat teatral se centra, però, en la dramatúrgia, no sols com a escriptor, sinó també com a element intern dels muntatges escènics. D’entre les seves obres i adaptacions es poden destacar: Quatre Històries d´Amor per a la Reina Germana (1981), Ni tan alts ni tan rics (1989), o Abú Magrib (2002).
Francesc Bodí (en narrativa), Manel Garcia Grau (poesia), Manuel Molins (teatre) i Francesc Bayarri (assaig) han guanyat els XVII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians de 2007, que concedeix la secció del País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Bodí ha obtingut el guardó per la novel·la Havanera (Bromera); Manel Garcia Grau pel poemari pòstum Constants vitals (Bromera); Molins per l’obra teatral Combat (Arola Editors) i Bayarri per l’assaig Cita a Sarajevo (L’Eixam). Aquests premis reconeixen la producció literària dels escriptors valencians del darrer any.
La Junta de l’AELC al País Valencià també ha atorgat el Premi Difusió de la Literatura al País Valencià a la revista Saó.
Havanera (Bromera), de Francesc Bodí, és la història de Josep Martí a Cuba poc abans de la guerra de la Independència, una història d´amor i erotisme, un cant a les passions, a través d´un llenguatge sensual i expressiu, d´una prosa d´un dels millors narradors valencians. Havanera també va aconseguir el Premi Alfons el Magnànim 2005.
Constants vitals (Bromera), és el llibre pòstum de Manel Garcia Grau que, anteriorment, havia guanyat el premi Ciutat de València. Llibre contundent, d´altíssima qualitat humana i de fe en la paraula: allò que li dóna sentit a l´existència. Poemes profunds contra les hores incertes: d´una força i emoció que produeix calfred en el lector. Segurament, el millor llibre de Garcia Grau.
Cita a Sarajevo (L´Eixam), de Francesc Bayarri, és el fruit d´una investigació periodística per a trobar el possible culpable de l´assassinat del general Vjekoslav Luburic a Carcaixent l´any 1969. Lubric era el responsable dels camps de concentració a la Croàcia aliada amb el nazisme durant els anys 1941-1943. Bayarri va localitzar l´assassí de Luburic a Sarajevo, Ilija Stanic, i el resultat és una narració àgil i ben construïda. Un llibre que conjuga perfectament la investigació periodística i la narrativa.
Combat (Arola), de Manuel Molins, és una obra que analitza la vida de la cantant Maria Callas com un combat interior de l´artista modern: la lluita entre la vida pròpia (Maria) i l´artística (Callas). Una visió calidoscòpica i múltiple del propi jo mitjançant un estil acurat i que proposa una gran diversitat d´escriptures.
El jurat dels XVII Premis dels Escriptors Valencians ha estat format per Antoni Defez, Antoni Martí, Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner i Ramon Rosselló.
L’acte de lliurament dels premis se celebrarà a València el pròxim 25 de maig. En l’acte es retrà homentage a l’escriptora Isabel-Clara Simó.
En l’anterior edició d’aquests premis els guardonats van ser, en narrativa, Joaquim González Caturla, per L’home de l’estació (Bromera); en poesia, Josep Ballester, per L’odi (Bromera); en assaig, exaequo, Josep Iborra, per Inflexions (Bromera) i Enric Sòria, per La Lentitud del mar (Proa), i en teatre, Rodolf Sirera, per Raccord (Proa).
Biografia dels guardonats:
Francesc Bayarri (Almàssera, L'Horta, València, 1961) és periodista i escriptor. Ha escrit les novel·les L'avió del migdia, premi València de Literatura 2001; Febrer i Cita a Sarajevo, premi dels Escriptors Valencians de 2007. També ha participat en el llibre col·lectiu Nosaltres, exvalencians.
Com a periodista ha treballat en els diaris El País (entre 1990-1996), Levante-EMV (1986) i Noticias al Día (1982-1983). Va ser el primer cap d'informatius de Ràdio 9, la ràdio autonòmica valenciana, l'any 1989. També ha col·laborat en revistes com El Temps, Serra d'Or i Caràcters.
Manel Garcia Grau (Benicarló,1962 – Castelló de la Plana, 2006). Poeta i novel·lista, a més de doctor en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I de Castelló. El seu primer llibre de poemes va ser Quadern d'estances (1988) al qual van seguir vora una dotzena de títols dels quals s'han de destacar Llibre de les figuracions (1993); Al fons de vies desertes (2002) o el més recent, La mordassa (2003). Amb la seva obra poètica ha guanyat premis com el Vicent Andrés Estellés (1990), l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997) o l'Ausiàs March (2000).
A més d'una sòlida trajectòria com a assagista, amb temes literaris i lingüístics com a principals interessos, Garcia Grau va provar el camí de la novel·la amb El Papa maleït (Planeta, 2003), una intriga novel·lística sobre el Papa Luna. També col·laborava en diaris i revistes, com ara Serra d'Or, Levante, Avui, Mediterráneo o Heraldo de Castellón, entre altres, amb articles d'opinió i crítica literària.
Francesc Bodí (Agres, El Comtat, Alacant, 1963) és profesor de Filosofia a Alcoi (Alacant) i en el camp de la novel·la ha publicat Volves i Olives (Ed. del Bullent, 1995. Premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya, 1994); Passions apòcrifes (Ed. del Bullent, 1996); Guerres perdudes (Edicions 62, 1997. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 1998); L'infidel (Bromera, 2000. Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant, 2000 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 2001), i Havanera (Bromera, 2006. Premi Alfons el Magnànim, 2005 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 2007).
Manuel Molins (Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1956), és professor i dramaturg. Es va llicenciar a les universitats de Santo Tommasso de Roma i de València, però la seva formació teatral és producte d´una activitat personal intensa, continuada i independent. Va fundar el Grup 49 de teatre amb el qual va participar en el moviment de Teatre Independent que intentava als anys 70 la recuperació de la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Tant amb el Grup 49 com amb altres companyies ha participat a nombrosos festivals i encontres de teatre independent.
La seva activitat teatral se centra, però, en la dramatúrgia, no sols com a escriptor, sinó també com a element intern dels muntatges escènics. D’entre les seves obres i adaptacions es poden destacar: Quatre Històries d´Amor per a la Reina Germana (1981), Ni tan alts ni tan rics (1989), o Abú Magrib (2002).