Els escriptors/res catalans es professionalitzen
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana presenta el primer estudi d’àmbit estatal sobre l’estat de la professió d’escriure
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha realitzat, per primer cop dins l’Estat espanyol, un estudi sobre el grau de professionalització dels escriptors i escriptores. L’estudi, titulat “Escriure en català: Estat de la professionalització”, destaca, entre molts altres punts recollits en el resum de 40 pàgines, que, en l’actualitat, la dedicació a escriure en català és una activitat que ha anat creixent i s’ha anat especialitzant, fet que indica una major professionalització del col·lectiu.
Aquesta tendència queda reflectida en el fet que el 49% dels enquestats afirmen tenir una “dedicació regular” a l’escriptura, tot i que no se senten ben retribuïts econòmicament, ja que el 30% dels enquestats troba insuficients els ingressos obtinguts. Aquesta dada es corrobora en el fet que la dedicació a l’escriptura s’hagi de compaginar amb altres feines que proporcionin els ingressos necessaris. Així, El 49,5 % de la mostra general afirma ser funcionari, mentre que el 24,6% són autònoms. En canvi, els més professionalitzats, aquells que només es dediquen a l’escriptura (un 6,8% de la mostra) completen els seus ingressos amb altres dedicacions compatibles amb l’escriptura.
L’estudi s’ha realitzat mitjançant un qüestionari enviat el darrer trimestre del 2006 als 1.016 associats de l’AELC en aquell moment. La resposta obtinguda de 373 membres de l’Associació ha estat més que suficient per a extreure’n conclusions amb base científica.
L’objectiu fonamental de la recerca era conèixer la situació professional dels autors i autores membres de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Com exerceixen la seva activitat, en quin grau són o es consideren professionals, quins gèneres conreen, la llengua o llengües que utilitzen, per quins àmbits de la indústria cultural difonen la seva obra, quines altres tasques fan, el seu control i satisfacció respecte la tasca professional de l’escriptura i quin és el seu perfil sociològic.
Es volia obtenir, per primera vegada en el nostre context cultural, dades objectivables sobre una professió que ha existit sempre però que s’ha transformat profundament en les darreres dècades i que cal redefinir davant dels reptes tecnològics, industrials i de les noves xarxes de comunicació. A través d’aquesta cata transversal de l’ofici/professió/dedicació actual també es volien aconseguir informacions sobre les tres darreres dècades, aquelles en les quals ha estat en activitat l’AELC. I amb la idea, finalment, de tenir unes dades base que permetin d’aquí a uns anys fer una nova recerca que identifiqui evolucions, tendències i reptes.
L’estudi, que ha estat realitzat per l’Equip de Recerca EPP del Departament de Sociologia i Anàlisi de les organitzacions de la Universitat de Barcelona i un equip de l’AELC, evidencia que el grau de professionalització està relacionat amb el temps dedicat a l’escriptura i, en conseqüència, als ingressos que se’n generen. Són pocs els escriptors que tenen la principal font d’ingressos en l’escriptura o que tinguin uns ingressos derivats d’aquesta pràctica superiors al 50% del total. Curiosament, els més professionalitzats no són els que han obtingut més ingressos anuals totals en el darrer any, sinó els que combinen l’escriptura amb altres fonts d’ingressos; formen el 36,1% de la mostra. També és remarcable que quasi un 40% dels enquestats no han obtinguts ingressos rellevants procedents de l’escriptura en el darrer any ja que van ingressar menys de 1.000 euros per aquest concepte.
Grau de professionalització
Si posem xifres a la “professionalització” dels escriptors i escriptores, cal destacar que el 49% dels enquestats afirma tenir una “dedicació regular” (repartida en una àmplia forquilla d’hores de dedicació), mentre que un 37,5% afirma tenir una dedicació intermitent i tant sols un 9,9% assenyala tenir una dedicació esporàdica. En general, la dedicació a l’escriptura es combina amb altres feines, tret d’un 5,1% de la mostra que la té com a dedicació principal. Destaca dins de l’enquesta el 21% de no actius, o sigui, el percentatge que aplega els autors i autores que han arribat a la jubilació de la feina principal i, en menor grau, a estudiants i aturats. A banda dels diversos tipus d’autoria, una especialització a destacar és la de la traducció. Els escriptors que l’exerceixen manifesten dedicar-hi més de 21 hores setmanals. També es posa de manifest que part important del col·lectiu comparteix professió amb l’educació ja que els mestres, professorat de secundària i universitari superen una tercera part dels enquestats (34%), encara que la majoria s’hi dediquen d’una manera intermitent o esporàdica i, per tant, estan molt poc professionalitzats.
En un segon grau d’anàlisi, realitzada sobre una mostra de 229 casos computables a raó de les respostes obtingudes i dels seus encreuaments forts, el grup d’escriptors i escriptores amb una dedicació més intensa, tant per la dedicació en temps a l’escriptura com per l’obra produïda, i que viuen dels ingressos derivats de l’escriptura formen un grup del 31% de la submostra, mentre que formen el segon grup de menys professionalitzats el 69% d’aquesta submostra.
Motivacions i aprenentatge
La trajectòria professional del col·lectiu dels escriptors sol iniciar-se en el sistema educatiu, durant el procés d’escolarització. En aquest sentit, un 56,7% dels enquestats declaren que la seva activitat com a escriptor o escriptora va començar abans dels 25 anys. Però, per què van arribar al món de l’escriptura? Un 58,4% respon a aquesta pregunta amb “per vocació”. Només el 4,3% s’ha dedicat a escriure per guanyar-s’hi la vida. Pel que fa a altres motivacions, cal remarcar que gairebé un 25% dels més grans de 66 anys declara haver arribat a l’exercici de l’escriptura per la defensa del català, una opció que va decreixent com més jove és la generació. L’aprenentatge ha estat, en el 67,9% dels casos, l’autodidactisme, mentre que un 10,3% considera que hi ha intervingut la seva formació universitària i només un 6,1% ha passat per tallers i cursos d’escriptura. Aquest increment en el camp de l’ensenyament de tècniques d’escriptura, encara que modest, ens parla d’una nova manera d’encarar la iniciació professional.
Exercici de la professió
La gran complexitat de combinacions que s’observen pel que fa als gèneres conreats, suggereix que les trajectòries dels escriptors són ben personals i variades. El gran eix de l’activitat està format per la narrativa (novel·la i narració curta), que es completa amb la poesia i la prosa de no ficció. Les relacions més fortes que s’estableixen amb l’autoria, un 20% de la mostra, són, a més de les col·laboracions a la premsa escrita, la traducció, i la crítica i els estudis literaris.
De les diferents tasques d’escriptura, observem que des de l’any 1980 totes han crescut, però, sobretot, destaca l’increment del guionatge, al qual actualment es dediquen quatre vegades més d’autors que fa vint-i-cinc anys. Per altra banda, a la situació central de la narrativa hi podem afegir la literatura infantil i la literatura juvenil. Es tracta d’un grup important d’escriptors (11 % de la mostra) especialitzats en aquest camp i que presenten alguns trets comuns.
Pel que fa a les feines paraliteràries, cal assenyalar que l’ensenyament de tècniques d’escriptura s’ha multiplicat per set, l’ensenyament superior relacionat amb el món literari gairebé per cinc, i la participació en tertúlies en els mitjans de comunicació, per quatre. Aquestes xifres evidencien la progressiva incorporació d’aquests ensenyaments al sistema educatiu i la normalització dels mitjans de comunicació de masses en català (ràdio i televisió).
Les empreses amb què una part important dels enquestats, el 20% de la mostra, té o ha tingut més relació professional són les editorials, les revistes o diaris i les ràdios. De manera que cal considerar-les, sobretot les empreses editorials, el motor de l’activitat. Tot i així, cal assenyalar que en els últims anys han anat sorgint nous sectors d’activitat com Internet o les escoles d’escriptura..., nous formats que encara que tenen una presència modesta van en augment i obren nous camps d’exercici de la professió.
L’ús de la llengua
Un 59,2 % dels enquestats afirma que utilitza tant el català com el castellà en la seva feina, mentre que un 40,8 % fa un ús exclusiu del català. Usar el català o no a l'hora d'escriure sol estar relacionat amb la naturalesa del projecte, obra o encàrrec: un 42 % ho explica així, mentre que un 20 % ho fa "perquè domino les dues llengües", i un 26 % per "necessitats d'expressió"; finalment, hi ha un 8 % que explicita com a raó les majors possibilitats de mercat.
Aquestes respostes cal ponderar-les amb la pregunta sobre si creuen que existeixen escriptors plenament bilingües. Un 41’3 % respon afirmativament, mentre un 33’2 % ho fa negativament. Simptomàticament, un 25’5 % tria l’opció “no ho sé” o bé no contesta. A la pregunta connexa, demanant com consideraria la possibilitat de realitzar tota la seva tasca d’escriptura en una sola llengua, un 38’9 % ho trobaria “òptim”, un 23’3 % “desitjable”, un 19’6 % “indiferent” i un 10’2 % “negatiu”. En aquest cas, el percentatge de no respostes baixa al 8 %. Pel que fa a les expectatives de futur en l’ús de la llengua, un 77,5% dels enquestats afirmen que sí que hi haurà producció literària en llengua catalana i que es produirà un creixement de la diversitat lingüística en la nostra societat.
Valoració dels escriptors/es
Les escriptores i escriptors de l’AELC que han participat en l’estudi se senten ben valorats pels seus destinataris (un 79% se senten molt ben valorats i bastant ben valorats), però no se’n consideren tant per les empreses culturals (un 47%) i per la societat en general (45%). Pel que fa a la importància atribuïda a diverses temàtiques contextuals, el col·lectiu considera que els que tenen més importància són la seva presència als mitjans de comunicació (63,3%), el ser públicament reconeguts (59,2%) i la projecció internacional assolida (52.5%).
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha realitzat, per primer cop dins l’Estat espanyol, un estudi sobre el grau de professionalització dels escriptors i escriptores. L’estudi, titulat “Escriure en català: Estat de la professionalització”, destaca, entre molts altres punts recollits en el resum de 40 pàgines, que, en l’actualitat, la dedicació a escriure en català és una activitat que ha anat creixent i s’ha anat especialitzant, fet que indica una major professionalització del col·lectiu.
Aquesta tendència queda reflectida en el fet que el 49% dels enquestats afirmen tenir una “dedicació regular” a l’escriptura, tot i que no se senten ben retribuïts econòmicament, ja que el 30% dels enquestats troba insuficients els ingressos obtinguts. Aquesta dada es corrobora en el fet que la dedicació a l’escriptura s’hagi de compaginar amb altres feines que proporcionin els ingressos necessaris. Així, El 49,5 % de la mostra general afirma ser funcionari, mentre que el 24,6% són autònoms. En canvi, els més professionalitzats, aquells que només es dediquen a l’escriptura (un 6,8% de la mostra) completen els seus ingressos amb altres dedicacions compatibles amb l’escriptura.
L’estudi s’ha realitzat mitjançant un qüestionari enviat el darrer trimestre del 2006 als 1.016 associats de l’AELC en aquell moment. La resposta obtinguda de 373 membres de l’Associació ha estat més que suficient per a extreure’n conclusions amb base científica.
L’objectiu fonamental de la recerca era conèixer la situació professional dels autors i autores membres de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Com exerceixen la seva activitat, en quin grau són o es consideren professionals, quins gèneres conreen, la llengua o llengües que utilitzen, per quins àmbits de la indústria cultural difonen la seva obra, quines altres tasques fan, el seu control i satisfacció respecte la tasca professional de l’escriptura i quin és el seu perfil sociològic.
Es volia obtenir, per primera vegada en el nostre context cultural, dades objectivables sobre una professió que ha existit sempre però que s’ha transformat profundament en les darreres dècades i que cal redefinir davant dels reptes tecnològics, industrials i de les noves xarxes de comunicació. A través d’aquesta cata transversal de l’ofici/professió/dedicació actual també es volien aconseguir informacions sobre les tres darreres dècades, aquelles en les quals ha estat en activitat l’AELC. I amb la idea, finalment, de tenir unes dades base que permetin d’aquí a uns anys fer una nova recerca que identifiqui evolucions, tendències i reptes.
L’estudi, que ha estat realitzat per l’Equip de Recerca EPP del Departament de Sociologia i Anàlisi de les organitzacions de la Universitat de Barcelona i un equip de l’AELC, evidencia que el grau de professionalització està relacionat amb el temps dedicat a l’escriptura i, en conseqüència, als ingressos que se’n generen. Són pocs els escriptors que tenen la principal font d’ingressos en l’escriptura o que tinguin uns ingressos derivats d’aquesta pràctica superiors al 50% del total. Curiosament, els més professionalitzats no són els que han obtingut més ingressos anuals totals en el darrer any, sinó els que combinen l’escriptura amb altres fonts d’ingressos; formen el 36,1% de la mostra. També és remarcable que quasi un 40% dels enquestats no han obtinguts ingressos rellevants procedents de l’escriptura en el darrer any ja que van ingressar menys de 1.000 euros per aquest concepte.
Grau de professionalització
Si posem xifres a la “professionalització” dels escriptors i escriptores, cal destacar que el 49% dels enquestats afirma tenir una “dedicació regular” (repartida en una àmplia forquilla d’hores de dedicació), mentre que un 37,5% afirma tenir una dedicació intermitent i tant sols un 9,9% assenyala tenir una dedicació esporàdica. En general, la dedicació a l’escriptura es combina amb altres feines, tret d’un 5,1% de la mostra que la té com a dedicació principal. Destaca dins de l’enquesta el 21% de no actius, o sigui, el percentatge que aplega els autors i autores que han arribat a la jubilació de la feina principal i, en menor grau, a estudiants i aturats. A banda dels diversos tipus d’autoria, una especialització a destacar és la de la traducció. Els escriptors que l’exerceixen manifesten dedicar-hi més de 21 hores setmanals. També es posa de manifest que part important del col·lectiu comparteix professió amb l’educació ja que els mestres, professorat de secundària i universitari superen una tercera part dels enquestats (34%), encara que la majoria s’hi dediquen d’una manera intermitent o esporàdica i, per tant, estan molt poc professionalitzats.
En un segon grau d’anàlisi, realitzada sobre una mostra de 229 casos computables a raó de les respostes obtingudes i dels seus encreuaments forts, el grup d’escriptors i escriptores amb una dedicació més intensa, tant per la dedicació en temps a l’escriptura com per l’obra produïda, i que viuen dels ingressos derivats de l’escriptura formen un grup del 31% de la submostra, mentre que formen el segon grup de menys professionalitzats el 69% d’aquesta submostra.
Motivacions i aprenentatge
La trajectòria professional del col·lectiu dels escriptors sol iniciar-se en el sistema educatiu, durant el procés d’escolarització. En aquest sentit, un 56,7% dels enquestats declaren que la seva activitat com a escriptor o escriptora va començar abans dels 25 anys. Però, per què van arribar al món de l’escriptura? Un 58,4% respon a aquesta pregunta amb “per vocació”. Només el 4,3% s’ha dedicat a escriure per guanyar-s’hi la vida. Pel que fa a altres motivacions, cal remarcar que gairebé un 25% dels més grans de 66 anys declara haver arribat a l’exercici de l’escriptura per la defensa del català, una opció que va decreixent com més jove és la generació. L’aprenentatge ha estat, en el 67,9% dels casos, l’autodidactisme, mentre que un 10,3% considera que hi ha intervingut la seva formació universitària i només un 6,1% ha passat per tallers i cursos d’escriptura. Aquest increment en el camp de l’ensenyament de tècniques d’escriptura, encara que modest, ens parla d’una nova manera d’encarar la iniciació professional.
Exercici de la professió
La gran complexitat de combinacions que s’observen pel que fa als gèneres conreats, suggereix que les trajectòries dels escriptors són ben personals i variades. El gran eix de l’activitat està format per la narrativa (novel·la i narració curta), que es completa amb la poesia i la prosa de no ficció. Les relacions més fortes que s’estableixen amb l’autoria, un 20% de la mostra, són, a més de les col·laboracions a la premsa escrita, la traducció, i la crítica i els estudis literaris.
De les diferents tasques d’escriptura, observem que des de l’any 1980 totes han crescut, però, sobretot, destaca l’increment del guionatge, al qual actualment es dediquen quatre vegades més d’autors que fa vint-i-cinc anys. Per altra banda, a la situació central de la narrativa hi podem afegir la literatura infantil i la literatura juvenil. Es tracta d’un grup important d’escriptors (11 % de la mostra) especialitzats en aquest camp i que presenten alguns trets comuns.
Pel que fa a les feines paraliteràries, cal assenyalar que l’ensenyament de tècniques d’escriptura s’ha multiplicat per set, l’ensenyament superior relacionat amb el món literari gairebé per cinc, i la participació en tertúlies en els mitjans de comunicació, per quatre. Aquestes xifres evidencien la progressiva incorporació d’aquests ensenyaments al sistema educatiu i la normalització dels mitjans de comunicació de masses en català (ràdio i televisió).
Les empreses amb què una part important dels enquestats, el 20% de la mostra, té o ha tingut més relació professional són les editorials, les revistes o diaris i les ràdios. De manera que cal considerar-les, sobretot les empreses editorials, el motor de l’activitat. Tot i així, cal assenyalar que en els últims anys han anat sorgint nous sectors d’activitat com Internet o les escoles d’escriptura..., nous formats que encara que tenen una presència modesta van en augment i obren nous camps d’exercici de la professió.
L’ús de la llengua
Un 59,2 % dels enquestats afirma que utilitza tant el català com el castellà en la seva feina, mentre que un 40,8 % fa un ús exclusiu del català. Usar el català o no a l'hora d'escriure sol estar relacionat amb la naturalesa del projecte, obra o encàrrec: un 42 % ho explica així, mentre que un 20 % ho fa "perquè domino les dues llengües", i un 26 % per "necessitats d'expressió"; finalment, hi ha un 8 % que explicita com a raó les majors possibilitats de mercat.
Aquestes respostes cal ponderar-les amb la pregunta sobre si creuen que existeixen escriptors plenament bilingües. Un 41’3 % respon afirmativament, mentre un 33’2 % ho fa negativament. Simptomàticament, un 25’5 % tria l’opció “no ho sé” o bé no contesta. A la pregunta connexa, demanant com consideraria la possibilitat de realitzar tota la seva tasca d’escriptura en una sola llengua, un 38’9 % ho trobaria “òptim”, un 23’3 % “desitjable”, un 19’6 % “indiferent” i un 10’2 % “negatiu”. En aquest cas, el percentatge de no respostes baixa al 8 %. Pel que fa a les expectatives de futur en l’ús de la llengua, un 77,5% dels enquestats afirmen que sí que hi haurà producció literària en llengua catalana i que es produirà un creixement de la diversitat lingüística en la nostra societat.
Valoració dels escriptors/es
Les escriptores i escriptors de l’AELC que han participat en l’estudi se senten ben valorats pels seus destinataris (un 79% se senten molt ben valorats i bastant ben valorats), però no se’n consideren tant per les empreses culturals (un 47%) i per la societat en general (45%). Pel que fa a la importància atribuïda a diverses temàtiques contextuals, el col·lectiu considera que els que tenen més importància són la seva presència als mitjans de comunicació (63,3%), el ser públicament reconeguts (59,2%) i la projecció internacional assolida (52.5%).