Crònica del Tritextuals amb Jaume Benavente i Toni Sala
Aquest mes, el cicle Tritextuals, que se celebra cada primer dimecres, va estar dedicat a la literatura i el paisatge, un tema que van desenvolupar des de diferents perspectives els escriptors Jaume Benavente (Barcelona, 1958) i Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1969). Les divergències que van aflorar entre els dos escriptors en la seva aproximació tant al paisatge com a la literatura, i per extensió a l'aposta estètica de cada un d'ells, van donar peu a un debat prolífic. El poeta Eudald Puig va moderar l’acte, que va encetar amb una breu introducció sobre la trajectòria dels escriptors convidats. Tot seguit va donar pas a l’actor Xavier Juclà, qui va llegir fragments de Marina (2010), la darrera obra de Toni Sala, i de Llums a la costa (2007), de Jaume Benavente.
Eudald Puig va iniciar la conversa amb una cita de Toni Sala, que diu que el paisatgisme és sempre una resposta a la realitat, i d’una manera o altra tota literatura és paisatge. Jaume Benavente hi va coincidir, però va puntualitzar que si bé tota literatura és paisatge, no hi ha un paisatge igual perquè cada mirada és diferent. A més, el paisatge pot ser mental o oníric, i sempre està condicionat pels matisos de caire personal. En la seva primera intervenció, Toni Sala va afirmar que és cert que la mirada condiciona la percepció del paisatge, però també és cert que un paisatge és modificat en el moment que algú el descriu. Va posar com a exemples les pintures de Dalí i el cel empordanès, o les narracions de Josep Pla i Palafrugell. En aquest sentit, Toni Sala va puntualitzar que no li agraden els panells que han proliferat en certs llocs de la Costa Brava, amb fragments de l’obra de Josep Pla, Víctor Català o Gaziel, perquè li condicionen la mirada sobre el paisatge.
D'esquerra a dreta: Xavier Juclà, Jaume Benavente i Toni Sala. D'esquerra a dreta: Toni Sala, Eudald Puig i Jaume Benavente.
A partir de la qüestió de quins són els seus referents literaris, van començar a aflorar les divergències entre els dos escriptors. Toni Sala, llicenciat en filologia catalana, va explicar que els seus referents estan en consonància amb l’arrelament que sent per Sant Feliu de Guíxols, el paisatge de l’Empordà i la Costa Brava. Va citar Gaziel –a qui va reivindicar–, Ruyra, Josep Pla i Víctor Català. En canvi, Jaume Benavente, amb una formació que parteix de les arts plàstiques, va explicar que els seus referents, en un inici, no partiren de la literatura catalana sinó més aviat d’escriptors sud-americans com Juan Carlos Onetti, o d’altres com ara Tabucchi, Magris, Sartre o Peter Handke.
Pel que fa al paisatge com a matèria literària, Toni Sala parteix d’una actitud més contemplativa, d’un paisatge que li permet trobar-se amb ell mateix. En canvi, Jaume Benavente té més tirada per la perifèria de les ciutats, els enclavaments, les illes atlàntiques, llocs on pot construir una història a partir de la presència del mal, la lletjor o els aiguabarreigs entre allò urbà i allò rural. A Jaume Benavente li interessa l’atmosfera, el clímax, i treballa el paisatge a partir de la superposició de capes: temes, mirades, petits detalls i matisos. En canvi, Toni Sala treballa el paisatge d’una manera més directa.
Després del diàleg entre els autors, els assistents van tenir l'oportunitat de discutir sobre aquests temes tot gaudint del piscolabis, que va consistir en torradetes amb sobrassada i mel, pica-pica, pomada i vi negre.
El Tritextuals vinent, programat pel 2 de maig també a l’Espai Mallorca, estarà dedicat al periodisme en la literatura tant des del punt de vista dels periodistes que escriuen llibres com dels escriptors que escriuen articles periodístics. Comptarà amb la participació de Lluís Llort i Imma Monsó, presentats per Xavier Febrés.